Si és un grafit medieval, o dibuix subjacent de pintures, seria l'única representació majestàtica coneguda d'aquesta ermita, doncs el que s'ha publicat fins ara són motius decoratius o bèl·lics...
ENS SITUEM EN: un camí insòlit a través d'una espectacular balma de 150 metres de longitud. A mesura que avances, les ruïnes del castell s'alcen majestuoses a la part més alta, i cap a la part més baixa, l'ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners pren vida enmig d'aquesta escena atemporal. El misteri i la història es despleguen davant nostre.
NOS SITUAMOS EN: un camino insólito a través de una espectacular cueva de 150 metros de longitud. A medida que avanzas, las ruinas del castillo se alzan majestuosas en la parte más alta, y hacia la parte más baja, la ermita de la Virgen del Remedio de Oroneros toma vida en medio de esta escena atemporal. El misterio y la historia se despliegan ante nosotros.
WE ARE LOCATED IN: an unusual path through a spectacular 150-meter-long valley. As you progress, the ruins of the castle rise majestically at the highest point, and towards the lowest point, the hermitage of the Mare de Déu del Remei d’Oroners comes to life in the middle of this timeless scene. Mystery and history unfold before us.
Com una cuirassa natural per al teu cos, pròpolis Apiferro del Montsec és el teu escut contra els imprevistos del dia a dia.
Acte I: La Visita
Fa uns mesos, vam tornar a l’antic assentament d’Oroners, al municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera — just a tocar de la Baronia de Sant Oïsme i de Fontllonga. En aquell moment, estàvem immersos en l’escriptura del llibre dedicat a la Serra del Montsec (Serra del Montsec: 101 Propostes) i teníem la tasca de verificar certs detalls del territori per assegurar-nos que les nostres dades estaven actualitzades.
Ja havíem conegut Oroners en anteriors visites; aquesta vegada, la finalitat era sòlida i senzilla: confirmar que res no havia canviat.
L’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners, el castell d’Oroners i les restes d’altres construccions s’alcen en un lloc espectacular, a l’extrem oriental de la serra de Montclús, que forma part de les vessants del Montsec d’Ares. Tots aquests elements s’adapten, gairebé amagats i de manera semitrolglodítica, a la balma que s’estén durant uns 150 metres, esculpida per la roca i pel temps.
L’església —romànica, originària del segle XI— era l’església castellera d’Oroners, la capella que pertanyia al castell.
L'església, que data del segle XI, va ser l’església castellera d'Oroners i es una capella d’origen romànic.
Pujar per la balma d’Oroners —mirar amunt, sentir el pendent— ens fa entendre fins a quin punt molts assentaments fronterers medievals del Montsec buscaven llocs extrems, gairebé amagats, pràcticament inaccessibles visualment i físicament.
Grafit de l’extradós de l’arcada de la capella lateral del tram central de la nau de l’ermita del Remei d’Oroners. Camarasa, Serra del Montsec. Lleida, Catalunya.
Acte II: Els Grafits
Fa dècades que es coneix l’existència d’uns grafits singulars i sorprenents al cor del castell d’Oroners. A l’interior de les seves estances, encara s’hi poden observar escenes de cavalleria, combats, armes i figures humanes, dibuixades amb una llibertat insòlita per a l’època. La temàtica, centrada en la guerra i el món feudal, apunta a uns orígens que podrien remuntar-se als primers anys del segle XIV, potser en un moment en què Oroners encara era un lloc actiu dins la frontera del vescomtat d’Àger.
Aquests grafits, lluny de ser simples gargots, reflecteixen un univers simbòlic i personalíssim: cavallers en actitud d’atac, escuts, estendards i escenes de combat que evoquen una memòria directa del món militar medieval. Potser eren passatges viscuts, potser records idealitzats, o potser el desig de deixar constància d’un temps convuls que ja començava a esvair-se.
Del Montsec a les teves mans. Clauers únics, personalitzats confeccionats en cuir i pintats a mà a Les Avellanes. No hi ha dos iguals. Immortalitza i porta records, emocions o un tros de la teva història sempre amb tu.
Al mateix temps, l’interior de l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners —una petita joia romànica encaixada a la roca— conserva altres tipus de grafits: figures en actitud de pregària, símbols, dates i marques que semblen parlar-nos d’una devoció més íntima i quotidiana. En aquest cas, la pedra no narra batalles, sinó actes de fe, passos de pelegrins, promeses anònimes.
Tots aquests grafits van ser curosament estudiats i documentats per Prim Bertran Roigé i Francesc Fité Llevot. Els seus treballs —Primera aproximació a la ceràmica grisa i als “graffiti” del castell d’Oroners (Àger, Lleida) i la tesi doctoral El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l’antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d’Àger— constitueixen avui una referència imprescindible per entendre tot el context històric i artístic que envolta aquest racó excepcional del Montsec.
Els estudis de Fité i Bertran van permetre establir una connexió directa entre l’expressió gràfica espontània i la vida quotidiana dels segles medievals, mostrant que els murs del castell i de l’ermita actuaven com un llibre obert on els habitants o visitants deixaven empremta del seu pas.
Grafit de figura humana en una possible posició orant al mur septentrional de l’ermita d’Oroners. Camarasa, Serra del Montsec. Lleida, Catalunya.
Acte III: La “Descoberta”
Fins aleshores, tot semblava en ordre, com si Oroners hagués resistit al temps i a les nostres expectatives. Els grafits coneguts —els cavallers, els escuts, les figures en pregària— s’oferien als nostres ulls amb la serenor de sempre. Havíem repassat els treballs de Fité i Bertran com qui recita un evangeli ja sabut: no hi havia espai per a la sorpresa.
Però la sorpresa hi era. Només calia mirar amb la llum justa.
De sobte, a la paret lateral de l’ermita, van aparèixer uns cercles grans, traçats amb una precisió inquietant. No eren gargots ni ratlles casuals. Vam allargar-hi la mà, palpant el relleu suau de la pedra.
Vam fer fotos. Vam comentar-ho en veu baixa, com si la pròpia paret pogués sentir-nos. I tot seguit vam marxar amb una conclusió senzilla: si Fité i Bertran no n’havien parlat, potser no eren rellevants. Potser moderns, potser d’una mà més recent.
Però la ment és tossuda: aquell cercle ens perseguia.
De camí a casa, la conversa girava entorn de la mateixa pregunta: com és que mai, ni en visites anteriors, no els havíem vist? Potser la llum d’aquell matí d’hivern, difosa, obliqua i freda, havia il·luminat l’angle exacte perquè es revelessin tant clarament.
Dies després, rere una recerca obstinada entre articles, tesis i informes, no vam trobar cap menció directa d’aquells cercles. Només una línia breu —quasi un murmuri— a la Viquipèdia, a l’entrada “Mare de Déu del Remei d’Oroners”, on s’esmenten grafits circulars sense citar cap font.
Ni cites, ni imatges, ni explicacions. Només aquell buit estrany que sovint acompanya el descobriment.
Referència a la viquipèdia dins de l’entrada de l’ermita del Remei d’Oroners, d’un possible pantocrator.
Acte IV: El Miracle de la Xarxa
Uns mesos després de la nostra visita a l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners, mentre navegàvem per les profunditats de la web, vam topar amb una revelació inesperada. L’historiador Francesc Roma havia publicat una troballa que coincidïa exactament amb el nostre “descobriment” anterior, del qual encara no havíem compartit res amb ningú.
Roma havia compartit a la seva pàgina web una imatge d’un gravat inèdit a la paret d’una ermita romànica propera a un castell medieval. Aquesta representació la va identificar com una “majestat”, una figura religiosa que simbolitza la presència divina.
En Francesc Roma va compartir aquesta imatge de manera enigmàtica, sense detallar la ubicació exacta, per evitar possibles actes de vandalisme o comportaments no ètics per part de caçadors de tresors o simples curiosos poc respectuosos. Tot i això, vam poder identificar el lloc i vam comunicar-nos amb ell. Roma va confirmar que es tractava de l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners.
A més de descriure la troballa, en Francesc Roma s'havia aventurat a realitzar un esbós de la figura que hi apareixia i feia crida a la xarxa per si algú en tenia més informació al respecte.
Només hi ha una cosa més insistent que la Mosca Collonera: el teu amor pel Montsec. Porta aquesta dessuadora (unisex) amb orgull.
Aquest va ser el contingut de la seva publicació que podeu consultar a la seva web:
UN GRAVAT SORPRENENT
Publicat el 13 febrer 2023 by Francesc Roma Casanovas
Buscant per aquests mons de déu, ha aparegut aquest gravat fet en la paret d’una ermita romànica propera a un castell de datació medieval.
Diria que és una majestat, perquè s’hi veu una cara i dues mans tancades dins de tres cercles (dos eren de color vermellós i l’altre potser no estava pintat). En tot cas, té una forma que recorda un arbre, i la part dels peus podia ser el tronc del mateix. Bona part del cos està fet amb traços semicirculars, fets amb un compàs o unes tisores.
A part d’això, no en sé res més. Alguna idea?
En tot cas, potser es veu millor amb una foto i quatre ratlles:
Després d’intercanviar alguns correus amb Francesc Roma, vam decidir portar la nostra “descoberta” als ulls d’experts.
El primer a qui vam escriure va ser Albert Velasco, historiador de l’art i ponentí de naixement, amb un ull sagaç per a les subtileses del patrimoni català. Li vam exposar la troballa i ens va respondre:
De: Alberto Velasco Date: dt., 27 de juny 2023 a les 11:17 Subject: Re: Nous esgrafiats a Oroners?
Bona tarda, David i Francesc.
D'entrada em sembla molt interessant i no em sembla que sigui una cosa recent, tot i que no soc especialista en aquest tipus de coses. Si fos un graffiti medieval, com sembla, diria que es tractaria de l'única representació majestàtica coneguda, ja que el que s'ha publicat fins ara són motius decoratius-profans o bèl·lics.
Penso que el més adequat és que aviseu a dues persones. En primer lloc, al Francesc Fité Llevot, per una qüestió que ell és la persona que millor que coneix el patrimoni medieval de la zona i és qui ha estudiat els altres graffiti d'Oroners. I, d'altra banda, heu de comunicar-ho al Pere Rovira del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, jo diria que aquests graffiti necessiten d'una intervenció de neteja i consolidació. Estaria molt bé que hi anèssiu amb ells el mateix dia, per tal que el Fité i el Rovira poguessin intercanviar opinions in situ, davant de l'obra.
Gràcies per ensenyar-m'ho i salut!
A.
Vam seguir el consell al peu de la lletra. Un correu a Francesc Fité Llevot i a Pere Rovira explicava la situació. Lamentablement, en Pere Rovira no ens va respondre, però en Francesc Fité sí:
De: Francesc Fite Llevot Date: dj., 29 de juny 2023 a les 11:29 Subject: Re: Nous esgrafiats a Oroners?
Hola en el treball que vam publicar sobre Oroners amb el Dr. Prim Bertran fa anys, recordo que ja vam constatar l'existència d'aquest grafit, tot i que ens vam centrar més en els del castell. Agraeixo que m'ho hagueu fet saber... Si ho voleu publicar no hi ha cap inconvenient, tot i que caldria fer un treball arqueològic per veure si es tracta del dibuix subjacent de pintures, com s'ha constatat a Abella de la Conca en un pilar de l'església.
Salutacions.
Aquest intercanvi ens va permetre fer constatar que la nostra observació no era cap extravagància ni una invenció de la ment curiosa, sinó un element real del patrimoni d’Oroners. Alhora, evidenciava la necessitat d’un estudi més profund, tant arqueològic com restaurador, per entendre la naturalesa exacte del grafit i la seva relació amb possibles capes de pintura medieval subjacents.
Davant d’això, ens vam adonar que, una vegada més, la Serra del Montsec sempre guarda alguna sorpresa per qui s’hi atansa amb ulls curiosos.
Porta la majestuositat de la Serra del Montsec a les teves parets. El Montsec de l’Estall, el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies (o de Meià), en un mapa de relleu (2D) que inclou Benavarri, Tremp, Ponts i Balaguer.
Acte VI: Conclusions
En els treballs d’en Fité i Bertran —Primera aproximació a la ceràmica grisa i als “graffiti” del castell d’Oroners i la tesi doctoral El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l’antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d’Àger— apareixen àmpliament documentats els grafits de temàtica bèl·lica, especialment a l’àrea del castell, així com alguns grafits esquemàtics i figuratius de l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners.
A l’estudi esmentat, dins l’ermita, s’identifiquen sanefes, algunes dates, números romans i figures orants, però no s’esmenta el gran grafit —o potser dibuix subjacent de pintures— de la representació majestàtica que vam identificar nosaltres i que també havia publicat l’historiador Francesc Roma Casanovas.
Quin misteri, no creieu?
En el seu correu, Francesc Fité reconeix que havien identificat aquest grafit, però que s’havien centrat en els grafits del castell. Això planteja una pregunta clara: com és possible que un grafit tan gran i evident hagués passat desapercebut, mentre altres més petits, difícils de localitzar, han estat documentats?
És evident que aquest grafit —o potser dibuix subjacent de pintures— no és recent, encara que tampoc podem assegurar amb total seguretat que sigui medieval. Tanmateix, té una importància històrica innegable. Valdria la pena que experts en la matèria o responsables de Patrimoni de la Generalitat l’examinessin, i si es confirma la seva rellevància històrica, que es restaurés, documentés i protegís, ja que actualment es troba parcialment cobert per una capa de calç.
En l’intercanvi de correus amb Francesc Roma Casanovas, ell ens va indicar el seu parer una vegada analitzat:
[…] és que no sembla un gravat com altres casos que apareixen sobre arquitectura, escultura o pintura romàniques, on sembla que es varen fer d'estranquis, perquè es troba en un lloc molt visible i és molt gran. Com a mínim caldria saber si és important o no (per a mi, seria important encara que fos del XIX, ja que estic estudiant els gravats moderns i contemporanis, però em fa l'efecte que aquest és força més antic)…
Es veu que durant el romànic era força habitual que abans de pintar gravessin les figures sobre la paret. Potser era això, no ho sé. El que està clar és que es conserven algunes restes de policromia, sobretot a les rodones que emmarquen la figura. […]
El misteri, doncs, no està resolt ni de bon tros, i encara queden moltes incògnites per aclarir. Per la nostra banda, ja hem comunicat la troballa a Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, així com al municipi de Camarasa.
I amb tot el respecte i admiració cap en Fité i Bertran, no s’entén perquè no van documentar aquest gravat o grafit (o dibuix subjacent de pintures) si resulta que en tenien identificada l’existència d’aquesta representació majestàtica de l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners.
I potser, lector, tu en saps alguna cosa més? Alguna informació, memòria oral, fotografia antiga o anotació que pugui ajudar a completar aquest petit enigma del Montsec?
El Montsec impossible: ermites i esglésies romàniques castelleres en llocs perillosos, escarpats, de difícil accés i encara dempeus. Com aquesta semitroglodítica del Santuari de la Mare de Déu del Remei d'Oroners. Datada del segle XI era la capella de l'antic Castell d'Oroners. Camarasa, Serra del Montsec. La Noguera, Lleida, Catalunya.
Propaga el teu amor pel territori #Montsec i comparteix.
QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…
GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.
📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
