LA CLOTADA D'ARENY? O LA TERRETA? O QUÈ?
La Clotada d'Areny, o la Terreta, o antigament la Noguerola, defineix unes terres que aboquen les seves aigües sobre el curs mitjà, i a banda i banda, de la Noguera Ribagorçana...
ENS SITUEM A: un territori on sembla que s'hagin barallat dos mapes, on trobem una zona que està dividida administrativament entre la comarca de Ribagorça d'Osca, i la comarca del Pallars Jussà, a Lleida. Dues àrees unides per un fil invisible que segueix el curs del riu Noguera Ribagorçana, com si fos un pont de la vida que passa per sobre de les fronteres polítiques i administratives.
NOS SITUAMOS EN: un territorio donde parecen haber peleado dos mapas, encontramos una zona que está dividida administrativamente entre la comarca de Ribagorça de Huesca, y la comarca del Pallars Jussà, en Lleida. Dos áreas que unidas por un hilo invisible que sigue el curso del río Noguera Ribagorçana, como un puente de la vida que pasa por encima de las fronteras políticas i administrativas.WE ARE LOCATED IN: a territory where two maps seem to have fought, we find an area that is administratively divided between the region of Ribagorça d'Osca, and the region of Pallars Jussà, in Lleida. Two areas united by an invisible thread that follows the course of the Noguera Ribagorçana river, like a bridge of life that crosses political and administrative borders.ÍNDEX: Introducció | Origen del Topònim Terreta | Aproximació Històrica | Els límits (que no fronteres) | Límits Eclesiàstics Estranys | Situació Geogràfica de la Terreta | La Qüestió dels Noms | La Terreta Loop | La nit de Sant Joan a la Terreta | El Text d’Orrit. Els Origens del Català Escrit.
INTRODUCCIÓ
La Clotada d'Areny, també coneguda com La Terreta o La Noguerola, constitueix una àrea geogràfica que manifesta una unitat territorial inqüestionable. Aquesta regió es troba compartida administrativament entre la comarca de Ribagorça d'Osca, situada a l'Aragó, i la comarca del Pallars Jussà, Lleida, situada a Catalunya. Malgrat aquesta divisió administrativa, les dues àrees estan interconnectades al llarg de la seva extensió per la vitalitat que emana l'entorn fluvial del riu Noguera Ribagorçana.
La unitat territorial de la Clotada d'Areny inclou diversos municipis, alguns d'ells en la seva totalitat i d'altres només parcialment:
A la riba esquerra del riu, de nord a sud, s'inclouen (total o parcialment) els municipis de Tremp i Sant Esteve de la Sarga, dins de la comarca del Pallars Jussà, Lleida, Catalunya.
A la riba dreta del riu, també de nord a sud, s'inclouen (total o parcialment) els municipis de Sopeira, Areny de Noguera, Pont de Montanyana i per últim Viacamp i Lliterà, dins de la comarca de Ribagorça, a la província d'Osca, a l'Aragó.
Aquest territori, aïllat fins a la dècada dels 50, va ser connectat a la xarxa de comunicacions mitjançant la implementació de projectes hidroelèctrics amb la construcció de preses, embassaments i canals al llarg de la conca alta i mitjana de la Noguera Ribagorçana. Aquestes obres, van convertir aquesta conca en un sistema d'explotació hidràulica intensiva, o de sobreexplotació, que al mateix temps van generar desenvolupament socioeconòmic així com també una gran despoblació per l’abandonament de terres mai vist fins aquell moment.
La vall de la Noguera Ribagorçana sorgeix al vessant meridional del Pirineu i flueix cap al sud fins a les planes de Lleida, on conflueix amb la vall del riu Segre entre les localitats de Corbins i Vilanova de la Barca.
La conca fluvial de la Clotada d'Areny, també coneguda com la Terreta o la Noguerola, geogràficament es localitza al Prepirineu central, tot i que geològicament es considera dins del Pirineu. El curs del Noguera Ribagorçana, travessant la Clotada d’Areny, coincideix en gran part amb la divisòria entre les comunitats de Catalunya i Aragó.
Ens situem a l'extrem nord-occidental de Catalunya i al nord-oriental d'Aragó. Durant diverses dècades, moltes de les localitats que envolten aquesta zona van quedar despoblades i abandonades. No obstant això, a partir de la dècada dels 70, grups de neorurals de diverses nacionalitats (holandesos, alemanys, belgues, irlandesos i també peninsulars) van iniciar un procés de revitalització d’alguns petits pobles com Aulàs, Espluga de Serra o Tercui, que va permetre certa recuperació.
ORIGEN DEL TOPÒNIM TERRETA
El nom d'un lloc, l'anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d'identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada com memòria col·lectiva. L'etimologia, l'anàlisi de l’origen primitiu d'un nom, ens ajuda també a entendre la història i cultura del lloc.
Al seu Onomasticon Cataloniae, Joan Coromines esmenta a La Terreta d’aquesta manera:
VI. La Terreta, nom popular d'una subcomarca, entre l'Alta i la Baixa Ribagorça, comprenent els termes municipals de Sopeira, Areny, Monesma, Castigaleu, Sapeira, Espluga de Serra, Pont de Montanyana, Viacamp, Tolba i Lluçars (E.T.C, il, 45, 52).
Donaria la sensació de que aquesta descripció del savi Joan Coromines, incloent els termes municipals de Viacamp, Tolba, Lluçars, Castigaleu i Monesma, se’n va de mare. Però qui sap quines fonts escrites o humanes va utilitzar per arribar a afirmar això. Potser seria una demostració afegida de que el topònim de La Terreta, l’hauríem de considerar en un sentit geogràfic ampli i no restringit, però això ho veurem més endavant.
El cas és que la tradició més estesa i comuna diu que el topònim de La Terreta té origen en el fet que les terres d’aquesta subcomarca són molt pobres per als conreus, i fins i tot per a les pastures. És a dir, terreta en un sentit equivalent a terra prima i pobre, poc productiva i no apte pel conreu.
APROXIMACIÓ HISTÒRICA
Al voltant de l'any 720 la invasió musulmana va arribar a la zona mitjana del riu Noguera Ribagorçana creant tot un sistema econòmic de petites explotacions agropecuàries, anomenades almúnies. Algunes d'aquestes explotacions musulmanes de la Clotada d’Areny van ser probablement controlades des de l’àrea de Sobrecastell damunt del turó on se situa l’actual Casa Fontdevila.
Als seus peus es va erigir el llogaret de Freixenet, que segurament seria el més gran de totes aquelles explotacions, on es trobaria la mesquita, com sembla indicar la toponímia, ja que han perdurat microtopònims com Convent de la Mesquita i Lo Lleral de las Mesquites situats dins la partida de Freixenet.
Posteriorment, al segle IX, els penyals elevats d'Orrit i d'Areny de Noguera, situats a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, es convertirien en fortaleses refugi emblemàtiques de l'avanç cristià cap al sud així com de la línia de frontera que protegia camins i terres de cultiu de la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana, sempre enfront dels musulmans.
Des dels castells d’Areny de Noguera i Orrit fins al hisn de Montanyana, segurament va existir durant un bon temps una zona desmilitaritzada i despoblada, un terreny de frontera estratègic i buit.
Guillem I de Tolosa, cosí de Carlemany, fou el primer franc en establir contactes i oferir protecció als habitants de l’anomenat pagus d’Orrit vers l’any 802. Aquest pagus, concepte d’organització territorial heretat de l’antiga administració romana, sembla que comprenia el terme actual de Sapeira, d’Espluga de Serra, de Sopeira, i potser arribaria fins Sabarís, Talarn i Susterris i d’altres, incloent-hi el monestir d'Alaó, de gran importància a la Ribagorça i el Pallars durant l'edat mitjana.
Fins i tot, hi ha indicis de referències a una possible seca d’origen iber i romà anomenada Orretum i Ore relacionades amb el pagus orritense medieval, així com també amb una seca referenciada com Alaun i relacionada, potser, amb l’important monestir d’Alaó.
Tot plegat constataria la gran importància d’aquest gran pagus durant l’època romana i alt medieval, ja que també hi ha documents que parlen d’una urbs i alguna via romana important.
Aquest Guillem I de Tolosa, com ja hem dit cosí de Carlemany, deixà com hereu un tal Bigó de Tolosa, el qual va establir al territori d’Orrit, cap a l’any 806, l’anomenada Marca Tolosana.
La Marca Tolosana va ser una mena d’entitat política amb l'objectiu de protegir les terres frontereres del sud de l'Imperi Carolingi, composta de diferents subentitats anomenades comtats. La marca, governada per un marquès, es situava sota l'autoritat del seu rei.
Posteriorment, Ramon II de Pallars-Ribagorça (també anomenat per alguns historiadors com Ramon I), que regentava els llunyans (des del punt de vista Tolosà) paratges de la Ribagorça i el Pallars, va aprofitar aquesta llunyania del comtat de Tolosa, i a l'any 872 es va apoderar d’aquests comtats creant una nissaga comtal pròpia.
Aquesta separació política i territorial va marcar un canvi important en la història dels comtats de Ribagorça i Pallars, que van passar a ser governats per una nissaga comtal pròpia importantíssima que marcar la història i la cultura d'aquests territoris.
Poc després, cap a l'any 874, dins de la vall alta del riu Valira de Cornudella, es documenten l’establiment d’alguns centres monàstics, com el de Sant Martí del Sas, que organitzarà l'entorn muntanyós d'Iscles, Puimolar i Soperuny.
El comte Ramon II de Pallars-Ribagorça, ja vell, va veure com una incursió musulmana, encapçalada per Muhàmmad al-Tawil a l'any 908, va prendre Roda d'Isàvena, Iscles i Soperuny. El principal motiu era entorpir les bones relacions que hi havia entre els comtats d'Aragó i Ribagorça.
Després d’aquesta incursió musulmana, Ramon II de Pallars-Ribagorça va reforçar el Castell d'Abellasia (probable nom antic de Betesa) prop del capdamunt de la Serra de Cis.
Això va permetre que, anys més tard, a l'any 914, Bernat I de Ribagorça (també anomenat Unifred I), fill de Ramon II, pogués atacar per sorpresa Soperuny i venjar la mort de la seva família. Aquesta operació militar és coneguda com la Batalla de Soperuny, on va morir Muhàmmad al-Tawil i on el botí obtingut en la victòria es va dipositar al monestir d'Obarra, sent conegut com el Tresor d'Obarra.
Així, durant el segle X, es van construir les fortificacions d'Iscles, Cornudella i Soperuny com a línia de frontera i de defensa contra els musulmans. Més tard, els comtes de Ribagorça i Pallars van promoure la centralització del poder polític i religiós a la Clotada d’Areny, consolidant el Monestir de la Mare de Déu d'Alaó com un centre de control territorial i eclesiàstic.
ELS LÍMITS (QUE NO FRONTERES)
La frontera actual entre Catalunya i Aragó que circula a banda y banda, si nó ho fa pel mig, del riu Noguera Ribagorçana, és un fet que es remunta al segle XIV, malgrat ser de vegades poc conegut.
Va ser aleshores quan es va formalitzar la separació explícita del regne medieval d'Aragó i del principat medieval de Catalunya, que s'havien unit per dot matrimonial en l'anomenada Corona d'Aragó o Corona Catalanoaragonesa, un parell de segles abans.
L'assignació de la comarca de Ribagorça a l’Aragó té el seu origen en un decret de Jaume II, conegut com a Jaume el Just. Aquest decret, emès a l’any 1300, establia que la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera quedava sota la jurisdicció de les Corts d'Aragó, establint així una dependència administrativa cap a Aragó. L’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús, ho explica així:
El tercer testament de Jaume I va plantejar la qüestió dels límits entre Aragó i Catalunya ja que s’atribuïen ambdós territoris a dos fills del rei. En un principi el riu Segre n’era el límit, però el 1244, a les Corts de Barcelona, (...) hom aconseguí que el mateix Jaume I definís Catalunya com compresa de “Salses al Cinca”, amb l’evident oposició dels aragonesos. (...)
L’any 1300, amb motiu de celebrar-se les Corts a Saragossa, el rei Jaume II declarà que la Ribagorça, Sobrarb i la Llitera eren d’Aragó [amb l’evident descontent dels catalans]. (...) La Llitera va ser partida a la clamor d’Almacelles fins a la seva confluència amb el Cinca en el seu curs més baix. (...)
El 1332, el rei Jaume II va voler pal·liar els resultats d’aquella decisió i va donar la Ribagorça —com a comtat independent— al seu fill l’infant Pere. (...).
[No va ser fins l’any 1592 que el comtat de la Ribagorça va ser incorporat a l’Aragó per Felip II de Castella]. (...)
Finalment, aquestes terres es van separar mitjançant una solució salomònica, tant des del punt de vista polític com administratiu, establint el límit en el riu Noguera Ribagorçana. No obstant això, quan seguim el recorregut per la carretera de Lleida a Vielha (N-230), aviat ens adonem que tant a Catalunya com a Aragó, les poblacions d'una banda i l'altra del riu canvien de comarca, província i comunitat autònoma sense massa sentit aparent.
Una qüestió important a destacar és que aquesta zona de la Ribagorça, i gran part de la Ribagorça d'Osca, tot i haver format part històricament del regne d'Aragó, sempre ha ocupat una posició intermèdia. Això es deu al fet que el seu règim senyorial estava clarament adscrit al model feudal català, i no pas a l'aragonès.
Així descobrim que aquestes dues comarques, el Pallars Jussà, a Lleida, i la Ribagorça d'Osca, troben en la Clotada d'Areny una mena de comunió, confluència i convergència territorial, cultural i lingüística indiscutible.
En temps moderns, amb la divisió provincial establerta entre 1822 i 1833, es va reforçar l'afiliació de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya a la regió d’Aragó, al ser incloses dins de les províncies d'Osca, Saragossa i Terol.
Panoràmica de l’Obaga dels Massos de Tamúrcia, de l’Obaga de Miralles i el Barranc de Miralles des del Castell, ermita i despoblat de Miralles. La Terreta, Tremp. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya.
El nucli principal de la Clotada d'Areny, o La Terreta o antigament La Noguerola, és la vila d'Areny de Noguera i la principal via de comunicació és la carretera N-230, que connecta Lleida amb la Vall d'Aran, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana amunt.
Després de Sopeira, trobem Pont de Suert, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça, dins de Lleida, un centre econòmic i comercial que ja forma part de Catalunya quedant fora de la Clotada d’Areny.
A la conca mitjana del riu Noguera Ribagorçana, a la Clotada d’Areny, la riba dreta del riu està adscrita a la província d'Osca i té una dependència administrativa de Benavarri, Graus i Barbastre. No obstant això, existeix una forta vinculació amb les poblacions de la banda esquerra del riu, província de Lleida, sobretot des d'un punt de vista social, cultural i lingüístic.
Al mateix temps, a la conca mitjana del riu Noguera Ribagorçana, a la Clotada d’Areny, la riba esquerra del riu està adscrita a la província de Lleida, i té una dependència administrativa amb Tremp. No obstant això, existeix una gran dependència amb la Ribagorça d’Osca respecte els serveis (benzina, farmàcia, línies de bus, alimentació, etc), tots situats a la riba dreta.
LÍMITS ECLESIÀSTICS ESTRANYS
La realitat catalanoparlant i la seva afiliació eclesiàstica a la diòcesi catalana, tot i estar administrativament dins d'Aragó, ha generat tota mena de conflictes, tant eclesiàstics com lingüístics i polítics.
En el segle XIV, el Deganat de Tremp, que formava part del Bisbat d'Urgell, abastava pràcticament tota la comarca actual del Pallars Jussà, amb l'excepció de la Pabordia de Mur i algunes esglésies que es trobaven sota la jurisdicció de Gerri de la Sal.
Dins del Deganat de Tremp també s'inclouen totes les esglésies de la vall de Boí, excepte la de Coll i Saraís, que pertanyien a la diòcesi de Lleida. A més, aquest deganat comptava amb dues poblacions en territori ribagorçà aragonès, la Senyiu i Castanesa, així com una extensió de territori que s'estenia des d'Areny de Noguera fins a Girbeta, passant per Montanyana, Tercui, Colls i Mont-rebei.
La pertinença d’aquests territoris ribagorçans al Bisbat d’Urgell provenia de la concòrdia de l’any 1140 entre el bisbe d’Urgell i el bisbe de Roda, per la qual s’establien els límits entre els dos bisbats. Uns límits molt laxos on la concòrdia només especificava que sota la batuta urgellenca es mantenien la vall de Senyiu, la vall de Boí, Sant Martí d’Areny i les seves pertinences, Sant Esteve de la Sarga i les seves pertinences i totes les esglésies dels comtes de Pallars i Urgell a ponent de la Noguerola.
Aquesta imprecisió va provocar una butlla papal d’Alexandre III de l’any 1165 tornant a enumerar els límits i afegint alguna església més. Malgrat això, encara van haver-hi indeterminacions d’algunes parròquies respecte a la seva adscripció bisbal.
La majoria de parròquies de l’actual Pallars Jussà, situades a la banda esquerra de la Clotada d’Areny o la Terreta, pertanyien al Bisbat de Lleida, però parròquies com la de Tercui i Santa Maria de Mont-rebei (reconvertida després en un gran mas), van pertànyer al Bisbat d’Urgell. Tot i que només fins l’any 1956, que van ser adscrites al Bisbat de Lleida.
Posteriorment, entre el 1995 i 1998 aquests territoris del bisbat d’Urgell, dins de la comarca de la Ribagorça d’Osca, van passar al Bisbat de Barbastre.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA CLOTADA D’ARENY
Des del punt de vista geogràfic la Clotada d'Areny o La Terreta o La Noguerola forma una unitat clara i ben delimitada que es podria definir com un conjunt de terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud.
Resulta curiós que a banda i banda del riu trobem dos espais geogràfics gairebé simètrics, separats pel riu Noguera Ribagorçana, recordant certa semblança amb la orografia de la Conca de Tremp però més petita.
Per la banda de Lleida, a Catalunya, comprendria les següents poblacions, siguin habitades o despoblades:
Dins del municipi de Tremp: La Torre de Tamúrcia, Els Massos de Tamúrcia, Espluga de Serra, Torogó, Aulàs, el Castellet, Sapeira, Orrit, el Pont d’Orrit, Esplugafreda, Escarlà, Espills, Tercui, Claramunt, Castissent, Montservós, Montllobar, la Ribereta i Llastarri. Alguns autors inclouen Casterner de les Olles, Trepadús i Enrens, maltrat resten a l’obaga de la Serra de Sant Gervàs i al nord del Pas d’Escales.
Dins del municipi de Sant Esteve de la Sarga: Alsamora, Clua de la Conca, la Torre d’Amargós i Mont-rebei. S’ha de dir que Alsamora també s’inclou dins d’una altre zona anomenada la Feixa, una la zona geogràfica de certes terres planes, a diferents alçades i de fàcil conreu que, forma una mena de vall a les obagues del Montsec d'Ares i del Montsec de l'Estall.
També és cert que alguns autors no inclouen els termes del municipi de Sant Esteve de la Sarga doncs estableixen la línia divisòria de la Terreta o la Clotada d’Areny a la carretera C-1311, a la zona de Castissent, que duu a Tremp des de Pont de Montanyana.
Per la banda d’Osca, Aragó, comprendria les següents poblacions, siguin habitades o despoblades:
Dins del municipi de Sopeira: Sopeira.
Dins del municipi d’Areny de Noguera: Ribera de la Vall, Puimolar, el Sas, Sant Martí del Sas, Sobrecastell, Areny de Noguera, Berganui, Iscles, Soperuny, Suerri, Claravalls, Soliva, Colls i Tresserra.
Dins del municipi de Pont de Montanyana: Montanyana, el Pont de Montanyana, Torrebaró i la Mora de Montanyana.
Panoràmica de bona part de la Clotada d’Areny i La Terreta, des del Castell d’Orrit (847 m). Pallars Jussà (Lleida) i Ribagorça d’Osca.
Tot plegat constitueix una comarca natural d’uns 425 km² formant una conca tancada entre la Serra de Sant Gervàs al nord i la Serra del Montsec al sud.
La Serra del Castellet, Serra de Gurp, Serra de Montllobar i la Serra d’Arbul a l’est i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Palleroa i la Serra de Giró, a l’oest.
Al nord, el Pas d’Escales i la Serra de Sant Gervàs separa la Terreta de la conca alta de la Noguera Ribagorçana i de la comarca de l’Alta Ribagorça a la part catalana. Al sud, el Congost de Mont-rebei i la Serra del Montsec separa la Terreta de l'alta Noguera i l’alta Llitera.
A l’est, la Serra de Gurp i la Serra de Montllobar defineixen la partió d’aigües amb la Noguera Pallaresa. Les serres que marquen el límit oest coincideixen amb la divisòria d’aigües amb la vall del riu Queixigar i més a l’oest amb la vall d’Isàvena.
LA QÜESTIÓ DELS NOMS
Els noms de Clotada d'Areny o La Terreta o La Noguerola, son noms que Ramon Tremosa recull en un estudi dedicat a tota aquesta zona. Però de les tres denominacions, La Terreta sembla que és la més estesa i coneguda entre els habitants de la zona, tot i que sovint els mateixos habitants relacionen aquesta denominació amb el sector més oriental de la solana de la Serra de Sant Gervàs.
Una bona part d'aquesta àrea resta dins de l'Espai Natural Protegit de la Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs que també és anomenada per alguns com la Vall de Voltors per la gran presència d’aus carronyaires.
Per alguns autors, i també per nosaltres, la geografia de la Terreta és aquell territori que s’estén a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana. El terme de la Terreta, entès en aquest sentit geogràfic ampliat, ha estat avalat per diversos autors. Aquest plantejament geogràfic ampli té un sentit econòmic i cultural molt clar doncs, tal i com hem comentat abans, forma una unitat geogràficament clara i definida, una mena de comunió, confluència i convergència territorial, econòmica, social, cultural i lingüística indubtable, prenent com eix vertebrador la conca i el riu de la Noguera Ribagorçana.
Ara bé, el nom de Terreta s’ha utilitzat per a dos àmbits geogràfics diferents. La majoria d’autors com Ramon Tremosa, Aureli Barrull, Ramón Sistac, etc, l’entenen en sentit ampli, és a dir, la Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana, o sigui tant la riba aragonesa com la riba catalana.
Panoràmica de bona part de la Clotada d’Areny i La Terreta, des de Sapeira, Tremp. Pallars Jussà, Catalunya.
D’altres, com Joan Tort, hi fan referència en sentit reduït, o sigui la Terreta només englobaria les terres administrativament pallareses, aquelles situades a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana i concretament les del sector més nord-oriental.
Ramon Tremosa parlant sobre la qüestió del nom de la Terreta ens diu:
“[...]
és l’únic que té una arrel popular i viva entre els habitants de la contrada, encara que en limiten l’extensió a les terres que pertanyen a l’ampla vall del barranc de Tamúrcia. Jo crec que és correcte que la paraula Terreta sigui presa en dos sentits: en un sentit estricte referit a la zona de Tamúrcia, i en un sentit més ample, que serveixi per a designar les ribes dreta i esquerra de tota la vall del riu Noguera Ribagorçana, compreses des del Congost d’Escales fins al Congost de Mont-rebei...”
Si bé els diferents autors sembla que no es posen d’acord, nosaltres ens decantaríem per la versió del reconeixement geogràfic ampli, és a dir, les terres a banda i banda de la Noguera Ribagorçana. I per enredar més la qüestió recordem de nou allò que Joan Coromines diu al seu Onomasticon Cataloniae, esmentant La Terreta d’aquesta manera:
VI. La Terreta, nom popular d'una subcomarca, entre l'Alta i la Baixa Ribagorça, comprenent els termes municipals de Sopeira, Areny, Monesma, Castigaleu, Sapeira, Espluga de Serra, Pont de Montanyana, Viacamp, Tolba i Lluçars (E.T.C, il, 45, 52).
O sigui, Joan Coromines inclouria dins de la subcomarca de La Terreta o la Clotada d’Areny les terres a banda i banda del riu i, a més a més, afegiria Viacamp i la vall del riu Queixigar, amb Monesma, Lluçars i Tolba.
Dit això, també cal recordar la tesi doctoral de Laia Rosàs Redondo, El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta, on ens descobreix una dialectologia pròpia d’aquesta subcomarca escampada per tot aquest subterritori a banda i banda del riu.
Per finalitzar, la localitat d’Areny de Noguera, situada aproximadament al centre d’aquest territori, a la riba dreta del riu, dins de la Ribagorça d’Osca, és per molts autors la capital natural de la Clotada d'Areny o La Terreta, en canvi d'altres autors ho neguen.
Malgrat tot, Areny de Noguera, amb el seu potencial històric al darrera i actualment amb comerç obert estable, allotjaments, restaurants, farmàcia, metge, oficina de correus, entitats bancàries, línies de bus i escola, no deixa de ser el centre neuràlgic per una part important de la població d’aquesta subcomarca.
LA TERRETA LOOP
En Javi Castillo, creador de la Montsec BikePacking Loop (MBL) i de la Isàvena Loop, no se sentia prou satisfet i ha ampliat la seva col·lecció de rutes amb la Terreta Loop.
Els recorreguts estan pensats per fer-los en format bikepacking, la versió més minimalista del cicloturisme d'alforges de tota la vida. La filosofia del bikepacking vindria a ser la del cicloturisme tradicional però adaptat per a fer camins de grava i de terra, amples, estrets i fins i tot molt estrets i tècnics.
La Terreta Loop transcendeix aquest territori poc poblat amb desnivells pronunciats, incloent-hi la pujada al Pui de Lleràs, el camí a Sapeira o l'ascens a la Serra de Sant Adrià.
Es planteja completar el recorregut en 2/3 jornades, amb la possibilitat de connectar amb la Montsec BikePacking Loop (MBL) als trams de Vilamolat de Mur i Tremp o també amb la Isàvena Loop justament a Areny de Noguera, l’anomenada capital de la Terreta o la Clotada d’Areny. .
Però això no és tot.
La Terreta Loop, transitant per la subcomarca de la Terreta o la Clotada d'Areny, serveix com a punt central per unir les comarques del Pallars Jussà, la Noguera i la Ribagorça d'Osca, o sigui fa de baula per unir la Serra del Montsec amb la vall d'Isàvena i la Serra del Cis així com amb la vall de la Noguera Ribagorçana i la Serra de Sant Gervàs.
I si no fos prou, a més a més, també es connecta amb una altra iniciativa similar, la Fera Pyrenees Mountain Gravel, que abraça la comarca del Pallars Sobirà.
LA NIT DE SANT JOAN A LA TERRETA
Si observem la subcomarca de la Clotada d'Areny o la Terreta, veurem que gairebé no hi ha assentaments prop de la llera del riu Noguera Ribagorçana.
Tots els pobles actuals i habitats o deshabitats es troben elevats, atossalats i allunyats del riu, excepte Sopeira i Pont de Montanyana, que són les úniques poblacions per les quals travessa el riu i entre les quals hi ha uns 20 km de distància.
És molt impressionant que durant aquests 20 km de terres planes, agradables i de conreu no existeixi pràcticament cap assentament o població d’entitat llevat d’alguns masos aïllats.
Els assentaments del Campament d'Areny o el Pont d'Orrit es van crear durant els segles XIX i XX (excepte el pont original pròpiament dit), per la qual cosa no els hem de tenir en compte en aquest sentit.
Curiosament, Sopeira es troba al límit nord d'aquesta subcomarca i Pont de Montanyana es troba quasi al límit sud, tancant així aquest territori.
Fins i tot, Areny de Noguera, considerada per molts com la capital socioeconòmica i cultural de la Terreta o la Clotada d’Areny i situada just a mig camí entre Pont de Montanyana i Sopeira, és un poble amb el nucli urbà a gairebé 1,5 km a l’oest de la riba dreta, no pas a la vora.
Els assentaments situats en llocs elevats no només responen a necessitats defensives, sinó també a les oportunitats d'explotació agrícola. Nuclis com Claravalls, situat a 1.070 metres d’altura, aprofiten la seva ubicació per estar equidistants als camps conreats a banda i banda d'una alineació muntanyosa. Això facilita l'accés als camps situats en ambdós vessants. Altres exemples inclouen Espills i Claramunt, així com Tercui, Viacamp i Castellnou de Montsec, tots situats a menys de 1.000 metres.
Els nuclis de Soperuny i Espluga de Serra, situats respectivament a 1.227 i 1.178 metres d’altitud, es troben en llocs clau a les capçaleres de dues valls secundàries que desemboquen en una vall principal. Aquesta ubicació és estratègica en el sistema viari tradicional:
Soperuny: Situat prop del camí que uneix Areny amb la vall de l’Isàvena a través del Coll de Vent, aquest nucli controla un punt crucial de connexió.
Espluga de Serra: Es troba en la ruta que connecta Tremp, la Pobla de Segur i Salas de Pallars, servint com un enllaç important entre aquestes localitats.
A llocs elevats s’hi celebren les dues festivitats més importants a la Clotada d’Areny o la Terreta. Una és l’aplec a l’ermita de Sant Gervàs (que s’acostuma a celebrar al voltant de la festivitat de Sant Joan) que aplegava habitants de les dues bandes de la Serra de Sant Gervàs, i l’altre és l’aplec de la Mare de Déu de la Mir, on es reuneixen els pobles més propers a la ribera de la Noguera Ribagorçana, tot i que ara ja no es fa a l’església original i es fa en un nova església construïda vora el Camí de la Ribereta (un conjunt de masos que formaven part del terme d’Espills).
Les fogueres i falles de la nit de Sant Joan són cerimònies de tradició amb simbolisme vinculat al Sol i a la curta nit solsticial. Es tracta d’una mateixa tradició amb variants que acostuma a prendre com referent geogràfic un lloc enlairat.
El cas és que, i en el sentit que hem descrit abans, ens agradaria fer esment al costum ancestral que descriu Ricard Oliva Frago en relació a com es vivia a la Terreta la nit de Sant Joan:
[…]
Explicaré un costum que em va explicar el meu avi, de Casa Pascual de Claravalls. Resulta que per Sant Joan sembla ser que tots els pobles de la Terreta —com en moltes zones de Catalunya i Aragó— obrien les fogueres quan es feia fosc en un lloc ben visible per als altres pobles. Aquella imatge, de totes les fogueres dels diferents pobles i llogarets, devia impactar molt. Aquesta pràctica festiva realitzada fins als anys quaranta i cinquanta, i per desgràcia ja desapareguda —com molts dels pobles de què parlem— potser continuava una pràctica comunicativa documentada ja en el període medieval. La mateixa pràctica de les falles pirinenques pot parlar, igualment, no tan sols de supervivències d’antigues creences, sinó també d’una pràctica de comunicació a llarga distància.
EL TEXT D’ORRIT, ELS ORIGENS DEL CATALÀ ESCRIT
Els anomenats Juraments d’Estrasburg, un text escrit originalment en llatí, va ser traduït a l’any 842 al protofrancès i al fràncic renà. Es considera el primer text conegut escrit en una llengua romànica.
A casa nostra, el document anomenat Jurament de Radulf Oriol, castlà d’Orrit i Areny, al comte Ramon IV de Pallars Jussà, actualment custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona, i manuscrit entre el 1028 i el 1047, és considerat el primer text en llengua catalana arcaica segons els estudis realitzats.
Del segle XI també es conserven altres juraments feudals similars al text d’Orrit, com els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095), o el Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe Ot d’Urgell, dels voltants de 1098. Aquests documents ja es consideren escrits amb més o menys grau en català plenament.
Aquests documents tenen en comú que van ser escrits dins del territori de d’antic Bisbat d’Urgell, als llocs d’Orrit, Arbul, Galliner, Orcau, Areny, Caboet, Organyà i la vall d’Ora. Una romanització més suau, amb dificultats per adaptar el llatí i el possible baix nivell de coneixements de llatí dels escrivans d’aquestes zones, hauria propiciat l’avanç del català en documentació escrita en el Pirineu, que en realitat no és res més que la translació de la parla comuna de carrer.
No hi ha dubte que cal considerar tots aquests textos i posteriors, apareguts durant el segle XII i XIII, com un autèntic patrimoni cultural i lingüístic de primer ordre.
Jurament de Radulf Oriol, castlà d’Orrit i Areny, al comte Ramon IV de Pallars Jussà –Liber Feudorum Maior, Reial Cancelleria, pergamí Ramon Borrell, 119- (Arxiu de la Corona d’Aragó):
Juro ego, Radolf Oriol, filium Mirabile, a te Ragimundo chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende chomitissa, filiam Gilda. De ipssos chastellos de Aringo et Oriti go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si Giriperto meum seniore menus venerit per morte, go a vos ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de mandaré. Quamu aci est scriptu et omo ligere hic pote sí vos te(n)ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deus et sanctis suis.
Traduït al català actual:
Juro, jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte (de Pallars Jussà), fill d’Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Girbert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré (segons les obligacions feudals) sense llogre, que no us en demandaré. Com ací és escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe (fidelitat) sense enganyar-vos, per Déu i pels sants.
✅FONTS
Barrull Perna, C. La cristianización y “ribagorzanización”
de un territorio prepirenaico: Areny y el Valle de Soperuny.Tremosa i Palau, Ramon. La demografia i l’economia a la Clotada d’Areny (1900-1980). Un model per a interpretar l’evolució del Prepirineu.
Barrull, A. i Sistac, Ramon. Fronteres polítiques i dialectals a la Terreta (Ribagorça).
Sancho, Alexis. Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya / Aragó).
Sancho, Alexis. LA TERRETA (RIBAGORÇA). SÍTESI TERRITORIAL I TRASFORMACIÓ DEL PAISATGE.
Tort i Donada, Joan. Notes sobre la Terreta i l’antic terme de Sapeira.
Barrull i Perna, C. La Terreta: natura, patrimoni i silenci on la Ribagorça i el Pallars s'abracen. Patrimoni i Turisme al Pirineu. 11es Trobades Culturals Pirinenques: 141-146 (2015).Societat Andorrana de Ciències, Andorra.
Tort i Donada, Joan. Viatge a la frontera de Ponent.
Rosàs Redondo, Laia. El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta. Tesi doctoral.
Montclús, Joaquim. La Franja de Ponent avui.
Vallès i Sanchis. Frontera político-linguística i fissures internes de l’àrea linguística catalana.
Montclús, Joaquim. La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics.
Palau i Baduell, JM. El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315). Tesi doctoral.
Boix, Jordi. Ribagorça a l’Alta Edat Mitjana. Tesi Doctoral.
Oliva Frago, Ricard. Topònims, Camins, Assentaments i Organització a la Terreta Medieval.
Elcanutdelsminairons.cat, web de Lluís Colomés.
Romero Galera, S. El Text d’Orrit. Revista Garona-Nogueres 01.
🙏 PROTEGEIX EL TERRITORI MONTSEC
Recorda! Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils. Molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions. Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental, sí us plau respecta’ls.
Oblida les presses i sincronitza't amb el ritme de la vida local.
Descobreix l'essència tradicional del medi natural i rural.
Consumeix productes i serveis locals.
Fes un consum responsable i redueix els teus residus.
Fes servir les papereres, containers o emporta’t la brossa a casa.
🙏 PROTEGE EL TERRITORIO MONTSEC
¡Recuerda!
Muchos de los parajes de la Sierra del Montsec son espacios protegidos y algunos extremadamente frágiles. Muchos de estos parajes están dotados de distintos regímenes de protección y gestión establecidos por las distintas Administraciones.
Para preservar su interés científico, arquitectónico, arqueológico, histórico, geológico, ecológico, cultural, paleontológico, paisajístico o medioambiental, por favor respétalos.
· Olvida las prisas y sincronízate con el ritmo de la vida local.
· Descubre la esencia tradicional del medio natural y rural.
· Consume productos y servicios locales.
· Haz un consumo responsable y reduce tus residuos.
· Utiliza las papeleras, containers o llévate la basura a casa.🙏 PROTECT THE MONTSEC TERRITORY
Remember!
Many of the places in the Montsec mountains are protected areas and some are extremely fragile. Many of these places are equipped with different protection and management regimes established by the different Administrations.
In order to preserve their scientific, architectural, archaeological, historical, geological, ecological, cultural, palaeontological, landscape or environmental interest, please respect them.
· Forget the rush and synchronize with the rhythm of local life.
· Discover the traditional essence of the natural and rural environment.
· Consume local products and services.
· Consume responsibly and reduce your waste.
· Use the bins, containers or take your rubbish home.Aquest article ha estat publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat.
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
Este artículo ha sido publicado por primera vez en SerradelMontsec.cat.
Ninguno de los contenidos de la web SerradelMontsec.cat se pueden utilizar, copiar, redistribuir, realizar transformaciones y/o modificaciones, sin autorización previa. Si quieres distribuir o utilizar estos contenidos, contacta con nosotros previamente para acordar las condiciones de uso.
Si te gustan estos contenidos y estas fotografías y necesitas que elaboremos contenido para ti, envíanos un mail a serradelmontsec@gmail.com.This article has been published for the first time on SerradelMontsec.cat.
None of the content of the SerradelMontsec.cat website can be used, copied, redistributed, transformed and/or modified, without prior authorization. If you want to distribute or use these contents, contact us beforehand to agree on the terms of use.
If you like this content and these photographs and you need us to create content for you, send us an email at serradelmontsec@gmail.com.