L'ÚLTIM FORMATGE DEL MONTSEC DE L'ESTALL
Sobre el tancament de "Formatges Benabarre", la dignitat de l’ofici i el buit que s’instal·la en el paisatge gastronòmic del Montsec de l'Estall i de la Ribagorça d'Osca.
No fa gaires mesos vam escriure sobre un altre obrador de formatge artesà (i formatge de pastor) del Montsec, titulat Rèquiem pel Cendrat.
En aquell article fèiem crònica de l’adéu al mític Cendrat del Montsec, el gran formatge que, tot sol, va aconseguir posar Clua, la vall d’Ariet i la Serra del Montsec al mapa d’aquest país.
Ara, de nou, no tenim més remei que fer una crònica sobre el tancament de Formatges Benabarre, un altre formatge de pastor que ens diu adéu
La dignitat de l’ofici i el buit que s’instal·la en el paisatge gastronòmic del Montsec de l’Estall i de la Ribagorça d’Osca (o baixa Ribargorça), no és poca cosa.

Si valoreu la nostra feina, considereu la possibilitat d’una subscripció de pagament. El vostre suport ens permet dedicar el temps necessari a escriure aquestes publicacions.
❤️ Gràcies per llegir-nos ❤️

Passar per Benavarri aquestes setmanes de finals de primavera i a punt d’iniciar l’estiu, ben entrat ja l’any 2026, produeix una sensació estranya, una d’aquestes melancolies físiques, tangibles, que commouen profundament.
L’aire de la Ribagorça d’Osca (o baixa Ribagorça), que sol ser d’una netedat transparent, gairebé higiènica, ha perdut una de les seves fragàncies més autèntiques
Ens assabentem, amb la parsimònia pròpia d’aquesta banda del Montsec, que l’obrador de Quesos Benabarre (la cèlebre formatgeria de la granja La Fondanya) ha tancat les seves portes de manera definitiva.
Jubilació, en diuen. Nosaltres diríem, senzillament, la consumació natural d’un cicle d’or excels.
Malgrat l’alegria que dóna que un parell de currants de cap a peus es jubilin (la Pili i en Juanjo), recordeu que “jubilar” també significa “experimentar una alegria viva, expansiva.” (segons el DIEC), no deixa de produir una tristor incommensurable saber que no ha pogut materialitzar-se un relleu generacional.

La Pili Marquès i en Juanjo Baró, després de més de tres dècades d’excel·lència agroalimentària, han decidit que ja n’hi ha prou. I ho han fet amb una dignitat gairebé inaudita en aquests temps de mercantilisme desmadrat.
La marca no es ven, significa molt per nosaltres.
El nom d’un producte que ha costat una vida sencera d’aixecar no es deixa en mans de qualsevol que el buidi de contingut emocional i de sentit històric.
Es tanca la porta, es va elaborar l’última tanda de formatges amb el rigor de sempre, i la marca queda allà on es va guanyar el prestigi, en el record del paladar.
Amb la desaparició d’aquesta formatgeria artesana, que en essència és el paisatge del Montsec de l’Estall premsat sota una llesca de formatge, deixa un buit immens.
Un paisatge que, des del primer moment, en Juanjo i la Pili van voler fixar a les seves etiquetes, quan ni el congost de Mont-rebei ni el seu propi formatge eren encara l’atracció de masses que són avui en dia.
Ells en van fer bandera d'una identitat geogràfica indiscutible.

Tot plegat havia començat l’any 1981. Qui hauria dit a aquesta parella de joves, quan van invertir fins a l’últim cèntim de què disposaven en un modest ramat de 33 cabres, que aquells animals els portarien a la immortalitat gastronòmica?
En Juanjo Baró, home xerraire de mena, dotat d’aquella loquacitat sàvia dels homes que passen hores al ras, sempre ens deia, recordant un consell matern: “Mai expliquis el teu secret”.
Però el secret, per a qui tingui una mica d'ull i sensibilitat, era transparent: una honestedat radical amb el producte. Les seves cabres no sabien què era l'artifici.
Vivien joioses, en una criança que en Juanjo anomenava homeopàtica, cruspint farigola, romaní, alfals i trepadelles a dojo pels voltants de La Fondanya, complementades amb mixtures naturals d’una filosofia ecològica i pagesa combativa i militant.
Formatges de llet crua, intensos o suaus, d’entre els quals brillava amb llum pròpia l’anomenat Montsec, o aquella meravella artesana elaborada amb els estigmes del safrà que Daniel Grau conrea amb paciència infinita a les properes Llacunes d'Estanya.
No és estrany, doncs, que unes peces de tan alta factura acabessin viatjant lluny d’aquestes solituds del Montsec de l’Estall.
Van guanyar premis internacionals de la magnitud del World Cheese Awards o els reconeixements sempre disputats de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell.
Van arribar a tastar-se, segons s’explica amb un punt d’astorament justificat, a la mateixa Casa Blanca de Washington i al Buckingham Palace de Londres.
Tanmateix, per a en Juanjo i la Pili, l’autèntica parròquia mai no van ser les mansions d’aquestes persones de poder d’aquest món, sinó el que ells anomenaven clients recomanadors i ambaixadors que feien bandera d’un producte que mai no els va defraudar.
Avui, la Fondanya i Benavarri deixen d’olorar a llet fresca i a quallada. Ens queda, heretat de la Pili i en Juanjo, un llegat immens. Una empremta cultural, patrimoni existencial, de valors i de gratitud cap al territori del Montsec i la Ribagorça d’Osca.
Els homes es jubilen, els ramats es venen, de la mateixa manera que el temps s’ho endú tot, però la lliçó de dignitat de no vendre el propi nom queda escrita per sempre.
Ha clos un obrador, certament, però l’esperit d’aquella honestedat persistirà mentre hi hagi algú que recordi el gust del Montsec de l’Estall transformat en formatge.

QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Voleu saber més?GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai





