L'ENIGMÀTICA VALL D'ARIET
Un dels nostres llocs preferits del territori Montsec, un cul de sac situat entre tres municipis, desconegut, salvatge, als peus de Sant Mamet i amb tresors ancestrals per descobrir.
ENS SITUEM A: la frontera occidental del municipi d'Artesa de Segre, on s'estén l’accident orogràfic conegut com la Vall d'Ariet, situat a la comarca de La Noguera. Un conjunt de masies disperses que s'organitzen en Ariet de Sòls (o de baix), Ariet del Mig i Ariet de Caps, amb l’important Castell de Castelló de Meià al capdamunt de tot, l’ermita romànica de Sant Bartomeu al capdavall i a l’extrem sud el llogarret de Clua.
NOS SITUAMOS EN: la frontera occidental del municipio de Artesa de Segre, donde se extiende el accidente orográfico conocido como Vall d'Ariet, situado en la comarca de La Noguera. Un conjunto de masías dispersas que se organizan en Ariet de Sòls (o de abajo), Ariet del Mig y Ariet de Caps con el importante Castillo de Castelló de Meià en lo más alto, la ermita románica de Sant Bartomeu al final y en el extremo sur la aldea de Clua.WE ARE LOCATED IN: the western border of the municipality of Artesa de Segre, where the orographic accident known as Vall d'Ariet extends, located in the region of La Noguera. A set of dispersed farmhouses that are organized into Ariet de Sòls, Ariet del Mig and Ariet de Caps with the important Castle of Castelló de Meià at the top of everything, the romanesque hermitage of Sant Bartomeu at the bottom and the southern end the village of Clua.
Índex
Situació Geogràfica de la Vall d'Ariet
A l’extrem occidental del terme municipal d’Artesa de Segre, trobem un sector força disseminat que pren el nom del relleu que l’acull: la Vall d’Ariet, a la comarca de la Noguera. Es tracta d’un conjunt de masies escampades dins d’un espai remot i dividit en tres nuclis amb nom propi: Ariet de Sòls (també conegut com Ariet de Baix), Ariet del Mig i Ariet de Caps.
Avui dia, totes aquestes masies es troben deshabitades, i moltes han caigut en ruïna. El silenci hi regna, només interromput pel vent, el pas discret d’algun cabirol, algun ramat i algun tractor.
Al fons de la vall, a Ariet de Sòls, hi destaca l’església de Sant Bartomeu, una petita joia romànica que guarda la memòria d’una comunitat que ja no hi viu, però que encara hi respira. Aquesta vall s’estén com una franja de terra allargassada entre els municipis d’Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià, sempre dins dels límits d’Artesa de Segre.
El paisatge és tancat i protegit per les muralles calcàries que dibuixen la Serra de l’Obac a llevant, i les vessants del Montsec de Rúbies (o de Meià) i de la Serra de Sant Mamet a ponent. Un entorn de pedra i verd, salvatge i ple de caràcter.
Per arribar-hi, tens dues rutes possibles:
Des de Baldomar (al sud), segueix la carretera asfaltada en direcció a Clua (o Clua de Meià). Al cap d’uns 7 quilòmetres, trobaràs una pista de muntanya a mà esquerra. Pren aquest camí de terra: en poc més de dos quilòmetres, t’endinsaràs en la vall i arribaràs a Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet, un dels temples més bells i solitaris del Montsec de Rúbies.
Des de Santa Maria de Meià (al nord), el recorregut és més aventurer: només és accessible per pistes forestals, sense asfalt. Ascendiràs per la muntanya fins arribar a les restes del castell de Castelló de Meià, conegut també com el Castell d’Ariet.
Finalment, cal esmentar el llogarret de Clua, situat a l’extrem sud de la vall. Per evitar confusions amb altres localitats que comparteixen nom, és conegut com Clua de Meià —i no pas com Clua de la Conca (a Sant Esteve de la Sarga) o Clua de Bassella (a l’Alt Urgell).
Els Castells de la Vall d'Ariet
El castell de Castelló de Meià, també conegut com a castell d’Ariet, s’alça imponent al capdamunt de la serra de les Artigues, al sud-oest del nucli de Santa Maria de Meià i al nord-est de la Vall d’Ariet, dins del terme de Vilanova de Meià.
Situat en un turó aïllat, l’indret domina el territori com un veritable niu d’àliga. S’hi conserven diversos panys de murs perimetrals i restes d’estructures internes que fan pensar que l’edifici constava, com a mínim, de dos nivells. En destaca especialment el basament d’una torre circular, així com les restes de l’església de Sant Martí, ubicada dins del recinte emmurallat.
La cronologia proposada situa la construcció del conjunt —tant la torre com el recinte fortificat— entre finals del segle X i inicis del segle XI, en plena època de consolidació feudal. L’església és un magnífic exemple d’arquitectura religiosa integrada en un espai castral, amb característiques pròpies del romànic del segle XI, com ara els arcs de mig punt i els paraments ben carreuats.
La primera referència documental del terme del castell de Castelló de Meià data de l’any 1080, quan un tal Ermengard feu donació al monestir de Santa Maria de Meià d’uns alous situats a la Vall d’Ariet, dins del terme del castell.
Ara bé, aquest castell no s’ha de confondre amb el que es coneix com a castell de la Vall d’Ariet, també anomenat castell dels Moros o casa forta de la Vall d’Ariet. Aquest segon fortí se situa més al sud, molt proper a l’església de Sant Bartomeu, als entorns del nucli d’Ariet de Sòls.
Les restes d’aquest altre castell corresponen a una torre de planta quadrada, que en origen tingué funcions militars. Al llarg del temps, se li afegiren diverses estances, transformant-la primer en una casa forta i, posteriorment, en un mas habitat.
A l’interior de la torre s’hi conserven encara tres nivells superposats, amb fragments d’embigats de fusta visibles —una rara excepció en edificis d’aquesta cronologia. Tot i això, la datació precisa d’aquestes estructures continua sent objecte de debat.
La primera menció documentada del castell de la Vall d’Ariet apareix l’any 1193, en el testament de Guillem de Meià, que llegà en franc alou a la seva germana Ermessenda i al seu fill Ramon diversos castells, entre els quals figurava el de la Vall d’Ariet.
A l’extrem sud de la Vall d’Ariet, gairebé tocant al congost que separa la plana del Segre de la pròpia vall, s’alça —o millor dit, s’amaga— el castell de Clua. L’edificació s’ubica dins d’una espluga o balma natural, situada a la base d’un cingle orientat cap al sud-oest, just damunt del nucli actual de Clua de Meià.
Aquest petit castell semitroglodític apareix documentat per primera vegada al segle XII, tot i que la seva integració dins la roca fa pensar en una ocupació anterior, o almenys en un ús inicial d’aquesta balma com a refugi fortificat.
Es tracta d’un castell reduït i singular, encaixat dins d’una cova, amb una estructura senzilla però enginyosa. El mur principal tanca un espai d’uns 3 metres de fondària al nivell inferior, que s’eixampla fins als 10 metres al nivell superior. L’interior s’organitzava en tres nivells, adaptats a la forma irregular de la cavitat natural.
A la banda oest, es conserven restes d’un antic nivell superior, i el mur principal arriba fins al sostre de la balma, integrant-se completament en el relleu rocallós.
La part superior de l’edifici sembla ser una afegitó posterior, feta amb tècniques diferents. A nivell de terra, es pot veure encara l’espai d’una porta d’arc de mig punt, de la qual han desaparegut les dovelles i muntants. Aquest accés comunicava amb un espai inferior protegit amb diverses espitlleres per a la defensa.
A la planta principal, hi destaca una finestra de grans dimensions, probablement d’època moderna, afegida quan l’estructura devia tenir ja un ús més domèstic o agrícola.
Origen Etimològic d'Ariet
Què ens expliquen els noms dels llocs? Els topònims no són simples etiquetes per identificar un indret. Són finestres obertes al passat, al paisatge i a la identitat d’una comunitat. Cada nom amaga històries, tradicions i fragments de vida que ens connecten amb la memòria col·lectiva d’un territori.
L’etimologia, l’estudi de l’origen i l’evolució de les paraules, ens ajuda a desxifrar el significat primitiu d’aquests noms, revelant les petjades lingüístiques i culturals que han modelat la seva història.
Però no només les paraules parlen: el paisatge també explica la seva pròpia història. Molts topònims són descripcions directes del relleu o dels elements naturals d’un lloc. Pensem en noms com Mont-roig, que evoca la intensitat cromàtica del terreny, o en tants altres que ens recorden muntanyes, rius i boscos.
Els noms dels pobles i els accidents geogràfics són molt més que paraules en un mapa: són símbols d’identitat, lligams entre la terra i la seva gent. Desxifrar-los és com obrir un llibre antic i llegir-hi, en cada lletra, un fragment de la seva història. Perquè darrere de cada nom hi ha un relat esperant ser redescobert... i explicat.
Segons Joan Coromines:
VALL D'ARIET, que s'anomenà també 'Castell d'Ariet' i també hi hagué una 'font d'Ariet' allí mateix. 'Valld-' és un llogaret agregat a Baldomar, prop d'Artesa de Segre (vila en la qual també em donaren com a propi el cognom Ariet, 1964).
Parlant del mateix poblet, a Sta. Maria de Meià, me'n digueren lo 'kastél' (i prou) i d'altres me l'anomenaren 'lo Castell d'Ariet', al·ludint tots ells —és clar— al castell en ruïnes que hi ha damunt el poblet. Com que els noms llatins en Castelld'- solen contenir un nom propi, això reforça la prova que es tracta d'un derivat del nom propi Àries.
Així doncs, per Joan Coromines, la Vall d'Ariet portaria el nom d'un possible senyor anomenat Àries que antigament dominaria la vall sota el seu mandat.
Sant Bartomeu de la Vall d'Ariet
Sabem que l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet ja existia abans del 1040, tot i que la primera referència documentada no apareix fins a l’any 1095, quan Ermengol de Meià cedí diverses esglésies —entre elles, aquesta— al monestir de Santa Maria de Meià.
Durant segles, aquesta vall formà part del Priorat de Meià, fins que el decret del 21 d’abril de 1834 abolí les antigues jurisdiccions senyorials. A partir de llavors, amb la nova divisió territorial de províncies, partits judicials i municipis, la Vall d’Ariet fou primer integrada al municipi de Baldomar, i més endavant a l’actual municipi d’Artesa de Segre.
L’advocació de l’església és Sant Bartomeu, apòstol màrtir que —segons la tradició— fou esquarterat i escorxat viu, fet que el converteix en una figura de fort simbolisme en la iconografia cristiana. Potser per això, el temple respira una sobrietat austera, en consonància amb la seva història i el seu entorn.
Arquitectònicament, ens trobem davant d’un temple romànic d’una sola nau, orientat exactament a l’est (90º). Originàriament cobert amb estructura de fusta, avui dia presenta una coberta de lloses, i en algun moment indeterminat se’n reforçaren els murs per construir-hi una volta de canó.
La capçalera de l’església està formada per tres absis, fet que la converteix en una de les poques esglésies triabsidals de la comarca de La Noguera. Aquest element, poc habitual, li confereix una singularitat destacable dins del romànic rural català.
La porta d’entrada s’obre al frontis oest, amb un arc de mig punt adovellat. Damunt seu, hi trobem el campanar, construït amb pedra tosca per reduir el pes sobre l’estructura. Les altres tres obertures de l’edifici, també amb arcs adovellats, s’ubiquen a cadascun dels absis.
A l’interior, nu i recollit, destaca la imatge del sant titular, Sant Bartomeu, i una pica baptismal. Just al costat de l’edifici, envoltat per un mur de pedra seca, hi trobem el cementiri, que encara conserva la seva ubicació original.
Per la seva planta i estructura, aquesta església guarda parentiu amb la de Sant Romà de Comiols, també del segle XII, i comparteix característiques amb altres temples triabsidals de la comarca com la Baronia de Sant Oïsme i Sant Girvés de la Torre (o Sant Girvés de l’Heretat de Guàrdia).
Totes elles conformen un petit però valuós conjunt dins del romànic triabsidal de La Noguera, poc conegut però d’altíssim interès arquitectònic i històric.
La Campana d'Obús de Sant Bartomeu de la Vall d'Ariet
En Ramon I. Canyelles, a la revista La Palanca, en el seu article Esglésies amb campana d’obús. Vall d’Ariet (part 3) ens explicava la història de la campana d'obús de Sant Bartomeu de la vall d'Ariet:
El cap d’obús que fa de campana a l’església de Sant Bartomeu va ser trobat l’any 1942 pel Sr. Josep Novau, conegut a la contrada com en Simón, el pastor de la Vall d’Artiet.
Aquesta troballa la va fer mentre estava caçant a la partida de Malacosta, a la falda sud del pic de Sant Mamet, dins del terme municipal d’Alòs de Balaguer.
Tan sols va trobar el cap d’obús buit. Just veure’l, va pensar que aquell tros de bomba podia fer les funcions de campana a l’espoliat campanar de Sant Bartomeu.
Degut al pes de l’enginy va tornar amb el seu pare i, amb dos troncs d’alzina i filferros, pare i fill van carregar-la a les espatlles.
Varen baixar caminant per la muntanya fins a Figuerola de Meià. Allà, el camió que transportava el pa la va portar fins al ferrer de Vilanova de Meià (que avui ja no hi és), a qui li varen demanar que li fes un batall i la netegés.
Un cop enllestida, com que aleshores no hi havia camí, varen preparar una burra amb dos sacs de palla, per no ferir-la, i li carregaren la campana.
A l’arribar a l’església, ajudats per un mestre d’obres, hissaren la campana amb cordes, col·laborant el Sr. Josep Novau i el seu pare des de baix, fins alçar-la a la teulada i fixant-la a l’espadanya de l’església
[...]
Malauradament, el 2012, la campana d’obús va ser robada durant un nou espoli. Amb el temps, se’n va col·locar una altra, petita, més senzilla, que avui dia és la que corona el campanar.
Però entre les pedres de Sant Bartomeu encara ressona el gest tenaç d’aquell pastor i el seu pare, que van convertir una arma en esperança.
La Formatgeria de Clua
A Clua de Meià, o simplement Clua, el petit llogarret situat a l’extrem sud de la Vall d’Ariet, hi neix —als anys vuitanta— una de les joies gastronòmiques del Montsec: el formatge Cendrat de Clua, també conegut com Cendrat del Montsec.
El seu origen combina tradició pastoril i esperit innovador, i avui dia la Formatgeria de Clua s’ha consolidat com una de les més prestigioses de Catalunya i més enllà, amb importants guardons que ho avalen.
Tots els seus formatges parteixen de llet crua de cabra, obtinguda i transformada amb cura al mateix obrador. A partir d’aquí, entren en joc les diferències de curació, banyat i maduració, que donen lloc a un catàleg deliciós i ben reconeixible: el Cendrat, el Montsec, el Roig, el Negreta, l’Or del Montsec i el Suau de Clua, entre d’altres.
Cada peça porta el gust de la terra, l’aroma i la textura d’un saber fer artesà d’un formatge de pastor excel·lent.
A més, la formatgeria també produeix iogurts de gran qualitat, tots aptes per als paladars més exigents, i es poden degustar i adquirir directament al mateix obrador. Visitar-lo no només és una experiència gastronòmica, sinó també una immersió en la vida lenta i honesta del Montsec.
Si passes per la Vall d’Ariet, fer una parada a Clua és gairebé obligatòria. És una manera de tastar el paisatge del Montsec.
Dinosaures de la Vall d’Ariet
A tocar de les cases avui abandonades i en ruïnes de Cal Franciscano, Cal Meleno i Cal Moliner, dins del sector conegut com Ariet de Caps, la terra va deixar al descobert un secret prehistòric: petjades de dinosaure.
Al barranc de les Artigues, a escassos 100 metres d’aquests antics masos, aflora un gran banc de gres —una roca sedimentària de color rogenc i textura aspra— que conserva centenars d’icnites, és a dir, empremtes fòssils de dinosaures. Aquestes petjades, escampades com un mosaic natural, s’atribueixen a un grup de sauròpodes de mida mitjana i petita.
Tot i que l’estat de conservació és moderat i no s’hi aprecien gaire detalls anatòmics de les potes, el conjunt resulta d’enorme interès paleontològic per dues raons principals: la seva abundància i la seva ubicació remota i singular.
Aquestes petjades no només documenten el pas de gegants antics per la Vall d’Ariet, sinó que connecten aquest racó del Montsec amb altres jaciments icnològics del Prepirineu català, com els de Isona, Orcau o Coll de Nargó.
Ens recorden que, fa més de 65 milions d’anys, aquestes terres no eren pas un paisatge de masies i barrancs, sinó un delta extens on campaven dinosaures herbívors de coll llarg, buscant aigua i vegetació entre aiguamolls i riberes.
Avui, el silenci que envolta el barranc de les Artigues amaga aquest llegat insòlit. Però si hi pares atenció, potser encara sentiràs les passes d’aquells gegants.
Situació en el Mapa
Fonts
Canyelles, Ramon I (ArtesadeSegre.net)
Vidal - Vilaseca. El Romànic de La Noguera. Barcelona, 1984. Impremta Ferré Olsina
Canyelles, Ramon I., Esglésies amb campana d’obús. Vall d’Ariet (part 3). Revista La Palanca.
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.
PROTEGIU EL TERRITORI MONTSEC
Molts paratges de la Serra del Montsec són espais protegits, i alguns especialment fràgils. Estan gestionats per diferents administracions sota règims de protecció específics.
✔️ Si vas en bicicleta de muntanya, segueix només les pistes marcades per evitar danyar la vegetació, alterar la fauna o causar erosió als camins.
✔️ Respecta aquests espais per preservar el seu valor científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic i mediambiental.
📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
Si com diu Coromines es refereix al nom d'una persona, fent una cerca al web trobem el nom de Harriet, que en principi és nom de dona. Derivat d'Enriqueta. Ara bé, el nom original germànic vol dir senyor de la casa, cap de casa, o com diuen "home ruler". D'aquí sortiria el nom d'Ariet.
Bon dia, soc el Sergi Turiella. Ja fa temps que vaig seguint la bona feina que feu. Us volia preguntar quant costa la subscripció, o si us interessa més la col.laboració per la banda de la toponímia, a fi de complementar la informació sobre la Serra del Montsec? Ja em direu... us recordo l'email sturiella@gmail.com