Fa uns mesos, ens van contactar l’Elena Cuesta (directora) i en Joan Morales (editor) de la revista Descobrir.

Tot va ser a arrel de la publicació del nostre llibre Serra del Montsec: 101 Propostes (Efadós), premiat amb el guardó “Cèsar August Torras” de la 10a Edició Premi Editorial 2024 de la Fira del Llibre de Muntanya, de la Fira de la Muntanya de Vic.

Ens va encarregar la preparació de tres rutes senzilles de cap de setmana (una per cadascun dels ‘Montsecs’) destinades al seu número 325, del mes de març del 2026 i dedicada a la Serra del Montsec: “Montsec: El gran espectacle geològic del Prepirineu”.

La revista porta un dossier central amb tres grans articles dedicats al Montsec prenent com a fil conductor l’aigua, la roca i el cel del Montsec. També hi ha articles addicionals com un escrit pel cuiner de referència del Montsec, en Sergi de Meià, director de la Fundació Coma de Meià.

Ara, us volem compartir el text de la senzilla ruta de cap de setmana pel Montsec de Rúbies (o de Meià) que vam preparar per aquest número 325 de la revista, la qual ajuda a entendre aquesta part del Montsec tant a la cara sud, comarca de La Noguera, como a la cara nord, comarca del Pallars Jussà.

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

Montsec d’Ares: Els Miradors del Montsec

Us proposem descobrir el tram central del Montsec (el Montsec d’Ares) des de Guàrdia de Noguera amb ermites impossibles, congostos orgasmics, miradors infinits i un cel nocturn reconegut internacionalment.

DIVENDRES TARDA

El nostre destí és Guàrdia de Noguera, antiga vila closa, i ens instal·lem a Montcel, una casa pairal del segle XVII construïda pel noble Onofre d’Àger, que va ser rectoria i, molt més tard, la llar dels pares de Pau d’Àger i d’Orcau, qui fou el 102è president de la Generalitat de Catalunya.

Sopem al mateix allotjament per assaborir la calma abans de l’espectacle nocturn. Cau la nit i ens dirigim a Àger, al Parc Astronòmic del Montsec, al cor de la Reserva Starlight.

Aquí no venim només a mirar estrelles, venim a observar un dels grans tresors del Montsec.

La visita al planetari amb la seva cúpula mòbil i l’observació amb telescopis ens recorden que som sota un cel nocturn reconegut internacionalment.

DISSABTE MATÍ

Ens llevem d’hora i ens dirigim cap a Corçà (recordeu reservar l’aparcament) per visitar l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa.

La seva ubicació desafia la lògica: una església romànica fent equilibris sobre una cresta envoltada d’aigua i, durant segles, també de llegendes: qui aconseguia donar la volta a l’edifici (cosa quasi impossible) rebia favors celestials, i qui aconseguia encabir el dit petit al pany trobava parella abans d’un any.

Des d’aquí, ens espera el Congost de Mont-rebei, un dels principals signes d’identitat de la Serra del Montsec des de tots els punts de vista (natural, paisatgístic, històric, arqueològic, geològic, espeleològic i esportiu.

Tenim dues opcions (cadascuna d’unes 5 hores aproximadament) per conquerir aquest monument geològic:

• Els amants de l’aigua poden baixar a l’embarcador de Corçà i llogar un caiac per navegar per les aigües turqueses del pantà de Canelles fins el congost de Mont-rebei.

• Els amants de les pujades, en canvi, poden seguir el camí històric GR 1 i arribar fins el camí excavat a la roca del congost de Mont-rebei, un traçat aeri gran clàssic de l’excursionisme.

Dinarem a Cal Perubí, a Àger, bona cuina italiana ideal per recuperar forces.

Ermita de la Pertusa amb el pantà de Canelles i al fons el Congost de Mont-rebei. Corçà, Àger. Montsec d’Ares. La Noguera, Lleida, Catalunya.

DISSABTE TARDA

Després de dinar, busquem alçada sense esforços addicionals. Des d’Àger, enfilem la carretera de revolts que puja fins al Coll d’Ares.

Som a prop de Sant Alís, el sostre del Montsec (1.675 m). Aquí dalt, el món s’eixampla. És un dels millors miradors del país: als nostres peus, la vall d’Àger sembla superba.

A l’horitzó, en dies clars, la vista vola des de Montserrat, el Montseny, el Montsant fins als cims nevats del Pirineu, la serra de Guara i el Moncayo.

És el lloc perfecte per veure com els parapentistes comparteixen tèrmiques amb els voltors, i per entendre la dimensió de límit natural del Montsec.

Tornem a Montcel per sopar i comentar la jugada amb un gintònic i una retina amarada encara de paisatge imponent.

DIUMENGE MATÍ

El diumenge és per a la història. Ens dirigim al conjunt monumental del Castell i la Col·legiata de Mur.

La fortalesa, amb la seva inconfusible silueta triangular, va ser un punt clau fronterer i de control estratègic amb els propers dominis àrabs que controlaven la banda sud del Montsec.

Des de dalt de la torre, la panoràmica de la Conca de Tremp i la cara nord del Montsec és extraordinària. Però la joia es completa amb Santa Maria de Mur.

Aquesta canònica del segle XI va ser impulsada per la influent parella del comte Ramon V del Pallars, Valença de Tost, filla dels omnipotents Arsenda d’Àger i d’Arnau Mir de Tost.

La seva història recent, però, és agredolça: l'any 1919, els seus frescos romànics van ser arrencats i venuts, acabant al Museu de Belles Arts de Boston.

Va ser un escàndol que, paradoxalment, va servir per conscienciar i salvar la resta del romànic català. Avui, una rèplica ens permet imaginar la seva grandesa.

Acabem baixant al pantà de Terradets, amb un dinar a l'Hotel Terradets, a peu de carretera C-13, on gaudir d’excel·lents panoràmiques sobre el mateix pantà, i si el temps acompanya fer un bany a la piscina amb les millors vistes de tot el Montsec.

HO SABÍEU?

Al segle XI, els senyors del Castell de Mur (Ramon V del Pallars i Valença de Tost) tenien un contracte matrimonial sorprenent per l’època.

Els documents recullen que tots dos podien mantenir relacions afectives fora del matrimoni i que els fills extramatrimonials serien reconeguts.

A més, Valença va rebre el castell en propietat com a regal després del primer any de casats, en reconeixement de “l’amor i la bona convivència”.

Un exemple de la llibertat que les lleis godes atorgaven a les dones, molt superior a la de segles posteriors.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina, Balaguer i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

TERRITORI MONTSEC

El Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes", premiat a la Fira de la Muntanya de Vic 2024.

Por Territori Montsec

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Voleu saber més?

GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai

Fa uns mesos, ens van contactar l’Elena Cuesta (directora) i en Joan Morales (editor) de la revista Descobrir.

Tot va ser a arrel de la publicació del nostre llibre Serra del Montsec: 101 Propostes (Efadós), premiat amb el guardó “Cèsar August Torras” de la 10a Edició Premi Editorial 2024 de la Fira del Llibre de Muntanya, de la Fira de la Muntanya de Vic.

Ens va encarregar la preparació de tres rutes senzilles de cap de setmana (una per cadascun dels ‘Montsecs’) destinades al seu número 325, del mes de març del 2026 i dedicada a la Serra del Montsec: “Montsec: El gran espectacle geològic del Prepirineu”.

La revista porta un dossier central amb tres grans articles dedicats al Montsec prenent com a fil conductor l’aigua, la roca i el cel del Montsec. També hi ha articles addicionals com un escrit pel cuiner de referència del Montsec, en Sergi de Meià, director de la Fundació Coma de Meià.

Ara, us volem compartir el text de la senzilla ruta de cap de setmana pel Montsec de Rúbies (o de Meià) que vam preparar per aquest número 325 de la revista, la qual ajuda a entendre aquesta part del Montsec tant a la cara sud, comarca de La Noguera, como a la cara nord, comarca del Pallars Jussà.

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

Escapada al Montsec de Rúbies: El Tsunami Petrificat

La primera impressió, quan un s’aproxima al Montsec de Rúbies (o de Meià), és la d’estar entrant en una fortalesa natural inexpugnable. Ens endinsem en un territori petrificat i fossilitzat, un escenari on la geologia ho ha dictat tot. Així és el Montsec que s’estén entre el pas de Comiols i el congost de Terradets.

DIVENDRES TARDA

L’aventura comença divendres a la tarda a la Conca Dellà, territori de frontera del Pallars Jussà. Arribem a Toló, un petit nucli del municipi de Gavet de la Conca que sembla vigilar el pas del temps des de la seva talaia.

El nostre camp base serà Lo Cel de Toló, un allotjament que no és només un lloc per dormir, sinó una declaració d’intencions: turisme responsable, sostenible i respectuós amb l’entorn.

Abans que el sol s’amagui, fem una passejada pujant fins al turó del Castell de Toló. Un antic castell-refugi en una plataforma artificial aplanada de 3.600 m² on se’ns revela que som en un punt de control estratègic cabdal. Des d’aquí dalt entenem l’estratègia defensiva d’aquest territori, amb vistes al coll de Comiols i al castell de Llordà.

El sopar, servit al mateix allotjament, és el pròleg perfecte per a una immersió en el silenci absolut de la nit del Montsec, sota un cel Starlight reconegut mundialment per la seva foscor.

DISSABTE MATÍ

El dissabte ens llevem amb la promesa d’entrar a les entranyes del Montsec. Agafem el cotxe per baixar cap a Vilanova de Meià, però el trajecte és, en si mateix, l’espectacle.

Travessem lo Pas Nou, un congost estret on la carretera sembla haver estat esgarrapada a la muntanya. Aquí, les parets verticals ens abracen i ens fan sentir petits. Geologia en estat pur, mostrant les cicatrius de l’aigua obrint-se pas durant mil·lennis.

Un cop a Vilanova de Meià, passegem pel seu nucli antic i visitem el Centre d’Interpretació del Montsec per comprendre per què aquesta terra és un llibre obert per als geòlegs gràcies als seus fòssils.

Però el Montsec s’ha de guanyar, així que emprenem l’ascensió al Puig de Meià. La pujada, d’uns 30-40 minuts caminant, ens regala una lliçó d’història: sota els nostres peus, les restes de l’antic poblat i les muralles dels segles X i XI.

Fent honors a l’espiritualitat ancestral d’aquest lloc, l’ermita romànica de la Mare de Déu del Puig de Meià, far i balcó de la Coma de Meià, ens espera eternament.

Desfem el camí per dinar a l’Hostal del Montsec, a Santa Maria de Meià, on recuperem forces amb cuina de producte de collita pròpia.

DISSABTE TARDA

Havent dinat, tornem a pujar cap amunt tot travessant el congost de Pas Nou, on aquesta segona lectura, en sentit contrari, ens farà copsar l’autèntica magnitud de les seves parets.

Ens dirigim cap a Llimiana, un poble penjat vertiginosament sobre un cingle. Passejar pels seus carrers fins a l’església romànica és obligat, però el premi gros és al mirador: la panoràmica sobre l’embassament de Terradets i el congost tallat per la Noguera Pallaresa és corprenedora.

Quan el sol cau, ens dirigim a Sant Martí de Barcedana per sopar a Casa Roca. No és un restaurant qualsevol, és una casa pairal del segle XV i un allotjament pioner del turisme rural a Catalunya des de 1986.

Aquí soparem productes de la terra (potser unes postres amb cireres de la vall, fent honor al topònim romà Vallem Ceresetanam) i a la vora del seu espectacular “foc de rogle”, una llar de foc central on la xemeneia és el mateix sostre de l’habitació.

DIUMENGE MATÍ

El diumenge el dediquem a l’arquitectura del poder i la fe a la cara nord del Montsec.

Comenceu visitant el Castell de Llordà, la gran fortalesa d’Arsenda d’Àger i d’Arnau Mir de Tost. Aquest gegant de pedra, que podria haver tingut Toló com a base del seu exèrcit, és un dels millors exemples d’arquitectura militar romànica.

Seguidament, ens apropem a Santa Maria de Covet. La seva portalada, coneguda com “la Catedral del Pallars”, és una joia romànica que ens deixa bocabadats amb els seus detalls.

Tanquem el cercle tornant a Lo Cel de Toló per al dinar de comiat.

HO SABÍEU?

La imatge romànica de la Mare de Déu del Puig de Meià té una història de pel·lícula.

L’any 1900, el rector la va amagar a les golfes dient que s’estava fent malbé i la va substituir per una còpia moderna.

Gràcies a aquest “engany”, la talla original (del segle XII) es va salvar quan l’ermita (i la imatge falsa) es van cremar totalment el 1928.

Restaurada i retornada al seu lloc el 1930, va tornar a salvar-se de les flames el 1936 gràcies a un veí que es va jugar la vida per treure-la del foc.

Avui aquesta verge supervivent es venera a l’església de Sant Salvador de Vilanova de Meià.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina, Balaguer i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

TERRITORI MONTSEC

El Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes", premiat a la Fira de la Muntanya de Vic 2024.

Por Territori Montsec

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Voleu saber més?

GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai

🔴 PER A QUALSEVOL NOUVINGUT:  Aquesta és la Newsletter Univers Montsec, mensual, on compilem informació relacionada amb aquest territori i destinada a tots els amants del Montsec.  Una selecció de qüestions interessants dins de l'entorn del territori Montsec que ens han cridat l’atenció per diferents motius: llibres, podcasts, articles, vídeos, twits, stories, notícies, rutes, etc. Vols consultar la Newsletter de mesos anteriors?  

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

RECORDS

Veïns i familiars de les proximitats a l’esplanada en front de l’església de Perauba. Tots celebrant una comunió.

Bateig històric a Estopanyà a L’ermita de Sant Quilis

El Pallars impulsa la recuperació de cereals antics com l’espelta per produir una farina de qualitat i de proximitat

El projecte prové d’un estudi que ha posat a prova el cultiu de varietats tradicionals en tres parcel·les experimentals.

45 ANYS ESPERANT EL PARC NATURAL SERRA DEL MONTSEC

L’Espai Natural Protegit Serra del Montsec va ser declarat per la Generalitat de Catalunya amb el Decret 328/1992, però la no declaració del Montsec com a Parc Natural s’atribueix, sobretot, a...

El Geoparc Orígens impulsa catorze d’activitats gratuïtes per descobrir el territori a través dels patrimonis i del pastoralisme

La iniciativa té com a objectiu apropar la ciutadania al patrimoni natural i cultural del territori i a la figura dels Geoparcs, tot destacant la relació entre la geologia i les formes de vida tradicionals.

Del campanar al pantà en un minut: neix la tirolina més llarga de Catalunya

Està ubicada entre la Baronia de Rialb i Tiurana i agafa una velocitat punta de 130 km/h

Casa el Tossal de Lluçars

SANTUARI D’ARBUL: UN MINÚSCUL UNIVERS

Torre, Santa Pedra, gruta, santuari i pollastres formen un conjunt de significats que condensen segles de rituals, peticions i retorns. La memòria d’Arbul es condensa en un petit univers ritual.

Catalunya talarà 35.000 hectàrees de boscos per evitar un megaincendi

Si el projecte es completés, segons els departaments d'Interior i Agricultura, quedarien protegides un total de 850.000 persones.

Presentació del nou model de visita immersiva al jaciment de la Roca dels Bous

El Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB) ha donat a conèixer un nou model de visita al jaciment de la Roca dels Bous (Sant Llorenç de Montgai, Camarasa), que permet endinsar-se al món neandertal i apropar la prehistòria a la ciutadania mitjançant realitat virtual i reptes ludificats.

Sortida Geo-Botánica por Camporrélls

RÈQUIEM PEL CENDRAT

Amb l’adéu a les cabres s’extingeix el mític Cendrat del Montsec i s’apaga el gran formatge que, tot sol, va aconseguir posar Clua, la vall d’Ariet i la Serra del Montsec al mapa d’aquest país.

La memòria històrica de la XXI Ofensiva contra l’Oblit prendrà Tolba el 27 i 28 de juny

Tolba acollirà els dies 27 i 28 de juny la XXI Ofensiva contra l’Oblit, les jornades de memòria històrica i lluita antifeixista organitzades per lo col·lectiu A les Trinxeres.

Ruta del Romànic per la Baronia de Rialb

Troben el cos d’un home mort en un barranc del Montsec a Àger a prop del seu vehicle

El localitzen entre el Coll d’Ares i Sant Alís, el cos presentava un alt nivell de descomposició i el treuen del lloc amb un helicòpter

Jordi Jutglar al Peladet (Terradets)

Oberta l’any 1983 per Ramón Artigas, Lluís Agustí “Pana”, Lluís Giner i Pelayo Secorum. La via està dedicada al bomber Jordi Jutglar Baena (02/12/1958 – 08/01/1982), que va morir en un accident al Pedraforca.

XV Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes. "El patrimoni eclesiàstic medieval: interpretacions, decisions, recreacions"

Municipis de l’entorn de Rialb recuperen els seus boscos

Projecte finançat amb crèdits climàtics en 80 hectàrees a Ponts, Baronia, Peramola i Bassella. Són zones forestals afectades per incendis.

Ferrocarrils amplia el sistema de detecció de despreniments a dos vessants de la línia Lleida-La Pobla de Segur

L’actuació es durà a terme al vessant 4, entre els baixadors de Santa Linya i Àger; i al vessant 17, entre els baixadors d’Àger i Cellers-Llimiana

LES MINES DE BAUXITA DE SANT MAMET

A Sant Mamet s’amaga un laberint de mines de bauxita que avui reneixen com a aula geològica, transformant l’antic fracàs industrial en patrimoni. Paradoxalment, la troballa de terres rares...

“Els Arenys. Educació ambiental”: un nou espai per entendre i apropar la gestió del medi natural a la ciutadania

Aquest nou equipament, combina formació, conservació i gestió sostenible del medi natural per fomentar la divulgació i la sensibilització ambiental al territori

El Castelló Sobirà de Sant Gervàs acull una nova jornada cultural dedicada al Sant Gervàs i l’arqueologia

VII Edició del Festival SoNna Huesca

HEROIS DEL MONTSEC: D’ESTOPANYÀ A SECRETARI DE FRANCESC MACIÀ

Antoni Puch Ferrer, nascut a Estopanyà el 1889, va ser una de les grans veus del periodisme republicà català. Compromès, combatiu i exiliat, va fer de la paraula escrita una eina de resistència.

Un incendi talla 7 hores l’N-230 entre Areny i el Pont de Montanyana

El va originar l’explosió de la roda d’un camió. En l’extinció van col·laborar vuit dotacions terrestres i un mitjà aeri dels Bombers de la Generalitat

El Govern adverteix d’un escenari clàssic de risc elevat en la campanya d’incendis d’aquest estiu

Confirmen que l’home trobat mort a Àger és l’exalcalde de Durro

ELS RENTADORS DE BARMÓ: UN PATRIMONI INVISIBLE

Els misteriosos rentadors de Barmó apareixen al Barranc de Paús en mig de la vegetació, com si fossin les restes d’una antiga civilització amagada, a prop del Camí de l’Escala del Pas Nou...

TERRITORI MONTSEC

Tot el que no us podeu perdre del Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes".

Por Territori Montsec

També pots seguir-nos a X, Instagram, Threads i Bluesky.

🔴 PER A QUALSEVOL NOUVINGUT:  Aquesta és la Newsletter Univers Montsec, mensual, on compilem informació relacionada amb aquest territori i destinada a tots els amants del Montsec.  Una selecció de qüestions interessants dins de l'entorn del territori Montsec que ens han cridat l’atenció per diferents motius: llibres, podcasts, articles, vídeos, twits, stories, notícies, rutes, etc. Vols consultar la Newsletter de mesos anteriors?  

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

RECORDS

Vehicle circulant pel Pas del LLop, entre Tragó de Noguera i Alberola, La Noguera, Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec. Aquest pas no ha canviat i actualment és quasi exactament igual

PRÒXIMA PRESENTACIÓ

De la mà del Centre Excursionista de Balaguer, el dia 22.05.2026 a les 19:30 estarem a Lapallavacara (carrer Francesc Borràs, 19 de Balaguer).

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

Isabel Benet, Les Serres Marginals XI: Balaguer-Alfarràs

En l’anterior capítol d’aquest repàs d’observació del mantell de les Serres Marginals, ens vam quedar al poble de Gerb situat al nucli d’un anticlinal, l’estructura tectònica més meridional dels Pirineus Centrals, el qual anirem seguint cap a ponent per la carretera C-26 des de Balaguer fins a Alfarràs, tot passant per Castelló de Farfanya i Algerri.

Sant Esteve de la Sarga demana el traspàs de la carretera pel “col·lapse” que genera l’allau de turistes

Navarra denuncia la “massificació” a Mont-rebei i insta el Govern o la Diputació a assumir la titularitat

L’exigent Ultra Trial del Montsec arriba a la dotzena edició

Se celebra entre els dies 10 i 11 d’abril, amb sortides des de la Guàrdia de Noguera i Àger, en les distàncies de 100, 45 i 22 km

Preocupació per la massificació turística al congost de Mont-rebei

L’alcalde de Sant Esteve de la Sarga demana compensacions per les molèsties

HEROIS DEL MONTSEC: D’ESTOPANYÀ A SECRETARI DE FRANCESC MACIÀ

Antoni Puch Ferrer, nascut a Estopanyà el 1889, va ser una de les grans veus del periodisme republicà català. Compromès, combatiu i exiliat, va fer de la paraula escrita una eina de resistència.

Àger registra una afluència turística excepcional aquesta Setmana Santa i denuncia actes vandàlics a l’aparcament de la Pertusa

Com a conseqüència directa, s’ha produït un col·lapse en aquest aparcament, amb una ocupació superior a la seva capacitat i diverses incidències que han compromès la seguretat dels usuaris.

Denuncian vandalismo en la carretera a Sant Esteve de la Sarga

El alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra, denunció ayer el “derribo deliberado” de una señal en la carretera LV-9124 de acceso al pueblo y al congosto de Mont-Rebei, en la que se indica que está prohibida la circulación de autobuses.

Isabel Benet, Serres Marginals VIII: Sant Salvador

Tal i com vam prometre en el capítol anterior, retornem al sector de Montgai per la carretera C-13 des de Balaguer. En arribar prop de Camarasa, sota la serra del Mont-roig, el relleu més destacat del mantell de les Serres Marginals, una muntanya va agafant protagonisme, esquerpa i majestuosa: la Muntanya de Sant Salvador

UN EMBARBUSSAMENT DEL MONTSEC

Allà al Montsec hi ha un tronc sec...

Juanjo y Pili cierran la puerta tras elaborar la última tanda de Quesos de Benabarre

El Ayuntamiento ha elogiado su labor como "embajadores incansables" del territorio

Sis someres pasturen per evitar incendis en 45 hectàrees de la muntanya de Llimiana

Es tracta d’una zona de muntanya de 45 hectàrees del Montsec de Rúbies, és a dir, de la cara nord, en la qual al menor risc d’incendi per tenir més humitat (davant el vessant sud) se li contraposa el fet que està poblada per pins, un vegetal d’elevada inflamabilitat pel seu caràcter resinós.

Asamblea de la Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica: Puente de Montañana, viernes 10 de abril, 18:00 h.

Con la llegada de la primavera volvemos a las asambleas presenciales. La cita será pasado mañana viernes 10 de abril, como es costumbre, a las 18 horas en Puente de Montañana.

DE TOLBA ALS FOSCOS DE QUEIXIGAR

Caminar des de Tolba pel Congost del riu Queixigar acaba esdevenint la fusió perfecta entre gastronomia, geologia, història, paisatge i cuquisme al Montsec de l’Estall.

Agulleta de l’Os via Normal i Via Puki Nuki - Paret de l’Os - Sant Llorenç de Montgai - 05/04/2026

Entre la Paret de l'Os i l'esperó Remacha hi ha el Barranc dels Ulls de Sant Llorenç de Montgai, i just en aquest barranc hi ha l'Agulleta de l'Os, i al seu costat esquerra hi trobarem un esperò per on puja la via Puki Nuki. La combinació de les dues vies us donaran per passar un matí divertit.

PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO RIBAGORZANO. ESTADO DE LA CUESTIÓN

Zarahaida a la Paret del Temps (Vilanova de Meià)

Oberta el 4/11/1990 per Jordi Verdaguer i Miquel Durán “Mika”. La via està equipada amb burins en bon estat i excepte la segona reunió, la resta de reunions estan totes reforçades amb un bolt.

SOSTENIR-SE AL CONGOST DE MONT-REBEI

Més enllà del tràfec de turistes que no van enlloc, els vuit miradors de Prudenci Español sobreviuen com una invitació al silenci i l’observació que ja ningú sembla tenir temps de practicar.

25 D'ABRIL A LA BIBLIOTECA DE L'AJUNTAMENT D'OS DE BALAGUER

XII Caminada dels Mocadors, 2 de maig de 2026.

RECUPEREM EL MEÜLL

LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE MONTSEC

El Montsec juga la seva pròpia partida d’ambigüitat lingüística. És el nostre Jack Worthing geològic: un nom que amaga una doble identitat perfectament compatible.

Artesa de Segre en ‘clixé’

Miquel Regué i Ramon Giribet rescaten 190 imatges històriques

El Consell d’Alcaldes de la Noguera expressa el seu rebuig al PLATER per la concentració de parcs solars i eòlics a la comarca

Des del Consell es considera que aquesta assignació suposa un desequilibri territorial important i un greuge comparatiu respecte a altres zones del país.

Solastalgia, la emoción que sufren muchas pero aún no saben nombrar: “Te vas descolocando en tu propia tierra”

Quienes conviven con las consecuencias de los incendios, la gentrificación, las inundaciones o la implantación de proyectos dañinos para el territorio explican la presencia que esta emoción tiene en sus vidas

LES MINES DE BAUXITA DE SANT MAMET

A Sant Mamet s’amaga un laberint de mines de bauxita que avui reneixen com a aula geològica, transformant l’antic fracàs industrial en patrimoni. Paradoxalment, la troballa de terres rares...

L’ermita de Sant Salvador d’Alentorn (al municipi d’Artesa de Segre) és probablement un dels exemples més vistosos d’arquitectura troglodítica que he vist en molt de temps.

Safrà del Montsec

Castell de Mur culmina la rehabilitació de l’ermita de Sant Feliu

L'actuació, amb un cost de 90.149 euros, ha permès recuperar un espai patrimonial de gran valor històric i paisatgístic.

HEROIS DEL MONTSEC: D’ESTOPANYÀ A SECRETARI DE FRANCESC MACIÀ

Antoni Puch Ferrer, nascut a Estopanyà el 1889, va ser una de les grans veus del periodisme republicà català. Compromès, combatiu i exiliat, va fer de la paraula escrita una eina de resistència.

Des de quan es parla català a l’Aragó?

la societat de la Franja és de naturalesa aragonesa i de llengua i cultura catalanes. Aragonesos de llengua catalana des de l’inici de la història de l’Aragó…

RECUPEREM EL MEÜLL

Tragó recorda el seu passat abans de quedar inundat pel pantà de Santa Anna

Gairebé 150 persones es reuneixen a la festa major de Tragó

Sortida geològica – Lo Montsec, una frontera natural

ELS RENTADORS DE BARMÓ: UN PATRIMONI INVISIBLE

Els misteriosos rentadors de Barmó apareixen al Barranc de Paús en mig de la vegetació, com si fossin les restes d’una antiga civilització amagada, a prop del Camí de l’Escala del Pas Nou...

Vine a l’aplec de Sant Mamet!

El proper dissabte 9 de maig celebrem un any més l’aplec de Sant Mamet.

TERRITORI MONTSEC

Tot el que no us podeu perdre del Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes".

Por Territori Montsec

També pots seguir-nos a X, Instagram, Threads i Bluesky.

NOS SITUAMOS EN: el Espacio Natural de la Sierra del Montsec, representa la zona de mayor diversidad de todos los paisajes del prepirineo, geográficamente hablando. Los elementos de sus sistemas naturales lo definen como un conjunto de notable interés y gran singularidad.

WE ARE LOCATED AT: the Natural Space of the Serra del Montsec represents the most diverse area of ​​all the landscapes of the Pre-Pyrenees, geographically speaking. The elements of its natural systems define it as a set of notable interest and great uniqueness.

Índex

• 45 Anys Esperant el Parc Natural de Serra del Montsec

• Anatomia d’una No Declaració: Silencis, Vots i Cacics

• La Ferida Oberta: Il·lusions de Paper i l’Erosió d’un Paisatge

• Noves Il·lusions: La Roda que Torna a Girar

45 Anys Esperant el Parc Natural de la Serra del Montsec

La Serra del Montsec no és una simple elevació del terreny en el mapa. És una joia natural d’una rotunditat geològica gairebé impertinent. Representa, amb una exactitud de llibre, el preludi de la geografia prepirinenca i l’ànima de la geologia pirinenca.

S'estén, imponent i descarada, per terres del Pallars Jussà, de La Noguera i s’endinsa, sense demanar permís, fins a la part occidental de la Ribagorça d’Osca (o Baixa Ribagorça).

I malgrat aquesta presència colossal, malgrat que és impossible ignorar-la, el Montsec continua sent un rei sense corona. Des de 1982, fa la fotesa de 45 anys, diverses peticions al Parlament de Catalunya i a altres institucions han clamat al cel demanant una protecció que hauria de caure pel seu propi pes: la de Parc Natural.

Està inclosa dins de la Xarxa Natura, ha rebut la designació com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i zona PEIN (Pla d’espais d’interès natural). Més enllà de les nostres fronteres, la pròpia UNESCO s'ha adonat del prodigi, reconeixent-lo com a Geoparc Mundial i certificant-lo com a Reserva Starlight, un premi a la nitidesa irreprotxable del seu cel fosc.

Tot això està molt bé, és un reconeixement innegable de l'excepcionalitat del lloc. Però a l'hora de la veritat, la protecció fonamental com a Parc Natural continua estant absent.

La Serra del Montsec, amb totes les seves virtuts irrefutables, flaqueja avui en una situació que només podem qualificar de deprimida.

Ens trobem davant d'una paradoxa sagnant. Un lloc que atresora un patrimoni històric, paisatgístic i natural d'un valor incalculable, que es troba sovint mancat dels serveis més bàsics i afectat per una intensa, silenciosa i implacable despoblació.

Però fem una mica d’història, que en aquest país acostuma a ser sinònim de resseguir el rosari de les promeses incomplertes. La declaració del Parc Natural ha passat per una via crucis d'etapes al llarg de les dècades.

Tot va començar, al menys, l’octubre de 1982, quan la Mesa del Parlament de Catalunya va acceptar tramitar una proposició de llei del grup del Partit Socialista de Catalunya, on es demanava, negre sobre blanc, la creació del Parc Natural Serra del Montsec.

Uns mesos després, al març de 1983, l'assumpte va agafar volada. El Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de Llei, impulsada pel grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El redactat, d'una pulcritud encomiable, era un mandat clar a favor de l’estudi i la creació de l'espai:

“El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu que, en el termini de sis mesos, presenti un estudi sobre la situació en què, des del punt de vista de la conservació de la natura, es troben actualment les serralades del Montsec d’Ares i del Montsec de Rúbies, així com sobre la conveniència de declarar-les totalment o parcialment parcs naturals, prèvia consulta als municipis afectats.”

Semblava que la roda començava a girar definitivament quan, aquell mateix any 1983, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va presentar la proposta oficial per a la declaració del Parc Natural de la Serra del Montsec. Però la roda es va encallar profundament en el fang de la inèrcia política.

Vam haver d'esperar més de dues dècades. El desembre de l’any 2004, el llavors Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, va ressuscitar el tema anunciant que el govern iniciaria, de cara al gener del 2005, un procés decidit per tal que la Serra del Montsec fos declarada parc natural.

Fins i tot va obrir la porta, amb una visió àmplia i encertada, a establir negociacions amb la part aragonesa, el Montsec de l’Estall, per tal d'impulsar mesures conjuntes a banda i banda de la Noguera Ribagorçana.

Nou anys més tard, al febrer de 2014, es va repetir l'eterna tornada. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va informar solemnement al Parlament de Catalunya sobre la iniciativa del seu departament d'ampliar la xarxa de Parcs Naturals

Els escollits en aquells plans eren tres: els parcs de Les Capçaleres del Ter i del Freser, el de les Muntanyes de Prades, i, com no podia ser d'altra manera, el de la Serra del Montsec.

I com acaba, de moment, aquest vodevil burocràtic? El relat dels fets és demolidor per comparació.

Avui dia, el parc natural de Les Capçaleres del Ter i del Freser ja ha estat declarat i és una realitat palpable. El de les Muntanyes de Prades, si més no, rutlla, tot i que amb alguns problemes.

Però lamentablement, incomprensiblement, el procés per al parc de la Serra del Montsec es troba completament estancat.

La muntanya, mentrestant, roman allà mateix. Impassible, adusta i superba, observant com passen les dècades, els polítics i les legislatures esperant el dia en què la decència administrativa decideixi saldar el seu deute històric.

Anatomia d’una No Declaració: Silencis, Vots i Cacics

Com és possible?

La no declaració de la Serra del Montsec com a parc natural no sembla un accident, ni un descuit d'oficina. És el resultat d'una alquímia molt humana, una cruïlla de factors perfectament interrelacionats que retraten, amb una claredat meridiana, les misèries de la gestió del territori.

Comencem per l'aritmètica, que al cap i a la fi és la ciència exacta que dominen els despatxos polítics. El Montsec pateix el mal endèmic i silenciós de la nostra geografia interior, una demografia sota mínims i una pressió social gairebé imperceptible.

Aquesta baixa densitat de població es tradueix, ras i curt, en un nombre limitadíssim d'electors. I en la democràcia moderna, ja ho sabem, la pedra calcària no vota i els voltors no introdueixen paperetes a les urnes.

Per als partits polítics, sotmesos a la tirania de la massa crítica i que només belluguen peça quan hi ha rèdit electoral a la vista, el Montsec és un desert.

Dins d’aquest cens minso, a més, caldria afegir-hi una precisió encara més descoratjadora, aquells veïns que tenen una consciència clara de la necessitat inajornable de protegir el medi ambient són, malauradament, una minoria dins la minoria. Una gota d'aigua en un oceà de solitud.

Però la manca de vots no ho explica tot. Cal arrossegar els peus pel terreny enfangat dels interessos creuats, endinsar-se en l'entrellat dels agents econòmics i socials. En aquesta terra, com en tants altres racons nostrats, es dona la circumstància que molts líders polítics locals vesteixen, alhora i sense manies, la camisa de representants d’interessos associats a l’explotació turística i econòmica del territori.

És una afirmació que pot semblar aspra, certament, però la realitat, vista a la llum del dia, és pura i dura: aquests interessos creuats només veuen el Montsec com una font extractiva de recursos naturals.

Això provoca un dualisme d’arrel profundament caciquista (una herència que ve d’antic i que es resisteix a desaparèixer) que es nega en rodó a entendre el benefici global, prestigiós i durador que significaria per a tot el territori Montsec ostentar l'escut de Parc Natural.

Quins arguments esgrimeixen als cafès i a les reunions a porta tancada, i no tant tancada? Els de sempre, la cultura de la por, resumint, que un parc natural implica la imposició de suposades restriccions i límits a certes activitats lucratives. És la miopia clàssica del qui prefereix el guany ràpid d'avui abans que garantir l'equilibri de demà.

Finalment, coronant aquest panorama desolador, hi trobem la gloriosa inacció política. Malgrat les propostes parlamentàries enceses, malgrat els estudis mediambientals feixucs i detalladíssims, malgrat la pressió de grups ecologistes i davant l’evidència d'un canvi climàtic que ja ens crema l'esquena, la paràlisi és total.

Totes i cadascuna de les promeses de creació del Parc Natural Serra del Montsec han estat sistemàticament incomplertes per part de tots els partits que han governat Catalunya fins a aquest precís moment.

Cap ni un s'escapa de la crema. I arribats a aquest punt, davant del cingle impertorbable que ens retorna la mirada, la pregunta final queda surant en l'aire sec de la tarda, dolorosa i punyent, esperant una resposta que mai no arriba, per què?

La Ferida Oberta: Il·lusions de Paper i l'Erosió d'un Paisatge

L'impacte més destacat i demolidor que afronta avui la Serra del Montsec no és el simple pas dels segles, sinó l'acció corrosiva d'una trinitat molt moderna, la sobreutilització, la massificació desbocada i l'alè calent del canvi climàtic.

Hi ha racons on la pressió humana ha assolit proporcions d'autèntica fira. L’afluència massiva de visitants ha convertit l'admiració per la natura en una mena d'esport de consum ràpid que pot provoca danys ecològics d'una brutalitat inaudita.

El cas més paradigmàtic i dolorós el trobem al Pantà de Canelles. Si un es passeja per la franja que va de Corçà fins al Pont de Montanyana, el que hi veu en temporada alta (estiu especialment) és, per dir-ho suament, esgarrifós.

El silenci mil·lenari del Congost de Mont-rebei ha estat trencat per una invasió de caiacs i embarcacions, mentre que el sender històric del GR-1 sembla sovint una artèria urbana en hora punta.

D'on surt tota aquesta gent? La resposta ens la donen alguns investigadors que, astorats, analitzen el contingut abocat diàriament a internet. Les imatges publicades a les xarxes socials s'han convertit en un esquer letal.

Aquesta dèria moderna de fotografiar-se compulsivament per demostrar que s'ha estat en un lloc, actua sobre aquest destí vulnerable com una autèntica plaga de llagostes armada amb telèfons mòbils. Es consumeix el paisatge com si fos un decorat d'usar i llençar.

Llegiu l’informe: Les imatges publicades a les xarxes socials poden impactar en la sostenibilitat d’un destí vulnerable?

Però el que és veritablement depriment d'aquesta invasió és la gran fal·làcia que la justifica. Ens han volgut vendre, des de púlpits institucionals i despatxos d'inversors, que la turistificació del territori és una pluja de milions. És la gran il·lusió òptica del nostre temps: creure que aquesta processó de forasters revertirà automàticament en benestar econòmic i prosperitat per als pobladors històrics de la zona.

La realitat és obstinada i demostra exactament el contrari. Convertir la muntanya en un parc d'atraccions és una il·lusió econòmica de volada curta. Si algú en té dubtes, només cal que observi l’evolució economicoturística de les Illes Balears, el gran laboratori d'aquesta tesi.

Aconsellem vivament escoltar les reflexions del professor Joan Buades. La seva asseveració és tan senzilla com demolidora: com més turisme de masses ens arriba, més pobres som. Es precaritza la feina, s'encareix la vida i el diner flueix, veloçment, lluny de les mans dels qui viuen tot l'any a la comarca.

I mentre la gentada passa i la riquesa no es queda, el territori va acumulant vulnerabilitats. La totalitat de la Serra del Montsec és una immensa pira en potència, vulnerable als incendis forestals en un grau extrem. Aquest no és un bosc qualsevol. La seva ubicació biogeogràfica el fa fràgil, un encreuament de latituds on conviuen, patint estrès hídric, comunitats vegetals eurosiberianes amb biocenosis faunístiques pròpies del clima pirinenc i centreeuropeu.

Un tresor que una guspira mal apagada pot esborrar del mapa.

No hem de recular gaire per sentir l'olor de cendra. Durant el fatídic any 2022, un gran incendi iniciat a Baldomar va devorar voraçment la Serra de Sant Mamet, cremant i deixant un paisatge desolador a part de l’Espai Natural Serra del Montsec. Aquelles flames van ser un crit d’alarma eixordador, un avís dramàtic de la necessitat urgent d’augmentar la protecció formal d'aquestes muntanyes.

I a la fúria del foc cal sumar-hi el cansament de la pedra. Tota aquesta serra, i d’una manera alarmant i especialment les zones properes al Congost de Mont-rebei, presenten un alt risc de despreniments.

Si a aquesta pèssima equació hi sumem les reiterades denúncies per la massificació del congost, el panorama actual ens indica que l’ecosistema del territori Montsec es troba literalment a la vora de l'abisme.

Com que no disposa d'un grau de protecció jurídicament fort i eficaç, el territori és víctima d'un degoteig constant de petites i grans agressions: obertures completament irregulars de pistes forestals, abocaments incontrolats de residus, un trànsit cacofònic d’embarcacions i vehicles, enverinament miserable de fauna, furtivisme crònic, extracció salvatge d’àrids i l'ombra constant de faraònics projectes de parcs eòlics o fotovoltàics.

Però aquesta falta de respecte al paisatge no és una invenció d'avui. Tenim monuments històrics dedicats a l'estultícia administrativa. És de justícia, i per mantenir la memòria desperta, recordar el colossal desastre que van suposar, al seu dia, l’obertura i les obres de la carretera del Doll, que uneix Camarasa i el Congost de Terradets.

Aquelles obres, fetes a cop d'explosiu i ignorància, van arrasar sense contemplacions la que aleshores era la colònia de voltors més gran i majestuosa de tota Catalunya.

Què amagava aquell traçat absurd? Una reforma planificada per beneficiar interessos privats i especulatius, amb fosques finalitats urbanístiques?

L'esperança, en aquell episodi trist, la va posar l'Ajuntament d'Àger, que l'any 1978, en un acte de dignitat institucional, va interposar un recurs contenciós administratiu contra la destrossa.

Finalment, en un acte de justícia poètica i legal que va arribar tard, l'Audiència Nacional espanyola va dictaminar el desembre de 1981 que aquell eix viari, ja gairebé finalitzat, era no només il·legal, sinó "totalment inútil".

Noves Il·lusions: La Roda que Torna a Girar

L'organització ecologista Ipcena ha decidit bufar les brases d'aquell foc que semblava esmorteït i ha engegat una nova campanya, lluminosa i insistent, per reivindicar de manera definitiva que l’Espai Natural Serra del Montsec assoleixi el rang de Parc Natural.

I vet aquí que, com un eco antic que ressona a les parets del cingle, la maquinària institucional es desvetlla lentament. Alguns consells comarcals i diversos municipis afectats han començat, una vegada més, a treure la pols als vells dossiers.

Tornen a seure a les taules, enraonant i analitzant amb lupa els avantatges i els suposats inconvenients d’un futur Parc Natural. És el cicle etern de la política nostrada: el perpetu tornar a començar.

Les entitats que impulsen la creació del Parc Natural del Montsec s’han compromès a presentar propostes davant les institucions públiques locals i la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de fomentar un procés participatiu que faci realitat la seva creació assumint diversos objectius fonamentals:

• Impulsar accions de conservació i millora dels hàbitats i espècies de fauna i flora, així com protegir els seus valors geològics i paisatgístics.

• Potenciar la preservació i recuperació del patrimoni històric i cultural.

• Millorar les condicions i serveis per als seus habitants i combatre el despoblament.

• Fomentar l'economia local mitjançant el desenvolupament d'activitats rurals, agrícoles i turístiques sostenibles, tot respectant l'entorn ambiental.

Aquesta vegada, però, les entitats que impulsen el projecte no es volen conformar amb simples declaracions de bones intencions que s'emporta la marinada. S’han compromès fermament a picar pedra davant les institucions públiques locals i la pròpia Generalitat de Catalunya.

L'estratègia és clara: fomentar un autèntic procés participatiu (d'aquells que trepitgen el territori i miren als ulls dels pagesos i veïns) per tal de fer realitat la creació del Parc Natural assumint un grapat d'objectius fonamentals, que no són altra cosa que deutes pendents.

Quin és, doncs, l'horitzó d'aquestes noves il·lusions? Primer de tot, i com a fonament de tota la resta, impulsar accions de conservació palpables. Una feina de cirurgià per millorar i cosir els hàbitats, per protegir les espècies de fauna i flora que s'agafen a la vida en aquesta geografia exigent, salvaguardant així uns valors geològics i paisatgístics que no tenen parangó al país.

Però el Montsec no és només biologia i geologia pura. És també el pòsit d'innombrables generacions humanes. Per això, aquest nou impuls exigeix potenciar la preservació i la tan urgent recuperació d'un patrimoni històric i cultural que s'esmicola entre els dits per la simple erosió de l'oblit.

I arribem al punt neuràlgic, allò que toca la fibra sensible i dolorosa del territori: la voluntat de millorar les condicions i els serveis per als seus habitants. El Parc Natural ha de ser la trinxera des d'on combatre, cos a cos, el sagnant despoblament.

Aquesta batalla només es pot guanyar fomentant l’economia local mitjançant el suport inequívoc a activitats rurals, pràctiques agrícoles que tenen les arrels enfonsades en els segles, i un turisme que sigui, d’una vegada per totes, veritablement sostenible i absolutament respectuós amb l’entorn ambiental.

Perquè, no ens enganyem, sense vida als pobles, la muntanya esdevé només un decorat mut.

Hem de ser cautelosos amb els cants de sirena. Convé tenir memòria i recordar que tota aquesta odissea arrenca en els llunyans anys 1980... Tota una vida.

Hem vist passar dècades d'estudis, discursos i paperassa inofensiva. El temps, aquest jutge silenciós i implacable, ens dirà com es resol finalment aquest desllorigador i si el tan necessari Parc Natural del Montsec esdevé, per fi, una realitat de pedra i paper oficial.

Vídeo on es mostren els paisatges i característiques de l’Espai Natural Serra del Montsec. Font: Espais Naturals de Ponent

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Voleu saber més?

GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai

TERRITORI MONTSEC

El Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes", premiat a la Fira de la Muntanya de Vic 2024.

Por Territori Montsec

En aquesta fotografia del dia 31 de maig de 1936, trobem Antoni Puch assegut amb vestit marró clar a l’extrem dret de la fotografia. Havia estat redactor del diari La Lucha del 1916 al 1919, on Lluís Companys era el cap de redacció i Francesc Layret l’havia fundat juntament amb Companys i Marcel·li Domingo.

Índex

• Antoni Puch Ferrer: els orígens

• Una Vida al Servei de la Paraula Lliure

• Catalanista i Republicà Fins a la Medul·la

Antoni Puch Ferrer: Els Orígens

En un racó mil·lenari de la Ribagorça d’Osca, concretament a Estopanyà (avui un poble petit del Montsec de l’Estall que en el seu moment va arribar a tenir més de 1000 habitants), va néixer el 29-11-1888 un jove que acabaria sent una de les veus més combatives, perseverants i inspiradores de la premsa republicana catalana del primer terç del segle XX: Antoni Puch Ferrer.

Avui, al poble que el va veure néixer, potser ningú no recorda la seva veu, però la seva trajectòria és el testimoni viu d’una generació de periodistes que van entendre l’ofici com una forma de vida i de lluita.

Antoni Puch Ferrer, fill del Montsec, va fer de la paraula escrita una trinxera contra la injustícia i un far de la dignitat. La seva trajectòria vital i professional és una lliçó de compromís, lucidesa i resistència.

Diferents branques de la seva família van donar grans personatges a la vida pública de l’època: actors, fotògrafs, músics, metges, etc. Encara es conserva a Tamarit de Llitera una de les cases més importants d’una de les branques familiars, la qual està catalogada pel patrimoni històric d’Aragó.

Antoni Puch Ferrer va ser fill del metge cirurgià Antoni Puch Castarlenas, originari de Camporrells, membre del grup fundador del Col·legi Mèdic Provincial d’Osca, i de Lluïsa Ferrer Salés, originària d’Estopanyà.

Instal·lats a Estopanyà, en algun moment de l’any 1894, el matrimoni, juntament amb els fills, van desplaçar el seu domicili a Camporrells a una vivenda del carrer nou.

L’avi patern era Francisco Puch Cariello, originari de Tamarit de Llitera i l’avia paterna era Teresa Castarlenas Ardanuy, nascuda a Camporrells.

D’altra banda, l'avi matern de l'Antoni Puch Ferrer era el mestre d'Estopanyà i es deia Francisco Ferrer Vidal, també nascut a Estopanyà. L'àvia materna, es deia Dolors Salés Malagarriga i el seu orígen el trobem a Salàs de Pallars. Aquests avis materns van viure al carrer Major, 3 d'Estopanyà.

La seva infància i adolescència va transcórrer entre Estopanyà, Camporrells i les aules dels instituts de Lleida i Osca. Es creu que va estudiar magisteri (com alguns dels seus germans), però ben aviat va deixar-se atrapar per l’energia frenètica de les rotatives i la força transformadora del compromís de la paraula escrita.

Amb tan sols 21 anys, l’any 1910, s’incorpora a la redacció d’El Diario de Lérida, on s’encarregava de la secció telegràfica i telefònica. Un any més tard, entrava a treballar al diari L’Ideal, vinculat a la Joventut Republicana de Lleida, o partir de 1912 va ser director.

Una Vida al Servei de la Paraula Lliure

Des del diari L’Ideal va denuncià la Guerra del Marroc (o Guerra del Riff o també dita Guerra d’Africa) amb tanta contundència que és empresonat preventivament el 1911.

Seria el primer d’un seguit d’episodis judicials que el consolidarien com una veu incòmoda, valenta i lliure.

Per exemple, el 1919, és processat per injúries al rei (i posteriorment absolt), fet que el seu entorn va celebrà amb un banquet d’homenatge molt recordat.

La seva ploma era brillant, i també àcida quan calia. A L’Ideal, que dirigeix entre 1911 fins l’any 1923, publica cròniques d’alt voltatge polític i el seu estil combatiu i directe el va convertir en un referent de la premsa lleidatana.

El seu nom sempre apareix vinculat al periodisme de resistència i compromís.

A més d’escriure, tenia una habilitat innegable per teixir aliances al seu voltant. Cofundador de l’Associació de la Premsa de Lleida, en va ser primer secretari general i després vicepresident.

Va dirigir el Full Oficial del Dilluns de la Generalitat de Catalunya des del 1932 (excepte el període que va ser destituït amb motiu dels Fets d’octubre de 1934) fins finals el gener 1939, a l’entrada de les tropes franquistes), mentre col·laborava a capçaleres de referència com Solidaritat Obrera i La Humanitat, òrgans respectivament de la CNT i d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Queda clar doncs, que la seva activitat professional no es va limitar a la redacció i la va compartir amb la seva coneguda militància catalanista.

Paral·lelament, el pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui mantenia una estreta relació, el retratà en un treball a l’oli a l’obra El monje novicio, avui conservada a la Hispanic Society of Amèrica (de Nova York).

De fet, aquest és un dels pocs retrats que es coneixen d’Antoni Puch i Ferrer fins ara.

L’any 1928, Antoni Puch entrevistaria el mateix Viladrich per a El Día Gráfico, en una peça que va tenir ressò dins l’àmbit cultural català.

Catalanista i Republicà Fins a la Medul·la

Com a republicà convençut i catalanista actiu, Antoni Puch Ferrer va estar molt vinculat a Francesc Macià, un vell conegut seu del moviment polític de Lleida.

Francesc Macià, 122è president de la Generalitat de Catalunya, va ser artífex de l’intent d’invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya.

Aquests esdeveniments coneguts com els Fets de Prats de Molló van tenir un gran rebombori i van participar una llista llarga de persones. Antoni Puch Ferrer va formar part d’aquesta llista anomenada “Els conjurats de Macià”.

Era tant l’adhesió a les idees republicanes i catalanistes que quan Francesc Macià el va convidar a ser el seu secretari personal, va acceptar sense miraments per l’amistat que els unia així com la connivència ideològica que compartien. Així ho explica, per exemple, Josep Carner i Ribalta al seu llibre Memòries.

S’explica l’anècdota, en un article de El Heraldo de Madrid del 25 de desembre 1933, on es fa la crònica de la mort de Francesc Macià, que el president Macià quan va trobar a l’Antoni Puch, exiliat des de l’any 1923 a Perpinyà degut a la dictadura de Primo de Rivera, Macià va proposar-li ser el seu secretari personal:

—Em fa falta un secretari. Vostè val molt. I a més, vostè té una cosa excel·lent.

—I és…?

-Una màquina d’escriure, que ens servirà per a les nostres propagandes.

Macià i Puch es van traslladar a París, portant a l’equipatge una “Underwood”, amb la qual van fer més mal al dictador que amb una metralladora.

La seva adhesió als ideals de llibertat i justícia el portaren també a col·laborar en el seu moment amb el president de la generalitat Lluís Companys.

Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar per segona vegada a l’any 1939 amb la seva dona Elionor Oriola Carré.

Des de Tolosa de Llenguadoc, col·laborà en el diari El Patriota del Sud-Ouest, diari d’informació, òrgan del front de lluita per l’alliberació, la independència i la grandesa de França, on va continuar escrivint fins a la seva mort.

Antoni Puch Ferrer va morir a Auterive (Alta Garona) el 31 de desembre de 1944.Diverses publicacions catalanes de l’exili, com setmanari El Poble Català, Foc Nou i La Humanitat, li van retre homenatge, destacant-ne la seva honestedat, la seva fidelitat a la causa republicana i el seu compromís intel·lectual.

Fonts

• Banzo, J. A. (s/f). Mirando en la alberca. Mirando en la alberca. Recuperat el 8 d’abril de 2026, de https://mirandoenlaalberca.blog/

• Torralba, P. P. (s/f). La Tradició de Catalunya. Blogspot.com. Recuperat el 8 d’abril de 2026, de https://latradiciodecatalunya.blogspot.com/2016/09/entrevista-josep-bru-i-jardi-1893-1983.html

• Castro, A. (2025, 14 juliol). Los Puch, una familia olvidada de Tamarite de Litera: jueces, fotógrafos, médicos y periodistas. heraldo.es. https://www.heraldo.es/noticias/ocio-y-cultura/2025/07/13/los-puch-una-familia-olvidada-de-tamarite-de-litera-jueces-fotografos-medicos-y-periodistas-1839033.html

• Cattini, Giovanni C. L’aixecament de Prats de Molló. Rosa dels Vents 2021.

• Cuenca, P. B. i. (2026, març 14). L’exèrcit de Francesc Macià. El Punt Avui. https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2627255-l-exercit-de-francesc-macia.html

• Carner i Ribalta, Josep. Memòries. de Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats de Molló. Viena Editorial 2009.

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Seguir llegint…

GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.  

La Serra del Montsec

TOT ALLÒ QUE NO US PODEU PERDRE DE LA SERRA DEL MONTSEC i EL SEU TERRITORI SI SOU #MONTSECLOVERS: El Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. La Noguera, el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

By SerradelMontsec.cat

🔴 PER A QUALSEVOL NOUVINGUT:  Aquesta és la Newsletter Univers Montsec, mensual, on compilem informació relacionada amb aquest territori i destinada a tots els amants del Montsec.  Una selecció de qüestions interessants dins de l'entorn del territori Montsec que ens han cridat l’atenció per diferents motius: llibres, podcasts, articles, vídeos, twits, stories, notícies, rutes, etc. Vols consultar la Newsletter de mesos anteriors?  

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

RECORDS:

Elefants al riu Segre a la ciutat de Balaguer als anys seixanta. L'any 1962 un circ arribà a la capital de la Noguera

L’Ultima Elaboració

Un altre dels pilars gastronòmics del Montsec ens abandona. I ja van dues formatgeries que tanquen en pocs mesos, després del tancament de la Formatgeria de Clua.

Tristor immensa quan, després de tants anys de treball, tenir un prestigi i una marca que va més enllà de les nostres fronteres, pleguen sense relleu generacional.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

Denunciats dos escaladors a Camarasa per escalar en una paret on nidifica l’àliga cuabarrada, una espècie en perill d’extinció

Els Agents rurals recorden que l’au està és sensible a les molèsties humanes. L'actuació de protecció sobre aquesta espècie està resultant positiva

La Diputació impulsa noves actuacions de preservació i consolidació al castell d’Alòs de Balaguer.

L’actuació, que té un cost de 201.120 €, preveu donar continuïtat a les obres realitzades al 2021-2022 i dotar de seguretat estructural el castell

X Enraonem de la Terreta

Enguany us presentem un “Enraonem” amb el títol: SANT GERVÀS, UN PATRIMONI VIU, que se celebrarà el proper 4 d’abril, dissabte, a les 16h al local social Casa Nova de Sapeira.

LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE MONTSEC

El Montsec juga la seva pròpia partida d’ambigüitat lingüística. És el nostre Jack Worthing geològic: un nom que amaga una doble identitat perfectament compatible.

Un emprenedor de Figuerola d’Orcau llança «alBosc», la plataforma que vol revolucionar el turisme rural

Com a gest amb el territori, els allotjaments del Jussà i el Sobirà podran utilitzar la plataforma gratuïtament per sempre

RNE (Radio 4)Descobrir Catalunya viatjant: la bellesa del Montsec

Descobrir Catalunya viatjant, amb Judith Monclús, cap de redacció de la revista “Descobrir”: la bellesa del Montsec

Les pastores del Montsec, territori i pastura en femení

El projecte PREPAST treballa contra el despoblament i la desigualtat de gènere al món rural. Reivindicant especialment el paper de la dona, sobretot a l’entorn de ramats i pastures al Montsec.

SANTUARI D’ARBUL: UN MINÚSCUL UNIVERS

Torre, Santa Pedra, gruta, santuari i pollastres formen un conjunt de significats que condensen segles de rituals, peticions i retorns. La memòria d’Arbul es condensa en un petit univers ritual.

Veïns de Santa Linya mantenen viva la gestió comunal de la muntanya

Comunitat que fa més d’un segle es va unir per recuperar bosc i que avui lluita per l’herència comuna. Finca de 1.600 ha que custodia el jaciment de la Cova Gran o el Balconet

Àger instal·la un punt de desinfecció d’embarcacions per poder recuperar la navegació al pantà de Canelles

La nova instal·lació s’ha ubicat en una parcel·la davant de la Casa del Montsec, al costat de l’antiga bàscula municipal.

Forat de l’Or - l’aventura continua

Després d'un període de pluges en que ha sortit aigua per la boca molts dies, sembla que hi ha bones condicions de visibilitat amb un nivell alt als quatre o cinc dies de deixar de ploure. A més hi ha neu al massís que està fonent a poc a poc i segueix alimentant el col·lector.

RÈQUIEM PEL CENDRAT

Amb l’adéu a les cabres s’extingeix el mític Cendrat del Montsec i s’apaga el gran formatge que, tot sol, va aconseguir posar Clua, la vall d’Ariet i la Serra del Montsec al mapa d’aquest país.

ESCALFANT MOTORS!

Mont-rebei i l’apicultura del Montsec, protagonistes d’un programa de la televisió coreana

La cadena EBS recorre el congost i el Montsec de l’Estall en el marc d’una ruta de tres setmanes per Espanya

Senyalització de diverses fortificacions del Cinturó Defensiu d’Artesa de Segre

El paisatge que avui contemplem a Artesa de Segre —aparentment tranquil, agrícola i obert— va ser l’any 1938 un espai estratègic de primer ordre dins el desenvolupament de la Guerra Civil.

La Generalitat cedeix les sitges del Senpa a Artesa de Segre

La Generalitat ha cedit a l’ajuntament d’Artesa de Segre per un període de cinquanta anys les antigues sitges del Servei Nacional de Productes Agraris (Senpa), que van ser transferits a la Generalitat el 1995 pel ministeri d’Agricultura.

Un mes sense camió ni autobús a la carretera de Valldellou a Camporrells

La carretera de Camporrells a Valldellou porta tancada al trànsit per a camions i autocars un mes, des que el 8 de febrer les intenses pluges de la tempesta atlàntica Marta, la setena de l’any i la tretzena de la temporada, van provocar un despreniment de roques que va danyar la calçada.

Quan el Segre passava per Alfarràs: El principal riu de Lleida es va desviar en un procés geològic de 400.000 anys

Fa 400.000 anys va perforar l’anticlinal de Balaguer-Barbastre per desplaçar-se 20 km i recuperar el seu curs actual

Un poble del Pirineu de Lleida amb 17 bordells: “ciutat dominada per la jarana”

Una investigació històrica documenta com la localitat de Tremp, de tot just 2.500 habitants, va acollir nombrosos prostíbuls regulats entre 1913 i 1936.

LES MINES DE BAUXITA DE SANT MAMET

A Sant Mamet s’amaga un laberint de mines de bauxita que avui reneixen com a aula geològica, transformant l’antic fracàs industrial en patrimoni. Paradoxalment, la troballa de terres rares...

La revista ‘Descobrir’ de març publica un gran reportatge sobre el Montsec

By giancolafoto and chris_sharma

Chris Sharma locked into the process on a striking line in Mont Rebei. Watching the focus and precision behind each attempt is always something special to witness through the lens.

Moments like these are what make climbing photography so powerful.

Curious to hear what you all think about this line and this wall.

S’acaba d’anunciar la traducció catalana d’uns dels vostres llibres més destacats, The Splendor and Opulence of The Past, de Paul Freedman, que editarà Edicions 62.

Al monestir de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, hi havia un nucli de clergues il·lustrats que al segle XVIII van copiar bastants documents medievals que s’havien perdut durant la desamortització del 1835. Allò que escrivia, sobretot, un d’aquests clergues, Jaume de Caresmar, m’interessava perquè parlava de la cultura i de la nació catalanes abans de la Renaixença del segle XIX.

HEROIS DEL MONTSEC: MELITÓN SALA

Al poble de Tòrrec va néixer Melitón Sala Ribaudàs (1899-1945), conegut també com ‘Melitón de Tòrrec’, o també ‘Milton’ un agent de la resistència francesa integrat a les Forçes Franceses...

La Diputació impulsa noves actuacions de preservació i consolidació al castell d’Alòs de Balaguer

L’actuació, que té un cost de 201.120,16 €, preveu donar continuïtat a les obres realitzades al 2021-2022 i dotar de seguretat estructural el castell

L’accés al congost de Mont-rebei des de l’N-230, tancat des de fa un mes per una esllavissada

A les portes de Setmana Santa, l'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga reclama ajuda per fer les obres necessàries per evitar noves esllavissades

Escalada ilegal en Camarasa: pillan a dos personas en una zona prohibida para proteger águilas en riesgo

Los Agents Rurals han denunciado a dos montañistas después de pillarlos haciendo escalada de manera ilegal en el Coscoll, en la Noguera (Lleida), en una zona donde esta actividad está prohibida para proteger al águila perdicera, un ave rapaz que se encuentra en peligro crítico en Catalunya.

LA CISTELLA CONILLERA

Mor als 94 anys a Tartareu Lluís Garrofé, professor i referent de l’excursionisme

Lluís Garrofé, mestre i referent de l’excursionisme, va morir ahir als 94 anys a Tartareu, la seva població natal. Membre del primer equip docent del Col·legi Gaspar de Portolà de Balaguer, Garrofé havia estat un dels impulsors dels campaments que van freqüentar diverses generacions d’alumnes de la capital de la Noguera.

La Formació dels Pirineus: la Serra del Montsec

Classe magistral a càrrec de Josep Anton Muñoz, catedràtic de geologia estructural de la Universitat de Barcelona, sobre la formació dels Pirineus des del mirador de l'Ametlla de Fontllonga. Les estructures geològiques del Montsec ajuden a comprendre la formació dels Pirineus.

Pràctiques funeràries a la necròpolis de La Colomina de Gerb

ELS RENTADORS DE BARMÓ: UN PATRIMONI INVISIBLE

Els misteriosos rentadors de Barmó apareixen al Barranc de Paús en mig de la vegetació, com si fossin les restes d’una antiga civilització amagada, a prop del Camí de l’Escala del Pas Nou.

Trencalòs a la Noguera: la frontera sud sota pressió recreativa

A la Noguera hi ha actualment quatre territoris de trencalossos repartits entre Mont-rebei, Terradets (compartit amb el Pallars Jussà), Vilanova de Meià i la Baronia de Rialb, amb un total de vuit exemplars censats..

Artesa de Segre recupera i posa en valor les fortificacions del Cinturó Defensiu amb un nou espai de memòria visitable

El municipi presenta la senyalització i activació interpretativa de diversos elements construïts durant la Guerra Civil

El Museu del Montsec es prepara per fer un pas endavant

El Museu del Montsec es troba actualment immers en un procés de treball tècnic de gran importància per al seu futur que ha de servir per posar en valor el Museu del Montsec.

DE TOLBA ALS FOSCOS DE QUEIXIGAR

Caminar des de Tolba pel Congost del riu Queixigar acaba esdevenint la fusió perfecta entre gastronomia, geologia, història, paisatge i cuquisme al Montsec de l’Estall.

Visita guiada al Castelló Sobirà de Sant Gervàs

Si encara no heu visitat l'abric del Xicotó o voleu saber quines han estat les troballes d'aquesta campanya, aquesta és la vostra oportunitat!

Isona al·legarà contra el PLATER en veure “desproporcionada” la xifra assignada per la Generalitat

El Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) continua aixecant polseguera a nivell territorial, amb queixes per part d’alguns municipis que no estan d’acord amb l’assignació que els pertoca. L’últim municipi en alçar la veu ha estat Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

Pallerols tindrà un alberg per a usuaris de la ruta GR-1

La Baronia impulsa aquest equipament i recupera 23 km del sender

Zarahaida a la Paret del Temps (Vilanova de Meià)

Oberta el 4/11/1990 per Jordi Verdaguer i Miquel Durán “Mika”. La via està equipada amb burins en bon estat i excepte la segona reunió, la resta de reunions estan totes reforçades amb un bolt.

VISITES DEL ‘CAUDILLO’ AL ‘RIBAGORZANA’

La ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana) [1] des de l’any 1950 publicava una revista interna pels seus empleats amb el títol RIBAGORZANA.

Les renovables, assignatura pendent: el pla de parcs eòlics i solars que topa amb el territori

El Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) planifica on s'instal·laran els parcs per aconseguir que el 2030 la meitat de l'energia que es consumeixi a Catalunya sigui verda

Josep Maria Martí, marger: “La pedra seca sosté el país i aviva el sentiment de pertinença”

Josep Maria Martí reivindica aquesta tècnica tradicional de construcció al paisatge rural. Aquest mestre marger és un dels impulsors del projecte de recuperació del Meüll, al Jussà.

TERRITORI MONTSEC

Tot el que no us podeu perdre del Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes".

Por Territori Montsec

També pots seguir-nos a X, Instagram, Threads i Bluesky.

UN EMBARBUSSAMENT DEL MONTSEC

Entre les parets amb història de Casa Eduardo de Sopeira, el passat 7 de març de 2026, vam recollir aquest joc de paraules de la mà de Glòria Francino.

Nascuda a Sopeira i acadèmica de número de l’Academia Aragonesa de la Lengua des del 2025, Francino és una veu imprescindible de la Ribagorça. Llicenciada en Filologia Hispànica i activista incansable del català ribagorçà, la seva passió es vessa en cada col·laboració a Temps de Franja o Ripacurtia, protegint el llegat viu de la nostra terra.

UN EMBARBUSSAMENT DEL MONTSEC

De les variacions d’aquest joc de paraules s’han recollit versions a diferents llocs més o menys propers al territori Montsec, com per exemple Benavarri, Baells, Areny de Noguera, Soliveta, Alcampell, Soperia, etc.

Aquell dia de març, a Casa Eduardo, mentre s’enregistrava un joc de paraules, es va produir un miracle estadístic. Contra la llei de l’entropia que tot ho desgasta, la Glòria va fixar el verb en el temps. Va demostrar que, davant la ignorància, l’únic antídot eficaç és la passió d’una filòloga que es nega a guardar silenci.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Seguir llegint…

GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai

La Serra del Montsec

TOT ALLÒ QUE NO US PODEU PERDRE DE LA SERRA DEL MONTSEC i EL SEU TERRITORI SI SOU #MONTSECLOVERS: El Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. La Noguera, el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

By SerradelMontsec.cat

NOS SITUAMOS EN: a medio camino entre Benavarri, Viacamp, Lluçars y Fals, un punto de confluencia de caminos y antiguas torres de frontera que conectan una región rica en historia donde el río Queixigar serpentea a través de la Ribagorza de Huesca, ofreciéndonos un camino emblemático del extremo occidental del Montsec del Estall.

WE ARE LOCATED AT: halfway between Benavarri, Viacamp, Lluçars and Fals, a point of confluence of paths and old border towers that connect a region rich in history where the Queixigar river meanders through the Ribagorza of Huesca, offering us an emblematic path at the end western of Montsec del Estall.

Índex

• Situació Geogràfica de Tolba

• Origen Etimològic de Tolba

• Raons Per Emprendre Aquest Ruta?

• El Pas Lent per la Vall de Queixigar

Situació Geogràfica de Tolba

Tolba no és pas una vila nascuda per un capritx de la fortuna. Es troba situada exactament en un punt de confluència de camins que, durant segles, han estat l’artèria vital d’aquesta terra aspra de la Ribagorça d'Osca i del Montsec de l’Estall.

Tolba era el punt d'unió natural del camí que pujava amb l’alè curt des de la vall d'Àger. Un itinerari que anava enfilant-se per Corçà, Montfalcó i l'Estall fins a buscar el mercat de Benavarri. Però a Tolba també hi convergien les rutes que baixaven de Lluçars, Queixigar, o de l'Almúnia de Sant Llorenç, travessant l’esquena geperuda de la Serra de l'Atmellera. Fins i tot el camí que venia del Pont de Montanyana, passant pel llast de Viacamp, semblava tenir el desig de morir o de renéixer aquí.