En aquesta fotografia del dia 31 de maig de 1936, trobem Antoni Puch assegut amb vestit marró clar a l’extrem dret de la fotografia. Havia estat redactor del diari La Lucha del 1916 al 1919, on Lluís Companys era el cap de redacció i Francesc Layret l’havia fundat juntament amb Companys i Marcel·li Domingo.

Índex

• Antoni Puch Ferrer: els orígens

• Una Vida al Servei de la Paraula Lliure

• Catalanista i Republicà Fins a la Medul·la

Antoni Puch Ferrer: Els Orígens

En un racó mil·lenari de la Ribagorça d’Osca, concretament a Estopanyà (avui un poble petit del Montsec de l’Estall que en el seu moment va arribar a tenir més de 1000 habitants), va néixer el 29-11-1888 un jove que acabaria sent una de les veus més combatives, perseverants i inspiradores de la premsa republicana catalana del primer terç del segle XX: Antoni Puch Ferrer.

Avui, al poble que el va veure néixer, potser ningú no recorda la seva veu, però la seva trajectòria és el testimoni viu d’una generació de periodistes que van entendre l’ofici com una forma de vida i de lluita.

Antoni Puch Ferrer, fill del Montsec, va fer de la paraula escrita una trinxera contra la injustícia i un far de la dignitat. La seva trajectòria vital i professional és una lliçó de compromís, lucidesa i resistència.

Diferents branques de la seva família van donar grans personatges a la vida pública de l’època: actors, fotògrafs, músics, metges, etc. Encara es conserva a Tamarit de Llitera una de les cases més importants d’una de les branques familiars, la qual està catalogada pel patrimoni històric d’Aragó.

Antoni Puch Ferrer va ser fill del metge cirurgià Antoni Puch Castarlenas, originari de Camporrells, membre del grup fundador del Col·legi Mèdic Provincial d’Osca, i de Lluïsa Ferrer Salés, originària d’Estopanyà.

Instal·lats a Estopanyà, en algun moment de l’any 1894, el matrimoni, juntament amb els fills, van desplaçar el seu domicili a Camporrells a una vivenda del carrer nou.

L’avi patern era Francisco Puch Cariello, originari de Tamarit de Llitera i l’avia paterna era Teresa Castarlenas Ardanuy, nascuda a Camporrells.

D’altra banda, l'avi matern de l'Antoni Puch Ferrer era el mestre d'Estopanyà i es deia Francisco Ferrer Vidal, també nascut a Estopanyà. L'àvia materna, es deia Dolors Salés Malagarriga i el seu orígen el trobem a Salàs de Pallars. Aquests avis materns van viure al carrer Major, 3 d'Estopanyà.

La seva infància i adolescència va transcórrer entre Estopanyà, Camporrells i les aules dels instituts de Lleida i Osca. Es creu que va estudiar magisteri (com alguns dels seus germans), però ben aviat va deixar-se atrapar per l’energia frenètica de les rotatives i la força transformadora del compromís de la paraula escrita.

Amb tan sols 21 anys, l’any 1910, s’incorpora a la redacció d’El Diario de Lérida, on s’encarregava de la secció telegràfica i telefònica. Un any més tard, entrava a treballar al diari L’Ideal, vinculat a la Joventut Republicana de Lleida, o partir de 1912 va ser director.

Una Vida al Servei de la Paraula Lliure

Des del diari L’Ideal va denuncià la Guerra del Marroc (o Guerra del Riff o també dita Guerra d’Africa) amb tanta contundència que és empresonat preventivament el 1911.

Seria el primer d’un seguit d’episodis judicials que el consolidarien com una veu incòmoda, valenta i lliure.

Per exemple, el 1919, és processat per injúries al rei (i posteriorment absolt), fet que el seu entorn va celebrà amb un banquet d’homenatge molt recordat.

La seva ploma era brillant, i també àcida quan calia. A L’Ideal, que dirigeix entre 1911 fins l’any 1923, publica cròniques d’alt voltatge polític i el seu estil combatiu i directe el va convertir en un referent de la premsa lleidatana.

El seu nom sempre apareix vinculat al periodisme de resistència i compromís.

A més d’escriure, tenia una habilitat innegable per teixir aliances al seu voltant. Cofundador de l’Associació de la Premsa de Lleida, en va ser primer secretari general i després vicepresident.

Va dirigir el Full Oficial del Dilluns de la Generalitat de Catalunya des del 1932 (excepte el període que va ser destituït amb motiu dels Fets d’octubre de 1934) fins finals el gener 1939, a l’entrada de les tropes franquistes), mentre col·laborava a capçaleres de referència com Solidaritat Obrera i La Humanitat, òrgans respectivament de la CNT i d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Queda clar doncs, que la seva activitat professional no es va limitar a la redacció i la va compartir amb la seva coneguda militància catalanista.

Paral·lelament, el pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui mantenia una estreta relació, el retratà en un treball a l’oli a l’obra El monje novicio, avui conservada a la Hispanic Society of Amèrica (de Nova York).

De fet, aquest és un dels pocs retrats que es coneixen d’Antoni Puch i Ferrer fins ara.

L’any 1928, Antoni Puch entrevistaria el mateix Viladrich per a El Día Gráfico, en una peça que va tenir ressò dins l’àmbit cultural català.

Catalanista i Republicà Fins a la Medul·la

Com a republicà convençut i catalanista actiu, Antoni Puch Ferrer va estar molt vinculat a Francesc Macià, un vell conegut seu del moviment polític de Lleida.

Francesc Macià, 122è president de la Generalitat de Catalunya, va ser artífex de l’intent d’invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya.

Aquests esdeveniments coneguts com els Fets de Prats de Molló van tenir un gran rebombori i van participar una llista llarga de persones. Antoni Puch Ferrer va formar part d’aquesta llista anomenada “Els conjurats de Macià”.

Era tant l’adhesió a les idees republicanes i catalanistes que quan Francesc Macià el va convidar a ser el seu secretari personal, va acceptar sense miraments per l’amistat que els unia així com la connivència ideològica que compartien. Així ho explica, per exemple, Josep Carner i Ribalta al seu llibre Memòries.

S’explica l’anècdota, en un article de El Heraldo de Madrid del 25 de desembre 1933, on es fa la crònica de la mort de Francesc Macià, que el president Macià quan va trobar a l’Antoni Puch, exiliat des de l’any 1923 a Perpinyà degut a la dictadura de Primo de Rivera, Macià va proposar-li ser el seu secretari personal:

—Em fa falta un secretari. Vostè val molt. I a més, vostè té una cosa excel·lent.

—I és…?

-Una màquina d’escriure, que ens servirà per a les nostres propagandes.

Macià i Puch es van traslladar a París, portant a l’equipatge una “Underwood”, amb la qual van fer més mal al dictador que amb una metralladora.

La seva adhesió als ideals de llibertat i justícia el portaren també a col·laborar en el seu moment amb el president de la generalitat Lluís Companys.

Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar per segona vegada a l’any 1939 amb la seva dona Elionor Oriola Carré.

Des de Tolosa de Llenguadoc, col·laborà en el diari El Patriota del Sud-Ouest, diari d’informació, òrgan del front de lluita per l’alliberació, la independència i la grandesa de França, on va continuar escrivint fins a la seva mort.

Antoni Puch Ferrer va morir a Auterive (Alta Garona) el 31 de desembre de 1944.Diverses publicacions catalanes de l’exili, com setmanari El Poble Català, Foc Nou i La Humanitat, li van retre homenatge, destacant-ne la seva honestedat, la seva fidelitat a la causa republicana i el seu compromís intel·lectual.

Fonts

• Banzo, J. A. (s/f). Mirando en la alberca. Mirando en la alberca. Recuperat el 8 d’abril de 2026, de https://mirandoenlaalberca.blog/

• Torralba, P. P. (s/f). La Tradició de Catalunya. Blogspot.com. Recuperat el 8 d’abril de 2026, de https://latradiciodecatalunya.blogspot.com/2016/09/entrevista-josep-bru-i-jardi-1893-1983.html

• Castro, A. (2025, 14 juliol). Los Puch, una familia olvidada de Tamarite de Litera: jueces, fotógrafos, médicos y periodistas. heraldo.es. https://www.heraldo.es/noticias/ocio-y-cultura/2025/07/13/los-puch-una-familia-olvidada-de-tamarite-de-litera-jueces-fotografos-medicos-y-periodistas-1839033.html

• Cattini, Giovanni C. L’aixecament de Prats de Molló. Rosa dels Vents 2021.

• Cuenca, P. B. i. (2026, març 14). L’exèrcit de Francesc Macià. El Punt Avui. https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2627255-l-exercit-de-francesc-macia.html

• Carner i Ribalta, Josep. Memòries. de Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats de Molló. Viena Editorial 2009.

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Seguir llegint…

GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.  

La Serra del Montsec

TOT ALLÒ QUE NO US PODEU PERDRE DE LA SERRA DEL MONTSEC i EL SEU TERRITORI SI SOU #MONTSECLOVERS: El Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. La Noguera, el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

By SerradelMontsec.cat

🔴 PER A QUALSEVOL NOUVINGUT:  Aquesta és la Newsletter Univers Montsec, mensual, on compilem informació relacionada amb aquest territori i destinada a tots els amants del Montsec.  Una selecció de qüestions interessants dins de l'entorn del territori Montsec que ens han cridat l’atenció per diferents motius: llibres, podcasts, articles, vídeos, twits, stories, notícies, rutes, etc. Vols consultar la Newsletter de mesos anteriors?  

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

RECORDS:

Elefants al riu Segre a la ciutat de Balaguer als anys seixanta. L'any 1962 un circ arribà a la capital de la Noguera

L’Ultima Elaboració

Un altre dels pilars gastronòmics del Montsec ens abandona. I ja van dues formatgeries que tanquen en pocs mesos, després del tancament de la Formatgeria de Clua.

Tristor immensa quan, després de tants anys de treball, tenir un prestigi i una marca que va més enllà de les nostres fronteres, pleguen sense relleu generacional.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

Denunciats dos escaladors a Camarasa per escalar en una paret on nidifica l’àliga cuabarrada, una espècie en perill d’extinció

Els Agents rurals recorden que l’au està és sensible a les molèsties humanes. L'actuació de protecció sobre aquesta espècie està resultant positiva

La Diputació impulsa noves actuacions de preservació i consolidació al castell d’Alòs de Balaguer.

L’actuació, que té un cost de 201.120 €, preveu donar continuïtat a les obres realitzades al 2021-2022 i dotar de seguretat estructural el castell

X Enraonem de la Terreta

Enguany us presentem un “Enraonem” amb el títol: SANT GERVÀS, UN PATRIMONI VIU, que se celebrarà el proper 4 d’abril, dissabte, a les 16h al local social Casa Nova de Sapeira.

LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE MONTSEC

El Montsec juga la seva pròpia partida d’ambigüitat lingüística. És el nostre Jack Worthing geològic: un nom que amaga una doble identitat perfectament compatible.

Un emprenedor de Figuerola d’Orcau llança «alBosc», la plataforma que vol revolucionar el turisme rural

Com a gest amb el territori, els allotjaments del Jussà i el Sobirà podran utilitzar la plataforma gratuïtament per sempre

RNE (Radio 4)Descobrir Catalunya viatjant: la bellesa del Montsec

Descobrir Catalunya viatjant, amb Judith Monclús, cap de redacció de la revista “Descobrir”: la bellesa del Montsec

Les pastores del Montsec, territori i pastura en femení

El projecte PREPAST treballa contra el despoblament i la desigualtat de gènere al món rural. Reivindicant especialment el paper de la dona, sobretot a l’entorn de ramats i pastures al Montsec.

SANTUARI D’ARBUL: UN MINÚSCUL UNIVERS

Torre, Santa Pedra, gruta, santuari i pollastres formen un conjunt de significats que condensen segles de rituals, peticions i retorns. La memòria d’Arbul es condensa en un petit univers ritual.

Veïns de Santa Linya mantenen viva la gestió comunal de la muntanya

Comunitat que fa més d’un segle es va unir per recuperar bosc i que avui lluita per l’herència comuna. Finca de 1.600 ha que custodia el jaciment de la Cova Gran o el Balconet

Àger instal·la un punt de desinfecció d’embarcacions per poder recuperar la navegació al pantà de Canelles

La nova instal·lació s’ha ubicat en una parcel·la davant de la Casa del Montsec, al costat de l’antiga bàscula municipal.

Forat de l’Or - l’aventura continua

Després d'un període de pluges en que ha sortit aigua per la boca molts dies, sembla que hi ha bones condicions de visibilitat amb un nivell alt als quatre o cinc dies de deixar de ploure. A més hi ha neu al massís que està fonent a poc a poc i segueix alimentant el col·lector.

RÈQUIEM PEL CENDRAT

Amb l’adéu a les cabres s’extingeix el mític Cendrat del Montsec i s’apaga el gran formatge que, tot sol, va aconseguir posar Clua, la vall d’Ariet i la Serra del Montsec al mapa d’aquest país.

ESCALFANT MOTORS!

Mont-rebei i l’apicultura del Montsec, protagonistes d’un programa de la televisió coreana

La cadena EBS recorre el congost i el Montsec de l’Estall en el marc d’una ruta de tres setmanes per Espanya

Senyalització de diverses fortificacions del Cinturó Defensiu d’Artesa de Segre

El paisatge que avui contemplem a Artesa de Segre —aparentment tranquil, agrícola i obert— va ser l’any 1938 un espai estratègic de primer ordre dins el desenvolupament de la Guerra Civil.

La Generalitat cedeix les sitges del Senpa a Artesa de Segre

La Generalitat ha cedit a l’ajuntament d’Artesa de Segre per un període de cinquanta anys les antigues sitges del Servei Nacional de Productes Agraris (Senpa), que van ser transferits a la Generalitat el 1995 pel ministeri d’Agricultura.

Un mes sense camió ni autobús a la carretera de Valldellou a Camporrells

La carretera de Camporrells a Valldellou porta tancada al trànsit per a camions i autocars un mes, des que el 8 de febrer les intenses pluges de la tempesta atlàntica Marta, la setena de l’any i la tretzena de la temporada, van provocar un despreniment de roques que va danyar la calçada.

Quan el Segre passava per Alfarràs: El principal riu de Lleida es va desviar en un procés geològic de 400.000 anys

Fa 400.000 anys va perforar l’anticlinal de Balaguer-Barbastre per desplaçar-se 20 km i recuperar el seu curs actual

Un poble del Pirineu de Lleida amb 17 bordells: “ciutat dominada per la jarana”

Una investigació històrica documenta com la localitat de Tremp, de tot just 2.500 habitants, va acollir nombrosos prostíbuls regulats entre 1913 i 1936.

LES MINES DE BAUXITA DE SANT MAMET

A Sant Mamet s’amaga un laberint de mines de bauxita que avui reneixen com a aula geològica, transformant l’antic fracàs industrial en patrimoni. Paradoxalment, la troballa de terres rares...

La revista ‘Descobrir’ de març publica un gran reportatge sobre el Montsec

By giancolafoto and chris_sharma

Chris Sharma locked into the process on a striking line in Mont Rebei. Watching the focus and precision behind each attempt is always something special to witness through the lens.

Moments like these are what make climbing photography so powerful.

Curious to hear what you all think about this line and this wall.

S’acaba d’anunciar la traducció catalana d’uns dels vostres llibres més destacats, The Splendor and Opulence of The Past, de Paul Freedman, que editarà Edicions 62.

Al monestir de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, hi havia un nucli de clergues il·lustrats que al segle XVIII van copiar bastants documents medievals que s’havien perdut durant la desamortització del 1835. Allò que escrivia, sobretot, un d’aquests clergues, Jaume de Caresmar, m’interessava perquè parlava de la cultura i de la nació catalanes abans de la Renaixença del segle XIX.

HEROIS DEL MONTSEC: MELITÓN SALA

Al poble de Tòrrec va néixer Melitón Sala Ribaudàs (1899-1945), conegut també com ‘Melitón de Tòrrec’, o també ‘Milton’ un agent de la resistència francesa integrat a les Forçes Franceses...

La Diputació impulsa noves actuacions de preservació i consolidació al castell d’Alòs de Balaguer

L’actuació, que té un cost de 201.120,16 €, preveu donar continuïtat a les obres realitzades al 2021-2022 i dotar de seguretat estructural el castell

L’accés al congost de Mont-rebei des de l’N-230, tancat des de fa un mes per una esllavissada

A les portes de Setmana Santa, l'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga reclama ajuda per fer les obres necessàries per evitar noves esllavissades

Escalada ilegal en Camarasa: pillan a dos personas en una zona prohibida para proteger águilas en riesgo

Los Agents Rurals han denunciado a dos montañistas después de pillarlos haciendo escalada de manera ilegal en el Coscoll, en la Noguera (Lleida), en una zona donde esta actividad está prohibida para proteger al águila perdicera, un ave rapaz que se encuentra en peligro crítico en Catalunya.

LA CISTELLA CONILLERA

Mor als 94 anys a Tartareu Lluís Garrofé, professor i referent de l’excursionisme

Lluís Garrofé, mestre i referent de l’excursionisme, va morir ahir als 94 anys a Tartareu, la seva població natal. Membre del primer equip docent del Col·legi Gaspar de Portolà de Balaguer, Garrofé havia estat un dels impulsors dels campaments que van freqüentar diverses generacions d’alumnes de la capital de la Noguera.

La Formació dels Pirineus: la Serra del Montsec

Classe magistral a càrrec de Josep Anton Muñoz, catedràtic de geologia estructural de la Universitat de Barcelona, sobre la formació dels Pirineus des del mirador de l'Ametlla de Fontllonga. Les estructures geològiques del Montsec ajuden a comprendre la formació dels Pirineus.

Pràctiques funeràries a la necròpolis de La Colomina de Gerb

ELS RENTADORS DE BARMÓ: UN PATRIMONI INVISIBLE

Els misteriosos rentadors de Barmó apareixen al Barranc de Paús en mig de la vegetació, com si fossin les restes d’una antiga civilització amagada, a prop del Camí de l’Escala del Pas Nou.

Trencalòs a la Noguera: la frontera sud sota pressió recreativa

A la Noguera hi ha actualment quatre territoris de trencalossos repartits entre Mont-rebei, Terradets (compartit amb el Pallars Jussà), Vilanova de Meià i la Baronia de Rialb, amb un total de vuit exemplars censats..

Artesa de Segre recupera i posa en valor les fortificacions del Cinturó Defensiu amb un nou espai de memòria visitable

El municipi presenta la senyalització i activació interpretativa de diversos elements construïts durant la Guerra Civil

El Museu del Montsec es prepara per fer un pas endavant

El Museu del Montsec es troba actualment immers en un procés de treball tècnic de gran importància per al seu futur que ha de servir per posar en valor el Museu del Montsec.

DE TOLBA ALS FOSCOS DE QUEIXIGAR

Caminar des de Tolba pel Congost del riu Queixigar acaba esdevenint la fusió perfecta entre gastronomia, geologia, història, paisatge i cuquisme al Montsec de l’Estall.

Visita guiada al Castelló Sobirà de Sant Gervàs

Si encara no heu visitat l'abric del Xicotó o voleu saber quines han estat les troballes d'aquesta campanya, aquesta és la vostra oportunitat!

Isona al·legarà contra el PLATER en veure “desproporcionada” la xifra assignada per la Generalitat

El Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) continua aixecant polseguera a nivell territorial, amb queixes per part d’alguns municipis que no estan d’acord amb l’assignació que els pertoca. L’últim municipi en alçar la veu ha estat Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

Pallerols tindrà un alberg per a usuaris de la ruta GR-1

La Baronia impulsa aquest equipament i recupera 23 km del sender

Zarahaida a la Paret del Temps (Vilanova de Meià)

Oberta el 4/11/1990 per Jordi Verdaguer i Miquel Durán “Mika”. La via està equipada amb burins en bon estat i excepte la segona reunió, la resta de reunions estan totes reforçades amb un bolt.

VISITES DEL ‘CAUDILLO’ AL ‘RIBAGORZANA’

La ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana) [1] des de l’any 1950 publicava una revista interna pels seus empleats amb el títol RIBAGORZANA.

Les renovables, assignatura pendent: el pla de parcs eòlics i solars que topa amb el territori

El Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) planifica on s'instal·laran els parcs per aconseguir que el 2030 la meitat de l'energia que es consumeixi a Catalunya sigui verda

Josep Maria Martí, marger: “La pedra seca sosté el país i aviva el sentiment de pertinença”

Josep Maria Martí reivindica aquesta tècnica tradicional de construcció al paisatge rural. Aquest mestre marger és un dels impulsors del projecte de recuperació del Meüll, al Jussà.

TERRITORI MONTSEC

Tot el que no us podeu perdre del Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes".

Por Territori Montsec

També pots seguir-nos a X, Instagram, Threads i Bluesky.

UN EMBARBUSSAMENT DEL MONTSEC

Entre les parets amb història de Casa Eduardo de Sopeira, el passat 7 de març de 2026, vam recollir aquest joc de paraules de la mà de Glòria Francino.

Nascuda a Sopeira i acadèmica de número de l’Academia Aragonesa de la Lengua des del 2025, Francino és una veu imprescindible de la Ribagorça. Llicenciada en Filologia Hispànica i activista incansable del català ribagorçà, la seva passió es vessa en cada col·laboració a Temps de Franja o Ripacurtia, protegint el llegat viu de la nostra terra.

UN EMBARBUSSAMENT DEL MONTSEC

De les variacions d’aquest joc de paraules s’han recollit versions a diferents llocs més o menys propers al territori Montsec, com per exemple Benavarri, Baells, Areny de Noguera, Soliveta, Alcampell, Soperia, etc.

Aquell dia de març, a Casa Eduardo, mentre s’enregistrava un joc de paraules, es va produir un miracle estadístic. Contra la llei de l’entropia que tot ho desgasta, la Glòria va fixar el verb en el temps. Va demostrar que, davant la ignorància, l’únic antídot eficaç és la passió d’una filòloga que es nega a guardar silenci.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Seguir llegint…

GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai

La Serra del Montsec

TOT ALLÒ QUE NO US PODEU PERDRE DE LA SERRA DEL MONTSEC i EL SEU TERRITORI SI SOU #MONTSECLOVERS: El Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. La Noguera, el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

By SerradelMontsec.cat

NOS SITUAMOS EN: a medio camino entre Benavarri, Viacamp, Lluçars y Fals, un punto de confluencia de caminos y antiguas torres de frontera que conectan una región rica en historia donde el río Queixigar serpentea a través de la Ribagorza de Huesca, ofreciéndonos un camino emblemático del extremo occidental del Montsec del Estall.

WE ARE LOCATED AT: halfway between Benavarri, Viacamp, Lluçars and Fals, a point of confluence of paths and old border towers that connect a region rich in history where the Queixigar river meanders through the Ribagorza of Huesca, offering us an emblematic path at the end western of Montsec del Estall.

Índex

• Situació Geogràfica de Tolba

• Origen Etimològic de Tolba

• Raons Per Emprendre Aquest Ruta?

• El Pas Lent per la Vall de Queixigar

Situació Geogràfica de Tolba

Tolba no és pas una vila nascuda per un capritx de la fortuna. Es troba situada exactament en un punt de confluència de camins que, durant segles, han estat l’artèria vital d’aquesta terra aspra de la Ribagorça d'Osca i del Montsec de l’Estall.

Tolba era el punt d'unió natural del camí que pujava amb l’alè curt des de la vall d'Àger. Un itinerari que anava enfilant-se per Corçà, Montfalcó i l'Estall fins a buscar el mercat de Benavarri. Però a Tolba també hi convergien les rutes que baixaven de Lluçars, Queixigar, o de l'Almúnia de Sant Llorenç, travessant l’esquena geperuda de la Serra de l'Atmellera. Fins i tot el camí que venia del Pont de Montanyana, passant pel llast de Viacamp, semblava tenir el desig de morir o de renéixer aquí.

El municipi és una unitat administrativa, certament, però sobretot és un paisatge de constel·lacions humanes on hi trobem els llocs de Segarres Baixes, Lluçars, el llogarret de Corona, i el Castell de Fals, que avui és una ruïna despoblada d’una tristesa monumental. Sense oblidar la històrica Almúnia de Sant Llorenç i algunes masies que són el testimoniatge d'una vida dura i autèntica: Vilanova, Puigalbó i el Romeral.

Finalment, hi ha la qüestió de la sang i el parentiu, que en aquestes terres sempre té un punt de misteri de sagristia. Es diu, es comenta que una besàvia del polític Oriol Junqueras era filla de Tolba. No n’hem pogut treure l’aigua clara, de la certesa d’aquesta afirmació, però la brama hi és, surant en l’aire com una d’aquestes boires baixes que, de tant en tant, mimen el paisatge i el deixen en una ambigüitat deliciosa.

Origen Etimològic de Tolba

Què ens expliquen els noms dels llocs? Els topònims no són simples etiquetes per identificar un indret. Són finestres obertes al passat, al paisatge i a la identitat d’una comunitat. Cada nom amaga històries, tradicions i fragments de vida que ens connecten amb la memòria col·lectiva d’un territori.

L’etimologia, l’estudi de l’origen i l’evolució de les paraules, ens ajuda a desxifrar el significat primitiu d’aquests noms, revelant les petjades lingüístiques i culturals que han modelat la seva història.

Però no només les paraules parlen: el paisatge també explica la seva pròpia història. Molts topònims són descripcions directes del relleu o dels elements naturals d’un lloc. Pensem en noms com Mont-roig, que evoca la intensitat cromàtica del terreny, o en tants altres que ens recorden muntanyes, rius i boscos.

Els noms dels pobles i els accidents geogràfics són molt més que paraules en un mapa: són símbols d’identitat, lligams entre la terra i la seva gent. Desxifrar-los és com obrir un llibre antic i llegir-hi, en cada lletra, un fragment de la seva història. Perquè darrere de cada nom hi ha un relat esperant ser redescobert... i explicat.

Tot i que Joan Coromines li va atribuir un origen preromà de caire ibèric (o ibero-basco-aquità) arran de la identificació que va establir amb una ciutat jacetana que recullen les fonts clàssiques (Tolobi[n], Tēlobís, Tolous, etc), s’esdevé més versemblant pensar en un origen aràbic en relació amb el mot tulba “tribut” o “contribució” tenint en compte la presència islàmica en aquest territori fins a finals del segle XI.

Raons Per Emprendre Aquesta Ruta

El riu Queixigar és un curs d’aigua que té pressa per fugir de la solitud. Afluent del Guard, i per tant tributari de la Noguera Ribagorçana, segueix una línia nord-sud que és, en definitiva, la columna vertebral d’aquest tros de món. Neix al municipi de Monesma i Queixigar, s’escola per Castigaleu, on la vall s’estreny, travessa Lluçars, i passa pels pobles de Siscar i Entença.

Tots dos rius, Queixigar i Guart, es troben fent aigüabarreig més avall de Ciscar i Entença, concretament a les proximitats del Mas de Pilaret. Finalment, el riu Guart acaba morint a l’aigua embassada del pantà de Canelles.

Per a qui escriu aquestes ratlles, el sender que serpenteja des de Tolba fins els Foscos de Queixigar és una de les peces més suculentes del mosaic del Montsec de l’Estall. Les raons per calçar-se les botes no són pas poques, i voldriem detallar-les amb la pausa que mereixen:

• Gastronòmiques. En primer lloc, és interessant fer una parada al Forn de Pa de Tolba, conegut per la seva producció de pa, les seves coques de carbassa i les seves delicioses madalenes. Aquesta reputació es manté a través del temps i àmpliament reconeguda. Inclús TV3, en el programa Temps de Neu l’any 2011, va dedicar un petit reportatge a aquest forn de pa: Forn de Pa de Tolba. Malauradament, és important assenyalar que van cometre un error en l’ortografia del nom del poble, utilitzant una castellanització franquista totalment incorrecta.

• Geològiques. A mig camí, trobarem La Manroia, els geòlegs, gent de paraules difícils, en diuen una “falla inversa”. És d’una bellesa extraordinària, tot i que descriure-la resulta complicat. Es tracta d’una estructura geològica fascinant caracteritzada per la presència d’una roca de quatre colors diferents. Des d’un punt de vista geològic, aquesta àrea es coneix com l’Anticlinal de Tolba, que desperta un gran interès entre els geòlegs per comprendre l’encavalcament que es produeix pel Montsec de l’Estall en aquesta àrea. De fet, a prop de la carretera que condueix a Benavarri, hi ha una petita esplanada de ciment on, durant el segle passat, es va realitzar una perforació per buscar petroli a profunditats de fins a 3.000 metres.

• Històriques. Una altra raó destacada per emprendre aquest camí des de Tolba és la possibilitat de contemplar, alçant la vista, de la fortalesa de Fals. Castell encomanat i confiat per Ramir I d’Aragó a Arnau Mir de Tost, va tenir un paper crucial en l’ampliació dels dominis d’Aragó i en la defensa de les terres frontereres. Des del seu turó, encerclat de precipicis i gairebé inaccessible, el castell barrava el pas a pallaresos i sarraïns per igual. La seva majestuositat es fa visible durant gran part del trajecte que condueix al Congost del Queixigar. De fet, l’extrem d’aquesta elevació conforma una cresta impressionant que s’enfila desde el punt on es troben els rius Queixigar i Sec, molt apreciada pels escaladors.

• Paisatgístiques. El camí que parteix de Tolba cap a la vall del riu Queixigar havia estat completament abandonat a causa del declivi de les activitats agrícoles. Fins fa uns pocs anys, resultava difícil de seguir i transitar, fins que es va recuperar gràcies a la senyalització per a ús senderista. Aquesta transformació va ser possible gràcies a l’Ajuntament de Tolba i, especialment, gràcies a l’interès, la dedicació i l’entusiasme desinteressat de Carlos Juanco, un veí natural de Tolba que coneixia aquest camí des de la seva infància. Ara que està jubilat i disposa de temps, en Carlos cuida d’aquest camí com si fos un fill seu. Ens va compartir una gran quantitat de coneixements sobre aquest camí i, des d’aquí, li expressem sincers agraïments per la seva valuosa ajuda i dedicació.

El Pas Lent Per La Vall Del Queixigar

L'itinerari comença amb tota la lògica del món: al Carrer de la Balsa, just al costat d’aquell forn de pa que fa de melic del poble. Inicialment, el peu trepitja un asfalt discret que, al cap de pocs minuts, es va desdibuixant per donar pas a un camí de terra ample que convida a la xerrada pausada.

D’aquí en davant, la ruta s’aboca riu avall, buscant el Congost de Siscar. És una passejada d’una hora llarga, d’anada i tornada, sense grans escarafalls ni pendents traïdores. Un camí pla, amable, fins i tot accessible per ciclistes aventurers.

La senyalització és d’una ingenuïtat deliciosa: unes fites liles i grogues, pintades amb una intenció artística per una dona de Tolba, que ens guien amb més eficàcia que molts mapes sofisticats. A més trobareu senyalització oficial amb plafons informatius.

La primera part del trajecte ens acosta, amb una lentitud gairebé cerimoniosa, a la llera del riu. De sobte, el relleu s’estreny en els anomenats Gossos de Pinyana: dues moles de roca imponents que semblen vigilar el pas com si fossin els can cerbers de la mitologia, muts i petrificats des de fa mil·lennis.

Just abans d’aventurar-nos a creuar les aigües per unes passarel·les, topem de nou amb la Manroia, aquell prodigi geològic que ja hem esmentat i que aquí se’ns mostra amb tota la seva nuesa.

Més endavant, el sender s'enfila sobre el llom d'una antiga sèquia de regadiu. Avui està obstruïda, convertida en un record d'aquells horts que un dia van alimentar les famílies del poble, però la seva estructura encara serveix de guia a través d’un bosc que sempre ens queda a l’esquerra del riu.

El Queixigar, riu de caràcter mudable, s’ha de creuar fins a quatre vegades. Això, és clar, és possible quan el corrent és suau i té aquell caminar cansat dels rius d’estiu. Si baixés ple, el creuament es pot complicar.

A mig camí, la història se’ns torna a presentar en forma de ruïna: el molí fariner de Fontcalent. Té una bassa immensa, d’uns cent metres, que ara és un clot sec on creixen els herbatges, però que ens dóna la mesura de la força que un dia va tenir aquest indret.

Passem després per uns boscos d’avets, uns arbres que durant dècades van ser enviats cap a la gran ciutat, a Barcelona, per guarnir les festes nadalenques. Són avets que han sobreviscut a la destral i que ara formen una cúpula de verdor fins a arribar a l’aiguabarreig, on el riu Sec s’ajunta amb el Queixigar en una pau absoluta.

Durant tot el trajecte, si un té la bona pensada d’alçar la vista de la punta de les botes, veurà sempre el Tossal de Fals. Allà dalt, la torre de guaita i les restes de l’església ens recorden que aquesta terra va ser, abans de ser paisatge, una frontera de ferro i pedra.

El camí, però, té un límit físic. Arriba un moment en què la terra s’acaba i el sender s’enfonsa irremissiblement dins l’aigua, entre parets verticals que no deixen marge a la bota seca.

És el punt on el riu s’encaixona en el que anomenen els Foscos del Queixigar. Aquí la natura tanca la porta i ens diu que, per anar més lluny, caldria mullar-se o tenir ales. És, per tant, el moment de girar cua i refer els passos cap a Tolba.

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Seguir llegint…

GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai

La Serra del Montsec

TOT ALLÒ QUE NO US PODEU PERDRE DE LA SERRA DEL MONTSEC i EL SEU TERRITORI SI SOU #MONTSECLOVERS: El Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. La Noguera, el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

By SerradelMontsec.cat

🔴 PER A QUALSEVOL NOUVINGUT:  Aquesta és la Newsletter Univers Montsec, mensual, on compilem informació relacionada amb aquest territori i destinada a tots els amants del Montsec.  Una selecció de qüestions interessants dins de l'entorn del territori Montsec que ens han cridat l’atenció per diferents motius: llibres, podcasts, articles, vídeos, twits, stories, notícies, rutes, etc. Vols consultar la Newsletter de mesos anteriors?  

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

RECORDS:

Imatge acolorida a partir d’una fotografia real (en blanc i negre) de la Font del Barranc del poble de Tragó de Noguera, abans del seu enfonsament sota les aigües del pantà de Santa Anna. Font: Miguel Rius Gese. Autor: desconegut.

Nou mur per protegir Castellnou del Montsec

Sant Esteve inverteix 175.000 euros a evitar la caiguda de pedres

Noves queixes dels usuaris de la ruta cicloturística de Balaguer a Sant Llorenç de Montgai

Presenta clots al ferm, alguns de dimensions considerables, que poden suposar un risc per a ciclistes i esportistes. Aquestes incidències se sumen a problemes ja denunciats mesos enrere, com la presència de males herbes, tanques de fusta malmeses i elements de protecció caiguts.

L’Alcalde de Sant Esteve de la Sarga neteja de neu les carreteres del seu municipi

LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE MONTSEC

El Montsec juga la seva pròpia partida d’ambigüitat lingüística. És el nostre Jack Worthing geològic: un nom que amaga una doble identitat perfectament compatible.

L’Alcalde de Sant Esteve de la Sarga neteja la neu de la carretera pagant-s’ho ell

Un gran desprendimiento de rocas corta la A-2218 entre Baldellou y Camporrells

El Gobierno de Aragón informa de que se va a dejar paso alternativo para turismos hasta que puedan agrandar el paso

SANTUARI D’ARBUL: UN MINÚSCUL UNIVERS

Torre, Santa Pedra, gruta, santuari i pollastres formen un conjunt de significats que condensen segles de rituals, peticions i retorns. La memòria d’Arbul es condensa en un petit univers ritual.

Àger acollirà el 21 de febrer la IVa Jornada de Conservació-Restauració dedicada a les pintures murals romàniques del Montsec

NOVA RUTA D’ANDRÉS SISÓ: VIACAMP - LO GRALLER - MONTFALCO - ESTALL - VIACAMP

Partimos desde el cruce de Viacamp dirección el Albergue de Montfalcó. Tras pasar junto a la población de Viacamp seguimos en suave subida por el camino señalizado en todo momento.

Tik-Tak al Pelat Oest (Mont-roig)

La via consta de 2 llargs oberts amb uns quants anys de diferència. El primer llarg va ser obert al 2012 per Jordi Marmolejo i Mònica Benabarre, i el segon llarg havia estat obert anys abans, concretament al 2002 per Joan Cauvet i Dani Pouget

RÈQUIEM PEL CENDRAT

Amb l’adéu a les cabres s’extingeix el mític Cendrat del Montsec i s’apaga el gran formatge que, tot sol, va aconseguir posar Clua, la vall d’Ariet i la Serra del Montsec al mapa d’aquest país.

Supertramp a la paret de les Bagasses (Terradets)

Oberta el 19/04/1981 per Félix Garcia i Manel Pedro “Gastón”, i posteriorment reequipada amb parabolts l’any 1992. És una de les vies més repetides de tot Terradets i això li ha passat factura, ja que hi trobem alguns passos molt polits pel pas de les cordades.

El projecte del Parc Natural del Montsec continua avançant amb una tercera reunió a Àger i preveu obrir consultes i processos participatius amb municipis i sectors del territori

La Casa del Montsec d’Àger ha acollit aquest dimarts la tercera reunió informativa sobre el projecte de creació del futur Parc Natural del Montsec, en una trobada adreçada a alcaldes i representants institucionals del Pallars Jussà i la Noguera.

Tao al Sòcol de Coll de Porta (Mont-roig)

Oberta al maig de 2002 per Manel Solís i Xavier Mercadé, i actualment restaurada amb bolts. Ens ha semblat una bona via d’autoprotecció, ja que està poc equipada i no hi regalen res. El segon llarg és clarament el més exigent, que es pot fer en lliure (6c) o amb un grau obligat de V+/A1.

SOSTENIR-SE AL CONGOST DE MONT-REBEI

Més enllà del tràfec de turistes que no van enlloc, els vuit miradors de Prudenci Español sobreviuen com una invitació al silenci i l’observació que ja ningú sembla tenir temps de practicar.

ESPORTIVA SOTA CILINDRE. SANT LLORENÇ DE MONTGAI

11/02/26. Després de fer tres vies al Cilindret, encara tenim temps per a fer alguna cosa més, la primera intenció és anar a la Formiguera però el temps sembla què comença a canviar. Dubtem i al final anem a investigar una zona d'esportiva al costat del Cilindret, què és passa si baixem caminant.

Finalitza el condicionament del camí entre l’Alzina i Sant Esteve de la Sarga fins a la cruïlla del Coll d’Ares

Aquestes actuacions han permès recuperar el camí en condicions de seguretat i comoditat per als usuaris, i adoptar una solució a llarg termini per a la seva transitivitat.

EL SOL, LA GRAN INFRAESTRUCTURA OBLIDADA

Un article de Lorena Farràs

LES MINES DE BAUXITA DE SANT MAMET

A Sant Mamet s’amaga un laberint de mines de bauxita que avui reneixen com a aula geològica, transformant l’antic fracàs industrial en patrimoni. Paradoxalment, la troballa de terres rares...

Psicoclimb light a la Pala Alta (Mont-roig)

Oberta el 6/11/2005 de manera neta (només amb tascons i friends) per Jordi Marmolejo i Josep Maria Cano àlies “Canito”, i van anomenar la via “Psicoclean”. Per cert, a la guia del Mont-roig apareix oberta al 1991, però és incorrecte. Anys més tard, van reequipar el primer llarg amb bolts, i van rebatejar la via amb el nom de “Psicoclimb light”.

El poder de les dones a l’edat mitjana: el cas d’Arsenda d’Àger (segle XI)

Hi haurà consultes sobre el futur Parc Natural del Montsec

Tercera reunió informativa a Àger

HEROIS DEL MONTSEC: D’ESTOPANYÀ A SECRETARI DE FRANCESC MACIÀ

Antoni Puch Ferrer, nascut a Estopanyà el 1889, va ser una de les grans veus del periodisme republicà català. Compromès, combatiu i exiliat, va fer de la paraula escrita una eina de resistència.

Isabel Benet, Les Serres Marginals (VIII): Gerb i rodalies

Tal i com vam prometre en l’anterior capítol, retornem a Sant Llorenç de Montgai per continuar les nostres observacions del front sud-pirinenc a l'altre costat del riu Segre.

Glòria Francino: “Debemos revalorizar la lengua usándola en nuestra vida social”

La filóloga, natural de Sopeira, fue la protagonista del Día de la Lengua Materna en un acto que se celebró en Benabarre

La revista ‘Descobrir’ de març publica un gran reportatge sobre el Montsec.

L’espectacular Montsec al número de març

Una serra de natura salvatge, pobles amb història, miradors impressionants, rutes de vertigen i un cel nocturn màgic

ELS RENTADORS DE BARMÓ: UN PATRIMONI INVISIBLE

Els misteriosos rentadors de Barmó apareixen al Barranc de Paús en mig de la vegetació, com si fossin les restes d’una antiga civilització amagada, a prop del Camí de l’Escala del Pas Nou...

Seguiment del clavell de balma al congost de Mu per reforçar-ne-ne la conservació

La Sabina impulsa el seguiment de la "Petrocoptis montsicciana" al congost de Mu, dins l’Espai Natural Protegit Aiguabarreig Segre–Noguera Pallaresa, per monitoritzar-ne l’estat i prevenir amenaces.

La inestabilitat del terreny obliga a mantenir tallada la LV-9124 a Sant Esteve de la Sarga

L’alcalde demana finançament extern davant la falta de recursos per reparar una carretera que ja fa dos setmanes que està tancada al trànsit

Sense Paraules:

APLEC DE SANT SEBASTIÀ DE CASTELL DE MUR 2026

“Tanqueu l’A-2, ens hi estem jugant la vida.”

Denunciem els titulars de 16 vehicles estacionats en zona forestal protegida de l’EIN del Montsec d’Ares (la Noguera).

De la Lara a la Paret de l’Extrem (Mont-roig)

Oberta el 12/10/1987 per Joan Gelabert, Joan Navales i Carles Saladié, i actualment es troba restaurada amb bolts. El nom de la via és en referència a la Lara, la filla acabada de néixer d’en Joan Gelabert.

TERRITORI MONTSEC

Tot el que no us podeu perdre del Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes".

Por Territori Montsec

També pots seguir-nos a X, Instagram, Threads i Bluesky.

ENS SITUEM: a l’avui massificat Congost de Mont-rebei, un dels principals signes d’identitat de la Serra del Montsec des del punt de vista ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic, geològic, espeleològic i esportiu, on pocs imaginen que els 8 bancs-miradors que trobem en el camí foren concebuts per l'arquitecte Prudenci Español per a la contemplació calmada i serena de l'entorn i fer-nos flotar en aquest paisatge.

NOS SITUAMOS: en el hoy masificado Congost de Mont-rebei, uno de los principales signos de identidad de la Sierra del Montsec desde el punto de vista ecológico, paisajístico, histórico, arqueológico, geológico, espeleológico y deportivo, donde pocos imaginan que los 8 bancos-miradores que encontramos en el camino fueron concebidos por el camino fueron concebidos por el camino. del entorno y hacernos flotar en este paisage.

WE ARE LOCATED AT: to the now crowded Congost de Mont-rebei, one of the main signs of identity of the Serra del Montsec from an ecological, landscape, historical, archaeological, geological, speleological and sporting point of view, where few imagine that the 8 benches-viewpoints that we find on the way were conceived by the architect Prudenci Español for the calm and serene contemplation of the surroundings and to make us float in this landscape.

Índex

• El Portell del Montsec

• El Projecte dels Miradors de Mont-rebei

• La Proposta dels Miradors

El Portell del Montsec

Abans de ser un paradís del selfie i d’instagramers aliens a la geografia i la història de Catalunya i Aragó, el congost de Mont-rebei s’anomenava, senzillament, el Portell (o també el Portell del Montsec).

Era la porta natural, l'única escletxa lògica per on la Noguera Ribagorçana (baixada des dels estanys gèlids del Pic de Molières) s'obria camí cap a la plana. Per aquí es pujava a la Ribagorça i el Pallars Jussà, i es baixava cap a la Noguera amb la calma que imposa la tracció animal.

Fins al 1924, passar-hi era un exercici de funambulisme i no pas en un sentit figurat. Fou la Mancomunitat de Catalunya qui va tenir el seny de picar la roca viva per obrir un camí de bast pel marge esquerre, la paret de Catalunya. Aquella obra no es estaba dirigida a instagramers, excursionistas o turistes, es va fer per unir el país.

Aquest camí obert per la Mancomunitat de Catalunya va permetre una continuació a peu entre les poblacions al nord del congost (Pont de Montanyana i la subcomarca de La Terreta) i les poblacions al sud del congost (la vall d’Àger i fins a Balaguer).

Però després va arribar el progrés amb cara de ciment. La construcció del pantà de Canelles va ser un daltabaix: l'aigua va pujar, les comunicacions entre riberes es van ofegar i el veïnatge es va trencar definitivament.

Aquell camí de la Mancomunitat de Catalunya va quedar sepultat sota les aigües el 1977 amb l’augment de la capacitat del propi pantà.

Vam haver d’esperar a l’any 1982 perquè la companyia elèctrica Enher, empesa per la pressió que va exercir una comissió d’entitats excursionistes de Catalunya, piqués la paret trenta metres més amunt de l’antic traçat.

La construcció del nou camí va trigar més d’un any i va incloure una palanca sobre el Barranc Fondo. És el camí que trepitgem avui: una ferida oberta a la pedra de Catalunya que ens permet, encara, sentir la petitesa humana davant d’una espectacle geològic orgasmic.

El riu discorre pel fons d’aquest canó, fent de límit entre Lleida i Aragó on alguns trams l’amplada no passa dels 20 m. És l’únic gran congost de Catalunya que es manté verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica.

Més tard, a l'any 1999 la Fundació Territori i Paisatge (de l'antiga Caixa de Catalunya) adquirí unes 600 hectàrees, a la riba esquerra, que inclouen tant el mateix congost de Mont-rebei, la riba esquerra del riu, així com els espadats meridionals i la part de la suau obaga del Montsec d’Ares, amb l’objectiu de preservar els seus valors naturals i paisatgístics.

Actualment l’àrea del congost de Mont-rebei és catalogada com espai d’interès geològic, així com també reserva natural parcial dins de l’Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec.

El Projecte dels Miradors de Mont-Rebei

La intervenció en el camí de ferradura de Mont-rebei és una lliçó magistral de modèstia. En un paratge on la natura crida amb tanta força, l'arquitectura només pot fer una cosa: callar i acompanyar.

Aquest va ser el repte de Prudenci Español i Pons, arquitecte de llarg recorregut format a l’ETSAB i amb experiència a cavall entre casa nostra i el Regne Unit, que l'any 2001 va entomar l’encàrrec de la Fundació Territori i Paisatge.

Amb la col·laboració d’Andreu Rafa i Josep Fornieles, van donar forma al projecte «Vuit miradors en el Congost de Mont-rebei». No es tractava d’aixecar monuments, sinó de disposar vuit bancs-mirador, punts de repòs que funcionen com a punts d’observació per al caminant.

Són elements d’un caràcter elemental, gairebé primari, pensats per fer contrast amb la grandiositat gairebé insolent de la paret. Allà dalt, el diàleg és pur: la verticalitat del buit davant de l’horitzontalitat del camí que ens sosté.

Però, és clar, portar bancs a un lloc on l’amplada a vegades no arriba als vint metres i les parets cauen a plom no és feina per a paletes convencionals. Aquí apareix una de les curiositats més notables del projecte: la instal·lació va anar a càrrec de l’empresa JOM Big Wall, dirigida per Joaquín Olmo.

Per als qui no estiguin al cas, Olmo és una institució, un dels escaladors i especialistes en treballs verticals més reconeguts del país.

Haver de penjar aquests miradors va ser una extensió lògica de la seva vida entre cordes. Olmo i els seus acompanyants han estat els artífexs d’obrir multitud de vies d’escalada i ferrates que han posat el Montsec al mapa dels valents, com l’Urquiza-Olmo, la Feliz Navidad, la Cast Urquiza-Olmo o la popular Teletubbies, entre moltes altres.

Que aquests mateixos dits que s’agafen a les fissures més impossibles fossin els que collaven els bancs d’en Prudenci, li dona al projecte una autenticitat que pocs s’imaginen quan s’hi asseuen a beure un glop d’aigua o fer-se un selfie.

La Proposta dels Miradors

El repte era majúscul: posar bancs on semblava que no hi cabia res més que la por o l'admiració. La idea de Prudenci Español no va ser fer miradors per fer-hi el fatxenda amb selfies a instagram, sinó crear vuit punts de repòs estratègics que semblessin sorgir de la mateixa verticalitat del congost.

A través d’aquesta tàctica senzilla, es tracen perspectives exclusives i inclusives al llarg del recorregut, regalant al viatger ocasional l’oportunitat de deturar-se, relaxar-se i delectar-se en la contemplació. Són components modestos, fets de fusta i acer, que busquen el que podríem anomenar una discreció absoluta.

En aquests racons, el camí deixa de ser un lloc de pas per convertir-se en una sala d'estar que flota sobre el buit. No hi ha decoracions ni excessos, els bancs tenen una simplicitat geomètrica gairebé tossuda que cedeix tot l'escenari a la natura.

Quan t'hi asseus, sents l'abisme a tocar de les botes. És aquest subtil límit davant del buit el que ens recorda, de cop, la nostra pròpia fragilitat. Són bancs silents que ens conviden a recuperar la percepció més romàntica (i potser més autèntica) d’aquest paisatge gegantí.

En aquesta actitud de reverència, el camí es converteix en un espai preuat, on les addicions prenen un aire escultural, establint un diàleg únic amb el medi natural.

Pel que fa a la construcció, els bancs tenen una contundència física que s'agraeix. Un robust peu d'acer galvanitzat fa de columna vertebral i aguanta tota l'estructura que abraça la fusta. El seient és d'un gruix considerable, deu centímetres de fusta noble, que culmina en unes plataformes amples de pi tractat que fan entre cinquanta i vuitanta centímetres d'amplada, depenent de cada banc.

Però el detall més bonic és el pas del temps. Aquesta fusta de pi no vol ser eterna com el plàstic, vol envellir amb dignitat. Amb els anys, el color gris que ha anat adquirint la fusta acaba per fusionar-se amb els tons de la pedra del congost.

Al final, els bancs assumiran la pàtina immemorial de l'entorn i ja no sabrem si els va posar l'arquitecte o si han estat sempre allà al congost, esperant que seiem i fer-nos sentir que flotem.

En definitiva, seure en un d'aquests vuit bancs de Mont-rebei no és només descansar els músculs del tust de la caminada. És, sobretot, una victòria contra la pressa moderna. Prudenci Españo ens va regalar una excusa per deixar de ser turistes i tornar a ser observadors.

Mentre la fusta de pi segueix el seu curs lent cap al gris de la roca, nosaltres hauríem de fer el mateix: mimetitzar-nos amb el silenci del congost. Perquè al capdavall, en aquest pas estret on la història s'ha negat i s'ha tornat a escriure trenta metres més amunt, l'única cosa que realment se sosté som nosaltres, quiets, davant la immensitat de la paret.

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Seguir llegint…

GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai

La Serra del Montsec

TOT ALLÒ QUE NO US PODEU PERDRE DE LA SERRA DEL MONTSEC i EL SEU TERRITORI SI SOU #MONTSECLOVERS: El Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. La Noguera, el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

By SerradelMontsec.cat

🔴 PER A QUALSEVOL NOUVINGUT:  Aquesta és la Newsletter Univers Montsec, mensual, on compilem informació relacionada amb aquest territori i destinada a tots els amants del Montsec.  Una selecció de qüestions interessants dins de l'entorn del territori Montsec que ens han cridat l’atenció per diferents motius: llibres, podcasts, articles, vídeos, twits, stories, notícies, rutes, etc. Vols consultar la Newsletter de mesos anteriors? 

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

Així és el ‘mar subterrani’ de 900 km² que uneix les conques de Cinca i Ribagorçana

L’aqüífer de la Llitera Alta recull aigües del Prepirineu central i les descarrega cap als dos rius. La CHE documenta una dotzena de pressions extractives i contaminants sobre la massa

La Baronia de Rialb compra 231 hectàrees de bosc per gestionar-les i evitar incendis

L’ajuntament recupera finques privades abandonades per protegir la biodiversitat. Ajuts de la Generalitat per comprar un miler d’hectàrees a Catalunya

Projecten una ruta turística en els dominis d’Arnau Mir de Tost, el guerrer pallarès

Va obrir l’expansió dels comtats pirinencs cap al pla. El pla suma al potencial de castells i abadies la divulgació de la seua figura amb un llibre de Vicenç Villatoro

Isabel Benet, Serres Marginals VIII: Monteró

Amb el nou any, reprenem les nostres observacions del mantell de les Serres Marginals amb una visita pels voltants de Sant Llorenç de Montgai, petit poble situat a la riba del pantà homònim el qual reté les aigües del riu Segre, configurant així un paisatge de gran bellesa i valor mediambiental i, també, carregat d’història antiga i recent.

LES MINES DE BAUXITA DE SANT MAMET

A Sant Mamet s’amaga un laberint de mines de bauxita que avui reneixen com a aula geològica, transformant l’antic fracàs industrial en patrimoni. Paradoxalment, la troballa de terres rares..

Restituir l’ànima comunal a les valls del Prepirineu

El documental 'Fem cumó, un altre camí', guanyador del Premi Emprius 2024, reflecteix el punt de trobada entre les pràctiques comunals que perviu al poble de Sapeira (al Pallars Jussà) i l’aposta d’un grup de joves pel món rural, el sector primari i la transformació social

Ramon Badia: una vida cinematogràfica entre Benavarri i Mònegue, passant per Cuba

En la història del cinema ‘amateur’ del petit principat dels Grimaldi, una família originària de la Franja hi ha tingut un pes important

La CHE detecta residus de plaguicides d’ús prohibit en vuit rius de Lleida i la Franja

El 2024 hi va haver positius en 14 estacions de la xarxa oficial i en 3 no incloses oficialment. La Confederació demana als agricultors que redueixin l’ús d’aquests productes químics per aturar la contaminació

HEROIS DEL MONTSEC: D’ESTOPANYÀ A SECRETARI DE FRANCESC MACIÀ

Antoni Puch Ferrer, nascut a Estopanyà el 1889, va ser una de les grans veus del periodisme republicà català. Compromès, combatiu i exiliat, va fer de la paraula escrita una eina de resistència.

La Sala Capitular del Monestir de les Avellanes acull fins al 25 de gener la mostra ‘Art de frontera, poemes visuals de Jordi Prenafeta

Art de frontera és la primera exposició individual de l’artista i escriptor lleidatà Jordi Prenafeta, que, a través la poesia visual, els versos, la música, la instal·lació i el vídeo, proposa una reflexió polièdrica sobre les fronteres polítiques, físiques i mentals que ens empresonen.

ARESTA X STRATS A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

Segueix la borratxera de festes familiars, però es fa necessari mantenir les tradicions i una d'elles es acabar o començar l'any amb una escalada, encara que sigui petita.

‘Alberola’, una sardana per al petit poble del Montsec

Josep Lluís Viladot recuperarà una obra dels anys 30 creada pel compositor d’Almatret Ramon Currià

LA TERRETA LOOP

La Terreta Loop és una ruta circular de bikepacking que recorre paratges solitaris amb un itinerari salvatge i poc conegut, pobles oblidats, rouredes magnífiques i majestuosos rapinyaires sobrevolant.

El panteó funerari dels comtes d’Urgell al monestir de les Avellanes. Darreres recerques

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES PER MILLORAR LA SEGURETAT VIÀRIA A LA N-230 A ARENY DE NOGUERA

Els veïns de la Terreta i d’Areny de Noguera ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per reclamar la instal·lació de semàfors de reducció de velocitat i nous passos de vianants al tram de la carretera N-230 que travessa el municipi, amb l’objectiu de millorar la seguretat viària i evitar accidents.

Ferrocarrils millorarà la protecció contra despreniments al baixador de Santa Linya

S’hi instal·larà una barrera dinàmica de 4 metres d’alçada i 50 metres de longitud

SANTUARI D’ARBUL: UN MINÚSCUL UNIVERS

Torre, Santa Pedra, gruta, santuari i pollastres formen un conjunt de significats que condensen segles de rituals, peticions i retorns. La memòria d’Arbul es condensa en un petit univers ritual.

AMB EL RAMAT SOTA LES ESTRELLES: LA TRANSHUMÀNCIA AL MONTSEC (I)

La transhumància, pujar el bestiar als cims de les muntanyes quan a baix ja no hi ha pastura, implica també passar unes quantes nits fora de casa, en tendes, en pobles abandonats, en albergs rurals o al ras, sota les estrelles. Domènec Punyet té unes 300 ovelles xisquetes i des que fa tres anys la seva filla el va animar a fer-ho, cada principi d’estiu porta el ramat des d’Àger fins a Erta.

AMB EL RAMAT SOTA LES ESTRELLES: LA TRANSHUMÀNCIA AL MONTSEC (I)

El segon capítol de la "Història de nit" del pastor transhumant Domènec Punyet arrenca quan només queda una nit per arribar a bon terme, al paratge d'Erta (l'Alta Ribagorça), però ens descobreix com han estat les nits un cop les ovelles estaven ben resguardades. I aquí és on sorgeixen les anècdotes més divertides i impensables d'aquesta feina que -com diu el protagonista-, en algun moment, "vols que s'acabi però quan es torna a acostar l'estiu, comptes els dies per tornar a fer el viatge".

Panoràmica del vessant sud de les Maleïdes

Avui torno a publicar la panoràmica del vessant sud de les Maleïdes feta des del Montsec, doncs gràcies a Efrain Larrea que a posat els noms a totes les muntanyes, quin crack. By Ramon Baylina (@meteopallars).

ELS RENTADORS DE BARMÓ: UN PATRIMONI INVISIBLE

Els misteriosos rentadors de Barmó apareixen al Barranc de Paús en mig de la vegetació, com si fossin les restes d’una antiga civilització amagada, a prop del Camí de l’Escala del Pas Nou...

La Guerra Civil vista per Francesc Boix

El Castell del Remei, Vilanova i Santa Maria de Meià Linyola, Baldomar i Vilanova de la Barca, els escenaris

El Mas de Puybert, una espléndida casa de labor de la Ribagorza

Desde 1999 se ha convertido en un Museo Etnográfico que incluye la capilla, la ermita de las ventosas, el molino de aceite o la tejería.

Castell de Mur

By jordi_pero_enjaume

RÈQUIEM PEL CENDRAT

Amb l’adéu a les cabres s’extingeix el mític Cendrat del Montsec i s’apaga el gran formatge que, tot sol, va aconseguir posar Clua, la vall d’Ariet i la Serra del Montsec al mapa d’aquest país.

Isabel Benet, Serres Marginals VIII: Sant Salvador

Tal i com vam prometre en el capítol anterior, retornem al sector de Montgai per la carretera C-13 des de Balaguer. En arribar prop de Camarasa, sota la serra del Mont-roig, el relleu més destacat del mantell de les Serres Marginals.

TERRITORI MONTSEC

Tot el que no us podeu perdre del Territori Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. De la mà dels autors del llibre "Serra del Montsec, 101 Propostes".

Por Territori Montsec

ENS SITUEM: a la frontera occidental del municipi d'Artesa de Segre, on s'estén l’accident orogràfic conegut com la Vall d'Ariet, situat a la comarca de La Noguera. Un conjunt de masies disperses que s'organitzen en Ariet de Sòls (o de baix), Ariet del Mig i Ariet de Caps, amb l’important Castell de Castelló de Meià al capdamunt de tot, l’ermita romànica de Sant Bartomeu al capdavall i a l’extrem sud-est el llogarret de la Clua.

NOS SITUAMOS: la frontera occidental del municipio de Artesa de Segre, donde se extiende el accidente orográfico conocido como Vall d'Ariet, situado en la comarca de La Noguera. Un conjunto de masías dispersas que se organizan en Ariet de Sòls (o de abajo), Ariet del Mig y Ariet de Caps con el importante Castillo de Castelló de Meià en lo más alto, la ermita románica de Sant Bartomeu al final y en el extremo sureste la aldea de Clua.

WE ARE LOCATED: the western border of the municipality of Artesa de Segre, where the orographic accident known as Vall d'Ariet extends, located in the region of La Noguera. A set of dispersed farmhouses that are organized into Ariet de Sòls, Ariet del Mig and Ariet de Caps with the important Castle of Castelló de Meià at the top of everything, the romanesque hermitage of Sant Bartomeu at the bottom and the southern end the village of Clua.

Índex

• Situació geogràfica de la Vall d’Ariet

• Història de la Formatgeria de Clua

• Més que Llet, Paisatge

• El Llegat del Cendrat

Situació geogràfica de la vall d’Ariet

A l’extrem occidental del terme municipal d’Artesa de Segre, trobem un sector força disseminat que pren el nom del relleu que l’acull: la Vall d’Ariet, a la comarca de la Noguera. Es tracta d’un conjunt de masies escampades dins d’un espai remot i dividit en tres nuclis amb nom propi: Ariet de Sòls (també conegut com Ariet de Baix), Ariet del Mig i Ariet de Caps.

Avui dia, totes aquestes masies es troben deshabitades, i moltes han caigut en ruïna. El silenci hi regna, només interromput pel vent, el pas discret d’algun cabirol, algun ramat i algun tractor.

Al fons de la vall, a Ariet de Sòls, hi destaca l’església de Sant Bartomeu, una petita joia romànica que guarda la memòria d’una comunitat que ja no hi viu. Aquesta vall s’estén com una franja de terra allargassada entre els municipis d’Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià, sempre dins dels límits d’Artesa de Segre.

El paisatge és tancat i protegit per les muralles calcàries que dibuixen la Serra de l’Obac a llevant, i les vessants del Montsec de Rúbies (o de Meià) i de la Serra de Sant Mamet a nord i ponent.

Per arribar-hi, tens dues rutes possibles:

• Des de Baldomar (des del sud), segueix la carretera asfaltada en direcció a Clua (o Clua de Meià). Al cap d’uns 7 quilòmetres, trobaràs una pista de muntanya a mà esquerra. Pren aquest camí de terra: en poc més de dos quilòmetres, t’endinsaràs en la vall i arribaràs a Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet, un dels temples més bells i solitaris del Montsec de Rúbies.

• Des de Santa Maria de Meià (des del nord), el recorregut és més aventurer: només és accessible per pistes forestals, sense asfalt. Ascendiràs per la muntanya fins arribar a les restes del castell de Castelló de Meià, conegut també com el Castell d’Ariet.

El llogarret de la Clua, el trobem situat a l’extrem sud-est de la vall. Per evitar confusions amb altres localitats que comparteixen nom, és conegut també com Clua de Meià —no pas com Clua de la Conca (situat a Sant Esteve de la Sarga) o Clua de Bassella (situat a l’Alt Urgell).

Història de la Formatgeria de Clua

La Clua de Meià, o simplement Clua, llogarret situat a la vall d’Ariet, a la comarca de la Noguera, a tocar de l’Espai Natural de la Serra del Montsec, durant l’estiu del 2022 va patir molt de prop l’incendi del dom de Sant Mamet, fent perillar la seva existència.

Clua, que havia estat deshabitada i repoblada amb una comunitat de neorurals als anys setanta del segle passat, els quals van reconstruir part del poble, que havia quedat abandonat i en ruïnes, va tornar a ser notícia en totes les televisions del país aquell estiu.

Però la seva fama prové de molt abans, del famós formatge Cendrat del Montsec, que des dels anys vuitanta s’elaborava aquí.

L’antiga comunitat neorural va entendre que la cabra era l’animal més ben adaptat a la serra del Montsec, de paisatges aspres, abarrancats i de clima rigorós. Aquesta comunitat aviat va començar a obtenir una llet de cabra d’alta qualitat i així, cap a l’any 1979, van encetar l’elaboració de formatges amb un gust i aromes que amb el temps es van fer convertir en sinònim de la gastronomia del Montsec.

Posteriorment, l’Amaia i en Pau es van fer càrrec de la formatgeria cap a l’any 2017, quan l’obrador feia uns quants anys que estava en crisi i estava perdent la seva identitat. Amb empenta i il·lusió la van fer renéixer recuperant la personalitat dels seus formatges, promovent visites guiades per l’obrador així com degustacions dels seus productes.

La clau dels seus formatges es trobava en l’obtenció de la llet del ramat de la mare de l’Amaia: la Maria Àngels, una de les neorurals que es van establir al llogarret de Clua durant els anys setanta, un ramat de cabres criades lluny de l’estrès que originava el contacte i la visió amb els humans. Només la Maria Àngels, vetlladora del ramat, tenia contacte amb els animals i procurava que la llet fos molt abundant i de la més alta qualitat.

Tots els formatges tenien la base de llet crua de cabra però es diferenciaven pel bany i la curació.

El formatge Cendrat del Montsec va ser el formatge que va donar la gran fama a la formatgeria de Clua durant els anys vuitanta i noranta del segle passat: deliciós, de pasta tova i amb la pell cendrada amb carbó vegetal, que hi donava un color grisós exterior.

Al llarg de la seva petita història, els formatges de Clua van rebre diversos guardons que situaven aquesta formatgeria com una de les més prestigioses de dins i fora de Catalunya.

Més que Llet, Paisatge

Hi ha silencis que fan mal a l’ànima. I el que ha quedat ara a la vall d’Ariet n'és un. La Clua de Meià no és només un punt al mapa de la comarca de la Noguera i del Montsec de Rúbies, és una cicatriu de resistència.

Aquest llogarret, que als anys setanta va ser reconstruït pedra a pedra per una comunitat neorural quan ja tothom el donava per mort, s'enfronta ara a una pèrdua que ni el foc del 2022 va aconseguir provocar.

Fa dos estius, quan les flames del dom de Sant Mamet llepaven les cases, Clua va resistir. Però el que no va poder cremar el foc, ho han apagat els despatxos i la convivència humana.

Després de nou anys de renaixement sota les mans de l'Amaia i en Pau, la formatgeria de Clua tanca.

Per entendre la magnitud de la tragèdia cal entendre què s'ha perdut. No era només un obrador de formatges.

La clau de volta de tot plegat era la Maria Àngels i el seu ramat. Les seves 280 cabres eren reines vivint lluny de l'estrès humà, pasturant un paisatge aspre que després, gràcies a l'alquímia de l'Amaia i en Pau, es convertia en formatge.

El ramat s'ha dispersat cap al Pirineu i el Pallars. Les cabres continuaran donant llet, sí, però ja no tindrà gust de Clua, gust de vall d’Ariet, gust de Montsec.

El llegat del Cendrat

El que ens queda és la memòria del paladar.

Recordarem el Cendrat del Montsec, aquell formatge icònic recuperat dels anys vuitanta que semblava una pedra més del camí, fosc per fora pel carbó vegetal, però que en obrir-lo es desfeia en una pasta tova inoblidable.

L'Amaia i en Pau van agafar un obrador en crisi el 2017 i el van convertir en un lloc de pelegrinatge. No venien productes, oferien un tros de la seva vida. El "Suau de Clua" feia honor al seu nom, i els seus iogurts eren, senzillament, la textura de la calma.

Avui, l'obrador queda mut. Els premis i els reconeixements, que van situar Clua al mapa gastronòmic de Catalunya, queden penjats a la paret com a testimonis d'una era daurada.

La Clua ha demostrat molts cops que sap renéixer de les seves cendres, però aquesta vegada, el Cendrat marxa per no tornar.

Ens queda el consol que, allà on vagin aquelles cabres, portaran a la sang la memòria d'una Serra del Montsec, on durant un temps, es va fer un dels millors formatges del país.

Requiem pro Cendrato.

QUÈ, QUI, COM?

Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).

Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.

No us avorrireu pas!

Seguir llegint…

GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE 

✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.

✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.

✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.

✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.

✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.

📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM

Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai

La Serra del Montsec

TOT ALLÒ QUE NO US PODEU PERDRE DE LA SERRA DEL MONTSEC i EL SEU TERRITORI SI SOU #MONTSECLOVERS: El Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i el Montsec de l'Estall. La Noguera, el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i La Ribagorça d'Osca (Aragó).

By SerradelMontsec.cat

🔴 PER A QUALSEVOL NOUVINGUT:  Aquesta és la Newsletter Univers Montsec, mensual, on compilem informació relacionada amb aquest territori i destinada a tots els amants del Montsec.  Una selecció de qüestions interessants dins de l'entorn del territori Montsec que ens han cridat l’atenció per diferents motius: llibres, podcasts, articles, vídeos, twits, stories, notícies, rutes, etc. Vols consultar la Newsletter de mesos anteriors? 

📢 ATENCIÓ!  És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.

Voleu que us expliquem el Montsec?

El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.

Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.

Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.

Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.

Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).

No ens importa l’escenari: una llibreria amb aquella olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.

Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.

📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com

Tota la info del llibre aquí 👇

Via “Encigalator” a la Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

M’animo a informar sobre aquesta via, doncs ara mateix no trobem pràcticament res a la xarxa, tan sols una referència discreta al blog d’en Ganxets.

En marxa l’últim molí tradicional d’oli a Lleida

El molí d’oli de Llimiana, que és de titularitat municipal, va iniciar dilluns passat la campanya d’aquest any.

Qui són els grans propietaris de terra de Catalunya?

L’empresa Llobet Biscarri és la segona empresa amb més terreny productiu de Catalunya. La major part dels seus dominis es concentren a Os de Balaguer i a Ivars de Noguera. El tercer terratinent agrari de Catalunya és un ajuntament. Concretament, el d’Artesa de Segre, per les seves 1.584 hectàrees forestals.

Busquen finançament per mantenir la xarxa de pastures del montsec

El projecte Prepast és una xarxa de pastures única a Catalunya que posa en contacte propietaris de terres en desús i pastors amb ramats.

LES MINES DE BAUXITA DE SANT MAMET

A Sant Mamet s’amaga un laberint de mines de bauxita que avui reneixen com a aula geològica, transformant l’antic fracàs industrial en patrimoni. Paradoxalment, la troballa de terres rares..

El Talarn Music Experience presenta el cartell definitiu de 2026, l’edició del 10è aniversari

El festival anuncia bandes com Burning, La Frontera o Manel Fuentes & The Spring’s Team Band per al setembre i God Save The Queen per al juliol