EL MOLÍ D'ESTORM
Aquest molí, testimoni silenciós d’una època en què cada poble produïa el seu propi oli, mereix una protecció institucional que en garanteixi la conservació i, per què no, també la seva museïtzació.
ENS SITUEM en un petit poble del Pallars Jussà situat al Montsec d’Ares, amb vistes privilegiades sobre Congost de Terradets. Conserva la torre d’una antiga fortificació del segle XI, reflex del seu passat estratègic com a frontera entre els comtats catalans i al-Àndalus.
NOS SITUAMOS en un pequeño pueblo del Pallars Jussà situado en el Montsec d'Ares, con vistas privilegiadas sobre Congost de Terradets. Conserva la torre de una antigua fortificación del siglo XI, reflejo de su pasado estratégico como frontera entre los condados catalanes y al-Ándalus.WE ARE LOCATED in a small village in Pallars Jussà located in Montsec d'Ares, with privileged views over Congost de Terradets. It preserves the tower of an old fortification from the 11th century, a reflection of its strategic past as a border between the Catalan counties and Al-Andalus.
Índex:
Situació Geogràfica d’Estorm.
Origen Etimològic d’Estorm.
Origen Històric d’Estorm.
El Molí d’Estorm.
Un patrimoni que cal protegir.
Situació Geogràfica d’Estorm
Estorm és un petit gran tresor amagat a l’obaga del Montsec d’Ares. No us deixeu enganyar per la seva discreció: aquest indret, guarda una panoràmica capaç de deixar sense alè fins i tot el viatger més experimentat.
Des d’aquesta talaia natural, la vista s’obre majestuosa sobre el gran tall del Congost de Terradets. A un costat, l’obaga del Montsec de Rúbies (o de Meià); a l’altre, la del Montsec d’Ares, com si dos gegants vigilessin les entrades i les sortides.
Als peus, trobem el barranc de la Font de Margarit i el barranc del Bosc serpentejant com venes d’aigua encaixades a la roca, alimentant la terra amb la persistència ancestral dels rius de muntanya. I més enllà, la Vall de Barcedana desplega la seva harmonia de verds i ocres, com un tapís estès per la mà d’un déu quiet i meticulós.
Com si fos un mirall trencant la calma, el Pantà de Terradets reflecteix el cel amb la serenor d’un indret que ha vist passar segles, guerres, silenci i esperança.
A sota, els barrancs de la Font de Margarit i del Bosc serpentegen les seves aigues encaixades a la roca, mentre que, més enllà, a l’est, la Vall de Barcedana desplega la seva harmonia de verds i ocres. I com si fos un mirall de calma, el Pantà de Terradets reflecteix cels propis d’indrets que ha vist passar segles d’història.
Però Estorm no és només un mirador privilegiat. Situat dins el municipi de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, aquest enclavament va jugar un paper estratègic en temps de fronteres inestables i incursions imprevisibles.
Al punt més alt, s’hi alça encara la Torre d’Estorm, vestigi d’una fortificació del segle XI. Muda però eloqüent, ha estat testimoni de segles de vigilància, conflictes, i horitzons insegurs, recordant-nos que, en una altra època, aquestes terres no eren només bellesa: eren frontera viva entre els comtats catalans i l’al-Àndalus.
Origen Etimològic d’Estorm
Què ens expliquen els noms dels llocs? Els topònims no són simples etiquetes per identificar un indret. Són finestres obertes al passat, al paisatge i a la identitat d’una comunitat. Cada nom amaga històries, tradicions i fragments de vida que ens connecten amb la memòria col·lectiva d’un territori.
L’etimologia, l’estudi de l’origen i l’evolució de les paraules, ens ajuda a desxifrar el significat primitiu d’aquests noms, revelant les petjades lingüístiques i culturals que han modelat la seva història.
Però no només les paraules parlen: el paisatge també explica la seva pròpia història. Molts topònims són descripcions directes del relleu o dels elements naturals d’un lloc. Pensem en noms com Mont-roig, que evoca la intensitat cromàtica del terreny, o en tants altres que ens recorden muntanyes, rius i boscos.
Els noms dels pobles i els accidents geogràfics són molt més que paraules en un mapa: són símbols d’identitat, lligams entre la terra i la seva gent. Desxifrar-los és com obrir un llibre antic i llegir-hi, en cada lletra, un fragment de la seva història. Perquè darrere de cada nom hi ha un relat esperant ser redescobert... i explicat.
I això és el que ens explica el filòleg Joan Coromines sobre l’origen del mot “Estorm”:
Poblet del Pallars Jussà, agregat a Sant Esteve de la Sarga, en el vessant Nord-Est del Montsec d'Àger.
ETIM. Del mot torm 'penyal o roca isolada' (DECat vin, s.v.), amb l'article arcaic es aglutinat, mot que és ben viu en aquesta rodalia, oït per exemple a Alsamora i Mont-rebei que són allí mateix; i a L'Estall, poc més a l'oest hi ha el gros penyal Lo Torm del Bobó ['el duc'] (xviii, 132.13).
En realitat l'etimologia d’es torm 'el penyal' és segura en aquest nom, car no manquen encara exemples d'aqueixa aglutinació a l'alt Pallars i Ribagorçana; i queda ara comprovada per les formes documentals antigues.
Origen Històric d’Estorm
A mitjan segle XI, en plena expansió feudal, el comte Ramon IV de Pallars Jussà va empènyer els seus dominis més enllà de la serra de Montllobar, fins a abraçar la zona nord del Montsec d'Ares. Un territori agrest, de difícil accés, però de gran valor estratègic.
A partir de l’any 1044, una sèrie d’assentaments estratègics —Mur, Estorm, Clua, Moror, Sant Esteve de la Sarga, Beniure i Alsamora— van anar dibuixant els contorns del seu poder. No eren simples punts al mapa: cada enclavament servia com a torre de guaita, centre de poblament o node econòmic, clau per consolidar el territori i protegir-lo.
Amb una determinació pròpia dels grans senyors feudals, el comte va travessar la carena del Montsec pel Coll d’Ares, un pas natural que ja havia estat utilitzat per colons, comerciants i tropes molt abans. A tocar d’aquest coll s’aixecaria el castell de Sant Llorenç d’Ares, una fortalesa de pedra i silenci, probablement sobre un antic assentament, que esdevindria peça fonamental del sistema defensiu del Pallars.
Entre les torres que formaven aquella xarxa de vigilància, la fortificació d’Estorm destaca com una veu antiga i ara muda. Documentada per primer cop el 1075, apareix en el testament del senyor d’Estorm, testimoni de la seva importància dins del complex entramat feudal. La seva presència imposava respecte i protecció, però també autoritat i control.
Amb el pas dels segles, Estorm canvià de mans. El 1099, el comte Pere Ramon I de Pallars la cedí, amb tot el seu territori, a la poderosa Canònica de Santa Maria de Mur, epicentre religiós del comtat. El domini eclesiàstic no sols significava fe: era també poder territorial, capacitat fiscal i influència política.
I encara més tard, entre finals del segle XVII i inicis del XIX, la torre i les terres d’Estorm van passar al llinatge dels Portolà, barons de Castellnou de Montsec. Un llinatge noble que va deixar la seva empremta, afegint un nou capítol a la història d’aquest petit però tenaç territori.