EL GEGANT DE LA VALL DEL ROURE
El roure del Grell o Roure de Purroi, situat a la Vall del Roure, és com un superheroi vegetal, amb un carisma arbori que fa enveja. Una visita obligada per als amants de la grandesa natural...
ENS SITUEM: a prop de Purroi, un poblet del municipi de Benavarri, a la Ribagorça d'Osca. Purroi està format per l’antic assentament de Purroi Vell (amb restes d’un castell) sobre un esperó rocallós de 878 m i per Purroi de la Solana, construït als anys 70 a la zona anomenada Lo Pla.
NOS SITUAMOS: cerca de Purroi, un pueblecito del municipio de Benavarri, en la Ribagorza de Huesca. Purroi está formado por el antiguo asentamiento de Purroi Vell (con restos de un castillo) sobre un espolón rocoso de 878 m y por Purroi de la Solana, construido en los años 70 en la zona llamada Lo Pla.
WE ARE LOCATED: near Purroi, a small village in the municipality of Benavarri, in the Ribagorça of Huesca. Purroi is formed by the ancient settlement of Purroi Vell (with remains of a castle) on a rocky spur of 878 m and by Purroi de la Solana, built in the 70s in the area called Lo Pla.

INDEX:

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL ROURE DEL GRELL
El Roure del Grell, també conegut com a Roure de Purroi o Roure de la Vall del Roure, és un arbre monumental que es troba prop del petit poble de Purroi (nom que prové de la contracció de Puig-roig). La seva majestuositat i dimensions impressionants captiven qualsevol visitant, convertint-lo en un testimoni viu del pas del temps.
Purroi pertany al municipi de Benavarri, situat a la comarca de la Ribagorça d'Osca. Aquest poble compta amb dos assentaments diferenciats: Purroi Vell, un antic enclavament fortificat situat sobre un esperó rocallós a 878 metres d’altitud, i Purroi de la Solana, construït als anys 1970 a la zona anomenada Lo Pla. L’emplaçament estratègic de Purroi Vell, en un congost que dona accés a Benavarri des del sud, suggereix que antigament tenia una funció defensiva i de vigilància del territori.
A més de Purroi, el poble veí de Pilzà comparteix aquesta situació dominant sobre els turons, controlant el pas del que avui és la carretera N-230. Aquest antic camí era una via de comunicació clau entre la Ribagorça i la Llitera, connectant pobles com Benavarri, Viacamp, Tolba, Montanyana, Areny de Noguera i Sopeira al nord, i Saganta, La Baells, Castellonroi i les planes del Segrià al sud. Aquest traçat ha estat, durant segles, una artèria vital per al comerç i les relacions entre aquestes contrades.
obre turons amb finalitats de control territorial del camí del camí, ara carretera N-230, que duu, en direcció nord, cap a Benavarri, Viacamp, Tolba, Montanyana, Areny de Noguera, Sopeira i l'Alta Ribagorça, i cap a Saganta, La Baells, Castellonroi, l’alta Llitera i les planes del Segrià en direcció sud.
El folklore local ha deixat algunes dites populars sobre Purroi, que reflecteixen l’humor i la saviesa popular de la zona:
"Purroi, cul roi."
"Los de Purroi buscaven lo jou i lo portaven al coll."
"Los de Purroi miraven lo jou, i el duven al coll."

ORIGEN HISTÒRIC DE PURROI
L’any 1062, en plena expansió cristiana cap al sud, les campanyes de conquesta van portar el rei aragonès Ramir I fins a Benavarri, Lluçars i Viacamp. En aquell temps, els comtes de Barcelona i Urgell, amb el suport de cabdills militars com Arnau Mir de Tost, s’endinsaven per les terres del Montsec, conquerint places estratègiques com Estopanyà, Pilzà i Purroi. Tanmateix, Purroi va caure en mans cristianes cinc anys després de Pilzà i Estopanyà, fet que suggereix una resistència més forta o una posició més difícil d’expugnar.
El castell de Purroi, situat al punt més alt de l’antic assentament, fou pres als àrabs pels comtes Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, amb la col·laboració del comte Ermengol III d’Urgell. Aquesta conquesta es produí poc després d’un pacte signat el 1058, en què aquests nobles acordaren fer la guerra contra l’emir musulmà Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saragossa. L’acord també establia el repartiment del territori conquerit: dos terços per al comte de Barcelona i un terç per al comtat d’Urgell.
L’any 1063, Ramon Berenguer I va cedir a la seva esposa, la comtessa Almodis de la Marca, els castells que havien conquerit a la Ribagorça d'Osca, consolidant així el control cristià de la regió. Uns anys més tard, el 1067, Purroi passà a ser plenament integrat al comtat de Barcelona. Això es produí després que Sança d’Aragó, vídua d’Ermengol III d’Urgell, vengués als comtes de Barcelona la part que posseïa del castell de Purroi.
El primer castellà d’aquesta talaia estratègica fou Arnau Mir de Tost, un dels grans senyors de la guerra de l’època i dominador del Montsec.

ARBRE MONUMENTAL DEL GRELL
El Roure del Grell, també conegut com el Roure de Purroi o Roure de la Vall del Roure, es troba en una petita vall anomenada Vall del Roure, també coneguda com el Barranc del Grell.
Continúa leyendo con una prueba gratuita de 7 días
Suscríbete a TERRITORI MONTSEC para seguir leyendo este post y obtener 7 días de acceso gratis al archivo completo de posts.