MANUAL D'INSTRUCCIONS PER PERDRE'S A L'HOSTAL ROIG
Aquest antic mas, parada i fonda durant segles, era un punt vital per traginers i pastors que circulaven pels camins en direcció a la Portella Blanca, cap a Toló, a la Pobla de Segur, la Ribagorça...
ENS SITUEM A: al capdamunt de la vall de Barcedana, on aquest abandonat hostal ara serveix de refugi per ramats d'ovelles i cabres. Se situa al nord del Congost del Pas Nou, a l'obaga del Montsec de Rúbies (o de Meià), a 1.093 metres d'altitud i envoltat de riques terres d’un característic color rogent.
NOS SITUAMOS EN: al final del valle de Barcedana, donde este abandonado hostal ahora sirve de refugio para rebaños de ovejas y cabras. Se sitúa en el norte del Congost del Pas Nou, en la umbría del Montsec de Rúbies (o de Meià), a 1.093 metros de altitud y rodeado de ricas tierras de un característico color rojizo.WE ARE LOCATED IN: at the top of the Barcedana valley, where this abandoned Hostal Roig now serves as a refuge for flocks of sheep and goats. It is located to the north of the Congost del Pas Nou, in the obaga of Montsec de Rúbies (or Meià), at an altitude of 1,093 meters and surrounded by rich lands with a characteristic reddish color.
ÍNDEX:
Situació Geogràfica de l’Hostal Roig
L’Hostal Roig, solitari i tossut com una vella pedra que no vol rendir-se al pas del temps, era en el seu dia una parada i fonda. Avui, les seves parets encara aguanten, tot i que el seu paper s’ha transformat: ja no acull traginers ni pastors, sinó ramats d’ovelles i cabres que hi troben aixopluc quan el vent del nord baixa amb fúria per la serra.
Situat al vessant nord del Congost del Pas Nou, als peus del majestuós Montsec de Rúbies —o de Meià, com també se l’anomena—, l’Hostal Roig pertany al municipi de Gavet de la Conca, dins el Pallars Jussà. A 1.093 metres d’altitud, aquest punt domina un paisatge on la terra es tenyeix de roig encès, donant nom a l’indret. A la zona, les terres mostren tonalitats vermelloses d’argiles i guixos amb òxids de ferro.
Aquest mas històric va ser molt més que un simple hostal: era un nus de camins, una peça imprescindible al tauler de les comunicacions de muntanya. Traginers i pastors hi feien parada, ja fos per enfilar la Portella Blanca, arribar a l’actual despoblat de Rúbies o seguir el camí ral que connectava Comiols i Toló. Devia ser com la llum d’un fanal enmig d’una nit sense estrelles: el punt que marcava una pausa segura en el viatge.
També tenia un paper estratègic per avançar cap a la Pobla de Segur a través de Sant Miquel de la Vall i Aransís. I així, a més de fonda, esdevenia un encreuament de destins.
Però el temps hi va deixar cicatrius més profundes. A principis del 1938, en plena Guerra Civil Espanyola, l’Hostal Roig va ser arrossegat a l’escenari de la violència. El front franquista hi va plantar cara a l’exèrcit republicà, que mantenia línia cap a la Serra de la Campaneta. Es van excavar trinxeres, bastir barraques i aixecar búnquers pels voltants de l’hostal i del proper Castell de Montllor.
Encara avui, les restes d’aquelles estructures continuen visibles, silencioses i mig cobertes per matolls, com un avís que la memòria històrica no desapareix tan fàcilment. Cicatrius de pedra, testimonis muts d’una època que encara ressona sota la calma aparent.
Origen Històric de l’Hostal Roig
Aquest indret no és un simple hostal fossilitzat en la memòria: és territori de poblament antic. Ho confirma la troballa d’un obrador de sílex al camí que mena cap a la Portella Blanca i a Rúbies. L’arqueòleg Joan Maluquer de Motes, especialista en prehistòria i protohistòria, va documentar un taller de sílex a la collada d’Hostal Roig, estudi que més endavant completaria Josep de la Vega.
Tot fa pensar que l’hostal es va alçar sobre l’antic vilar o poblat de Montllor —també conegut per alguns com a Montllobar—, que no s’ha de confondre amb l’altre castell de Montllobar, situat a prop de Fígols de Tremp.
Hi ha la hipòtesi que l’Hostal Roig tingui l’origen en el Monte Lauro, esmentat l’any 1086 com a castell dels comtes de Pallars Jussà, que patí les escomeses dels dominis de Llimiana.
Durant el segle XIII, els monjos del priorat de Meià van traçar un camí cap a Vilanova de Meià a través del Congost del Pas Nou. A mitja distància d’aquella antiga ruta de ferradura, com un punt d’ancoratge enmig del trajecte, hi apareix l’Hostal Roig.
Molt a prop, cap al sud-est, s’aixeca el Castell de Montllor, també conegut com a Castell d’Hostal Roig o Castell dels Moros, amb arrels que es remunten als segles X-XI. Era el nucli fundacional de tot aquest enclavament, i encara avui les seves restes parlen d’un temps de frontera.
També es conserven vestigis de la capella romànica de Santa Anna, que donava suport espiritual a una vintena de cases.
Els documents —alguns qualificats de “falsos”— del monestir de Santa Maria de Gerri esmenten una cel·la monàstica: el monestir de Santa Maria de Gerri. Tot i que redactats al segle XI, daten fictíciament del segle X.
El 1164, ja apareix documentat com a església, i el 1229 torna a emergir en una compra feta pel monjo Bernat, situant-la sota el protectorat del Castell de Montllor. El vincle entre aquest monestir de Sant Privat, associat l’Hostal Roig i els vestigis del castell és, doncs, indissociable.
La Fira de Bestiar de l’Hostal Roig
El 29 de setembre, dia de Sant Miquel, l’Hostal Roig es convertia en un formiguer humà. Ramaderies senceres baixaven de les muntanyes i el bestiar ocupava cada racó del pla. Des del Pallars Jussà i des de la Noguera hi arribaven centenars de persones: pastors, traginers, compradors, curiosos.
Cal recordar que moltes fires de bestiar d’arreu del país se celebraven per Sant Miquel, perquè marcava el final del cicle agrícola i ramader.
Aquell dia l’hostal deixava de ser un simple punt de pas i esdevenia un mercat viu, ple de crits, de regateigs i de pols aixecada per les potes de les ovelles i les vaques. Devia fer olor de suor, de cuir, de corder, de brasa i de vi, un mosaic de tardor que unia la feina amb la festa.
No era casualitat. L’Hostal Roig quedava enmig d’una ruta cabanera que connectava la Coma de Meià, la Vall de Barcedana, la Conca de Tremp i els dos Pallars. Era un nus vital per a la transhumància, una mena de cruïlla on els camins de pastors es trobaven.
A la vessant nord del Montsec de Rúbies (o de Meià), la distinció era clara: les carrerades, camins locals, i les cabaneres, autèntiques autopistes de bestiar que unien muntanya i pla. I l’Hostal Roig, com un far discret, vigilava aquest pas.
El trajecte més usat venia de Tremp: travessava Vilamitjana, el Mas de Ferreria a la Serra dels Obacs, seguia pel Coll de Grau (a Mata-solana), passava per l’Hostal de l’Armengol —o Ca l’Armengol—, i finalment arribava a l’Hostal Roig. D’aquí, els ramats davallaven pel camí de l’Escala del Pas Nou cap a la Vall de Meià.
Però no sempre va ser així. Abans del segle XII, quan encara no existia aquest camí de l’Escala del Pas Nou, els ramats seguien rutes més aspres: continuaven fins al pla de les Forques, pujaven a Lo Pelat i, després, s’endinsaven per les altures fins descendir a la Cova de les Monges i Fabregada. Des d’allí, anaven cap als camps del Farré, a la Llobera, i d’allà cap a Alentorn.
Altres traginers preferien enfilar el Pas de les Eugues, des d’on un camí més planer conduïa fins a la Cabroa i després al Coll d’Orenga. Cada camí era una història de pedra i pols, un recorregut escrit per peülles i dies interminables.
La fira de bestiar, però, va perdre força. Entre 1960 i 1965, la de Sant Miquel va deixar de celebrar-se a causa de la disminució del bestiar. Tot i això, l’hostal encara veia passar gent: pelegrins que pujaven a l’ermita de Sant Salvador del Bosc i tornaven a dinar a l’hostal. Era un ritual modest, però amb una forta càrrega de nostàlgia, com si aquells àpats fossin l’eco dels dies en què l’Hostal Roig va bullir de vida.
El Millor Mas del Montsec, Trumfos i Pistes d’Esquí
L’Hostal Roig s’alça com un dels racons més singulars de la Serra del Montsec. La seva posició a la collada homònima és privilegiada: domina l’extrem superior de la vall de Barcedana i s’obre oferint una vista panoràmica que s’esdevé molt viva. Aquest aïllament, lluny de ser un inconvenient, li atorga un aire solemne i alhora estratègic connectat amb la Conca de Tremp, la Conca Dellà i la Coma de Meià, a través de un entramat de connexions ben establertes.
L’edifici és un gran casal, format per quatre construccions que s’ordenen entorn d’un pati central. Aquest espai interior, banyat de llum i aire lliure, queda encerclat pels quatre costats i només accessible per una porta de ferro que en el passat permetia l’entrada a cavall. Aquesta disposició li conferia el caràcter de mas fortificat, pensat per acollir traginers, pastors i pagesos, però també per resistir les dures condicions de l’hivern al Montsec.
Segons recordava el fotògraf i escriptor naturalista Ernest Costa i Savoia, a l’Hostal Roig es guardaven les trumfes amb un sistema tan original com efectiu. Les apilaven en muntanyes de vint-i-cinc o trenta sacs de cinquanta quilos cadascun, tapats amb boix o gleves. Al damunt hi escampaven terra i, a la banda nord, hi col·locaven trosses de roure o alzina per protegir-les de les gelades. D’aquesta manera, les patates es conservaven fresques, sense arrugar-se ni grillar.
La importància d’aquest cultiu era tanta que a la rodalia corria la dita que el Montsec era el “patatar de Barcelona”, perquè bona part de la producció s’hi exportava. Les càrregues seguien el camí del Montsec o la pista de la Cabroa, que connectava amb Santa Maria de Meià i permetia la distribució cap a les grans ciutats.
A mitjan segle XX, i fruit de l’entusiasme per modernitzar la muntanya, va sorgir una idea tan sorprenent com efímera: habilitar pistes d’esquí a l’entorn de l’Hostal Roig. La neu, sovint abundant a la collada, semblava un recurs prou atractiu per impulsar un projecte turístic que, però, mai no va prosperar. El record d’aquell intent resta com una anècdota d’època, un somni que no va anar més enllà del paper.
A tocar del mas trobem un element natural d’interès: la Cova de l’Hostal Roig. Es tracta d’una galeria recta d’uns 16 metres de recorregut, que es va fent cada cop més baixa fins a esdevenir impracticable. Es troba a uns 300 metres al nord de l’hostal, al peu d’un cingle de conglomerats, dins d’un tancat de pedra i envoltada de camps de conreu. La seva presència, més enllà del valor geològic, contribueix a reforçar el caràcter misteriós, antic i magnètic del paratge.
L’Hostal Roig i el Camí GR-1
A la segona meitat del segle VIII, l’Imperi Carolingi va iniciar la conquesta de la península Ibèrica, aleshores sota domini musulmà. El seu èxit fou parcial: només van aconseguir ocupar la franja septentrional de la vall de l’Ebre, terres que havien estat visigòtiques i que, per això, els francs anomenaren Gòtia o Gothica.
Entre els anys 821 i 850, els Annals del regne dels Francs empraven també l’expressió “Marca Hispànica” per designar, d’una manera més culta i simbòlica, tots els territoris conquerits per Carlemany. Aquella “marca” no era un simple espai geogràfic, sinó una frontera viva, una franja defensiva que separava el món carolingi del domini musulmà.
Més d’un mil·lenni després, els camins que travessaven aquell territori han esdevingut un sender històric: el GR-1, també conegut com a Sender Transversal, que recorre bona part dels antics passos comtals i que avui permet al caminant reviure la memòria de la frontera en diferents etapes. Les etapes 21 i 22 travessen l’entorn de l’Hostal Roig:
[Etapa 21: Comiols – Hostal Roig (11,9 km)]
La vint-i-unena etapa del GR-1 ens situa al límit entre el Pallars Jussà i la Noguera. Des del coll de Comiols, pas natural entre la serra de Comiols i la del Roc de Benavent, el sender inicia un recorregut ple de contrastos. Primer visitem el santuari de Bonrepòs, una joia solitària que corona la serra. Després descendim fins a la Coma de l’Espinal, un indret ombrívol i tranquil, abans d’afrontar la pujada més dura de la jornada: la serra del Cucut.
El premi és doble: les vistes són esplèndides, i la sensació de caminar per un antic corredor històric encara ho és més. L’últim tram descendeix fins a l’Hostal Roig, situat estratègicament en un collet entre el Montsec de Rúbies (o de Meià) i les serres de la Campaneta i de Comiols. Allà, el caminant s’endinsa en un espai carregat de memòria: l’antic hostal que durant segles donava aixopluc a traginers i pastors.
[Etapa 22: Hostal Roig – Rúbies (10,4 km)]
Aquesta etapa és un autèntic pas de frontera. Des de l’Hostal Roig s’inicia una ascensió que ens porta a la Portella Blanca, coll que permet travessar el Montsec del vessant nord al sud. L’esforç val la pena: el mirador natural que s’hi obre sobre la Conca de Tremp i les serres dels Pallars és d’una bellesa colpidora.
La segona part del recorregut és més exigent: un descens pedregós i pronunciat fins al poble abandonat de Rúbies, que sorprèn amb les seves ruïnes silencioses i l’eco d’un passat que encara sembla proper. Des d’allí, el camí es torna més amable i planeja suaument fins al pantà de Camarasa, punt final d’una etapa que combina natura, història i emoció a parts iguals.
Situació en el Mapa de L’Hostal Roig
CAMÍ DE L'ESCALA DEL PAS NOU
ENS SITUEM A: l’espectacular congost forjat pel riu Boix a través del majestuós Montsec de Rúbies (o de Meià), al nord del municipi de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera. Un paratge impregnat d'història i travessat per un antic camí marcat pels enormes cingles de Lo Desferrador, la Roca dels Arços i Lo Pelat, d’una bellesa absolutament recomenable.
Fonts
Costa i Savoia, E. Viatges amb els pastors transhumants. Editorial Montblanc Martin CEC.
Rubinat, F. Por un mejor conocimiento del Montsec de Rubies. GOURS Gefoma. Barcelona. 1979.
Oms, Francesc Xavier, Bargalló A, López-García, Juan Ignacio Morales Mireia Pedro i Àlex Solé. L’arqueologia prehistòrica a la serralada del Montsec, des del segle xix fins a l’actual projecte de recerca. Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X.
QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mail a serradelmontsec@gmail.com. 
Molt interessant tot l'escrit. Curiós lo de les pistes d'esquí...