L'ESPERÓ DE BOLÒS
Artesa de Segre, Rubió de Baix, Alòs de Balaguer i Camarasa són l'escenari privilegiat de l'extravagant i amenaçat Esperó de Bolòs, una flora en perill d'extinció...
ENS SITUEM: pels paisatge del Mig Segre i dels Aspres del Montsec, a la comarca de La Noguera, Lleida, Catalunya. Una extensió de territori al voltant de la conca mitjana del riu Segre.
NOS SITUAMOS: entre el Mig Segre y los Aspres del Montsec, en la comarca de La Noguera, Lleida, Catalunya. Una extensión de territorio en torno a la cuenca media del río Segre.WE ARE LOCATED: between the Mig Segre and the Aspres del Montsec, in the region of La Noguera, Lleida, Catalunya. An extension of territory around the middle basin of the Segre river.
Índex
ENS SITUEM: entre el Mig Segre i els Aspres del Montsec, a la comarca de La Noguera. Una extensió de territori al voltant de la conca mitjana del riu Segre.
NOS SITUAMOS: entre el Mig Segre y los Aspres del Montsec, en la comarca de La Noguera. Una extensión de territorio en torno a la cuenca media del río Segre.WE ARE LOCATED: between the Mig Segre and the Aspres del Montsec, in the region of La Noguera. An extension of territory around the middle basin of the Segre river.
QUÈ ÉS L’ESPERÓ DE BOLÒS?
L'Esperó de Bolòs (Delphinium bolosii) és una planta de la família de les ranunculàcies, amb flors blau-violades, que es creia extingida a Catalunya des de principis del segle XX. Actualment està protegida, però continua amenaçada.
La germinació té lloc a finals d’hivern, aprofitant les pluges estacionals. Les seves poblacions són escasses i mostren fluctuacions anuals significatives segons el clima, tot i que la tendència general és una estabilitat precària.
Malgrat la complexitat de la seva estructura floral, és pol·linitzada per una àmplia varietat d'insectes: borinots, petites abelles, papallones i dípters. Les llavors es dispersen per gravetat o mitjançant el vent i animals que ajuden a catapultar-les gràcies a les seves llargues tiges. No es coneixen depredadors actius.
Aquesta herba perenne pot arribar als 165 cm d’alçada. La seva inflorescència consisteix en un raïm lax simple o amb 1-2 raïms axil·lars, amb flors blau-violades. El fruit té 3 fol·licles glabres que contenen llavors negres amb esquames amples i imbricades.
El seu nom científic ret homenatge al botànic Oriol de Bolòs i Capdevila. L’epítet va ser dedicat pels botànics Cèsar Blanché i Julià Molero, que van redescobrir aquest endemisme l’any 1980.
La primera paraula d'un nom científic correspon a l'epítet genèric, és a dir, a la paraula que dóna nom al gènere a què pertany l'espècie. En aquest cas Delphinium. La segona paraula correspon a l'epítet específic de l'espècie, és a dir, la paraula que identifica l'espècie en aquest gènere: bolosii.Va ser inclosa al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, Real Decreto 439/1990 i al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, Decret 172/2008 d’espècies amenaçades i en perill d’extinció de la Generalitat de Catalunya.
DISTRIBUCIÓ i HÀBITAT
Inicialment, l'Esperó de Bolòs es va considerar un endemisme exclusiu de Catalunya, però posteriorment es van descobrir petites poblacions en altres zones de la península Ibèrica. A Catalunya, se n'han identificat cinc localitats principals:
La primera, descoberta l'any 1980 a Ulldemolins (Priorat).
La segona, prop de Rubió de Baix (La Noguera), descrita inicialment per Joan Pedrol Solanes i Joaquín Ascaso Martorell.
La tercera, a Sant Llorenç del Munt (Bages), citada per Joan Cadevall l'any 1912, es va donar per extingida però va ser redescoberta.
Una quarta, localitzada per Agents Forestals a Alòs de Balaguer, a uns 5 km de la de Rubió de Baix.
La cinquena, també descoberta per Agents Forestals, es troba en relleixos inaccessibles prop del pantà de Camarasa.
A més, s’han identificat altres poblacions als marges esquerres del riu Segre, entre Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Camarasa. Es rumoreja també la presència d’algun exemplar al municipi de Les Avellanes i Santa Linya.
Els punts de la ribera del Segre amb presència de l’Esperó de Bolòs es troben dins l’Espai Natural de l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, una zona subjecta a reconeixement i protecció territorial.
L’Esperó de Bolòs habita terrasses calcàries, sovint a peu de cingles o al fons de barrancs, entre els 300 i 600 metres d’altitud. A La Noguera, es troba en clarianes de boixedes, mentre que al Priorat creix entre bardisses de carrascar.
Aquesta planta pertany a un grup d'espècies i subespècies distribuïdes per tota la regió mediterrània, amb la Península Ibèrica com a límit occidental del seu territori. Els estudis citogenètics han confirmat que és una espècie excepcionalment rara dins del seu gènere.
L’ETIQUETA DEL VI FLOR XAREL
El celler de Rubió de Sòls, situat al marge esquerre del riu Segre entre el Santuari de Salgar i l’antic assentament de Rubió de Baix, està dirigit per l’enòloga Judit Sogas (a instagram i twitter). Des d’aquesta finca històrica, propera al Castell de Rubió de Sòls, s’elabora el vi Flor Xarel.
Aquest vi dolç 100% xarel·lo es produeix de manera artesanal i representa la recuperació d’un clàssic de la tradició vinícola catalana, aportant valor afegit al patrimoni de la regió.
Com a homenatge a l’entorn natural, l’etiqueta del Flor Xarel presenta il·lustracions de l’Esperó de Bolòs, creades per l’artista Annel Vare. Aquest detall ressalta la rellevància del celler, ubicat en un dels escassos llocs de Catalunya on es poden trobar poblacions d’aquesta planta endèmica.
AMENACES DE L’ESPERÓ DE BOLÒS
L’Esperó de Bolòs, escàs, amenaçat i protegit, és un endemisme especialment vulnerable als recursos hídrics i altres pressions externes. Malgrat les mesures de protecció, continua patint diverses amenaces.
Al terme de Rubió de Baix, es van registrar davallades significatives d’individus a causa d’esclarissades i tales realitzades per facilitar activitats d’escalada. Aquestes accions, incloent-hi l’obertura de boixedes i l’abocament de restes vegetals sobre la població, van causar greus danys a l’espècie. Els agents forestals van intervenir per aturar les activitats, desmuntar les vies d’escalada i retirar els ancoratges de seguretat (parabolts) utilitzats pels escaladors.
Actualment, les restriccions a les zones on habita l’Esperó de Bolòs són permanents. Aquestes inclouen Rubió de Baix, la zona de Santa Maria de Salgar i el Castell de Malagastre, així com el Dispensari de Camarasa. Tot i això, aquests punts, d’extensió geogràfica reduïda, no són especialment atractius per a la pràctica de l’escalada.
Tot i el reduït nombre d’exemplars, l’Esperó de Bolòs manté una funció reproductiva saludable. La seva morfologia floral, les recompenses de nèctar i pol·len, i la biologia de la pol·linització asseguren una conservació autosostenible de les petites poblacions. Però les condicions climàtiques actuals, amb escassetat de pluges i temperatures creixents, fan preveure una disminució d’exemplars.
Si en trobeu un, ja sigui a Artesa de Segre, Rubió de Baix, Alòs de Balaguer, Camarasa o qualsevol punt dels Aspres del Montsec o del Segre Mitjà, tingueu cura. No el maltracteu, no el trepitgeu. Observeu-lo, fotografieu-lo, i admireu-lo. L’Esperó de Bolòs és escàs, amenaçat i protegit. Una joia vegetal en risc d’extinció.
FONTS:
Á. Bañares, G. Blanca, J. Güemes, J.C. Moreno y S. Ortiz. Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España.
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.
PROTEGIU EL TERRITORI MONTSEC
Molts paratges de la Serra del Montsec són espais protegits, i alguns especialment fràgils. Estan gestionats per diferents administracions sota règims de protecció específics.
✔️ Si vas en bicicleta de muntanya, segueix només les pistes marcades per evitar danyar la vegetació, alterar la fauna o causar erosió als camins.
✔️ Respecta aquests espais per preservar el seu valor científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic i mediambiental.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.