DE TOLBA ALS FOSCOS DE QUEIXIGAR
Caminar des de Tolba pel Congost del riu Queixigar acaba esdevenint la fusió perfecta entre gastronomia, geologia, història, paisatge i cuquisme al Montsec de l'Estall.
ENS SITUEM A: mig camí entre Benavarri, Viacamp, Lluçars i Fals, un punt de confluència de camins i antigues torres de frontera que connecten una regió rica en història on el riu Queixigar serpenteja a través de la Ribagorça d'Osca, oferint-nos un camí emblemàtic de l’extrem occidental del Montsec de l’Estall.
NOS SITUAMOS EN: a medio camino entre Benavarri, Viacamp, Lluçars y Fals, un punto de confluencia de caminos y antiguas torres de frontera que conectan una región rica en historia donde el río Queixigar serpentea a través de la Ribagorza de Huesca, ofreciéndonos un camino emblemático del extremo occidental del Montsec del Estall.WE ARE LOCATED AT: halfway between Benavarri, Viacamp, Lluçars and Fals, a point of confluence of paths and old border towers that connect a region rich in history where the Queixigar river meanders through the Ribagorza of Huesca, offering us an emblematic path at the end western of Montsec del Estall.
Índex
Situació Geogràfica de Tolba
Origen Etimològic de Tolba
Les Raons Per Fer Aquest Camí?
Riu avall des de Tolba per la Vall de Queixigar
Situació Geogràfica de Tolba
Tolba no és pas una vila nascuda per un capritx de la fortuna. Es troba situada exactament en un punt de confluència de camins que, durant segles, han estat l’artèria vital d’aquesta terra aspra de la Ribagorça d'Osca i del Montsec de l’Estall.
Tolba era el punt d'unió natural del camí que pujava amb l’alè curt des de la vall d'Àger. Un itinerari que anava enfilant-se per Corçà, Montfalcó i l'Estall fins a buscar el mercat de Benavarri. Però a Tolba també hi convergien les rutes que baixaven de Lluçars, Queixigar, o de l'Almúnia de Sant Llorenç, travessant l’esquena geperuda de la Serra de l'Atmellera. Fins i tot el camí que venia del Pont de Montanyana, passant pel llast de Viacamp, semblava tenir el desig de morir o de renéixer aquí.
El municipi és una unitat administrativa, certament, però sobretot és un paisatge de constel·lacions humanes on hi trobem els llocs de Segarres Baixes, Lluçars, el llogarret de Corona, i el Castell de Fals, que avui és una ruïna despoblada d’una tristesa monumental. Sense oblidar la històrica Almúnia de Sant Llorenç i algunes masies que són el testimoniatge d'una vida dura i autèntica: Vilanova, Puigalbó i el Romeral.
Finalment, hi ha la qüestió de la sang i el parentiu, que en aquestes terres sempre té un punt de misteri de sagristia. Es diu, es comenta que una besàvia del polític Oriol Junqueras era filla de Tolba. No n’hem pogut treure l’aigua clara, de la certesa d’aquesta afirmació, però la brama hi és, surant en l’aire com una d’aquestes boires baixes que, de tant en tant, mimen el paisatge i el deixen en una ambigüitat deliciosa.
Origen Etimològic de Tolba
Què ens expliquen els noms dels llocs? Els topònims no són simples etiquetes per identificar un indret. Són finestres obertes al passat, al paisatge i a la identitat d’una comunitat. Cada nom amaga històries, tradicions i fragments de vida que ens connecten amb la memòria col·lectiva d’un territori.
L’etimologia, l’estudi de l’origen i l’evolució de les paraules, ens ajuda a desxifrar el significat primitiu d’aquests noms, revelant les petjades lingüístiques i culturals que han modelat la seva història.
Però no només les paraules parlen: el paisatge també explica la seva pròpia història. Molts topònims són descripcions directes del relleu o dels elements naturals d’un lloc. Pensem en noms com Mont-roig, que evoca la intensitat cromàtica del terreny, o en tants altres que ens recorden muntanyes, rius i boscos.
Els noms dels pobles i els accidents geogràfics són molt més que paraules en un mapa: són símbols d’identitat, lligams entre la terra i la seva gent. Desxifrar-los és com obrir un llibre antic i llegir-hi, en cada lletra, un fragment de la seva història. Perquè darrere de cada nom hi ha un relat esperant ser redescobert... i explicat.
Tot i que Joan Coromines li va atribuir un origen preromà de caire ibèric (o ibero-basco-aquità) arran de la identificació que va establir amb una ciutat jacetana que recullen les fonts clàssiques (Tolobi[n], Tēlobís, Tolous, etc), s’esdevé més versemblant pensar en un origen aràbic en relació amb el mot tulba “tribut” o “contribució” tenint en compte la presència islàmica en aquest territori fins a finals del segle XI.
Raons Per Emprendre Aquesta Ruta
El riu Queixigar és un curs d’aigua que té pressa per fugir de la solitud. Afluent del Guard, i per tant tributari de la Noguera Ribagorçana, segueix una línia nord-sud que és, en definitiva, la columna vertebral d’aquest tros de món. Neix al municipi de Monesma i Queixigar, s’escola per Castigaleu, on la vall s’estreny, travessa Lluçars, i passa pels pobles de Siscar i Entença.
Tots dos rius, Queixigar i Guart, es troben fent aigüabarreig més avall de Ciscar i Entença, concretament a les proximitats del Mas de Pilaret. Finalment, el riu Guart acaba morint a l’aigua embassada del pantà de Canelles.
Per a qui escriu aquestes ratlles, el sender que serpenteja des de Tolba fins els Foscos de Queixigar és una de les peces més suculentes del mosaic del Montsec de l’Estall. Les raons per calçar-se les botes no són pas poques, i voldriem detallar-les amb la pausa que mereixen:
Gastronòmiques. En primer lloc, és interessant fer una parada al Forn de Pa de Tolba, conegut per la seva producció de pa, les seves coques de carbassa i les seves delicioses madalenes. Aquesta reputació es manté a través del temps i àmpliament reconeguda. Inclús TV3, en el programa Temps de Neu l’any 2011, va dedicar un petit reportatge a aquest forn de pa: Forn de Pa de Tolba. Malauradament, és important assenyalar que van cometre un error en l’ortografia del nom del poble, utilitzant una castellanització franquista totalment incorrecta.
Geològiques. A mig camí, trobarem La Manroia, els geòlegs, gent de paraules difícils, en diuen una “falla inversa”. És d’una bellesa extraordinària, tot i que descriure-la resulta complicat. Es tracta d’una estructura geològica fascinant caracteritzada per la presència d’una roca de quatre colors diferents. Des d’un punt de vista geològic, aquesta àrea es coneix com l’Anticlinal de Tolba, que desperta un gran interès entre els geòlegs per comprendre l’encavalcament que es produeix pel Montsec de l’Estall en aquesta àrea. De fet, a prop de la carretera que condueix a Benavarri, hi ha una petita esplanada de ciment on, durant el segle passat, es va realitzar una perforació per buscar petroli a profunditats de fins a 3.000 metres.
Històriques. Una altra raó destacada per emprendre aquest camí des de Tolba és la possibilitat de contemplar, alçant la vista, de la fortalesa de Fals. Castell encomanat i confiat per Ramir I d’Aragó a Arnau Mir de Tost, va tenir un paper crucial en l’ampliació dels dominis d’Aragó i en la defensa de les terres frontereres. Des del seu turó, encerclat de precipicis i gairebé inaccessible, el castell barrava el pas a pallaresos i sarraïns per igual. La seva majestuositat es fa visible durant gran part del trajecte que condueix al Congost del Queixigar. De fet, l’extrem d’aquesta elevació conforma una cresta impressionant que s’enfila desde el punt on es troben els rius Queixigar i Sec, molt apreciada pels escaladors.
Paisatgístiques. El camí que parteix de Tolba cap a la vall del riu Queixigar havia estat completament abandonat a causa del declivi de les activitats agrícoles. Fins fa uns pocs anys, resultava difícil de seguir i transitar, fins que es va recuperar gràcies a la senyalització per a ús senderista. Aquesta transformació va ser possible gràcies a l’Ajuntament de Tolba i, especialment, gràcies a l’interès, la dedicació i l’entusiasme desinteressat de Carlos Juanco, un veí natural de Tolba que coneixia aquest camí des de la seva infància. Ara que està jubilat i disposa de temps, en Carlos cuida d’aquest camí com si fos un fill seu. Ens va compartir una gran quantitat de coneixements sobre aquest camí i, des d’aquí, li expressem sincers agraïments per la seva valuosa ajuda i dedicació.
EL PAS LENT PER LA VALL DEL QUEIXIGAR
L'itinerari comença amb tota la lògica del món: al Carrer de la Balsa, just al costat d’aquell forn de pa que fa de melic del poble. Inicialment, el peu trepitja un asfalt discret que, al cap de pocs minuts, es va desdibuixant per donar pas a un camí de terra ample que convida a la xerrada pausada.
D’aquí en davant, la ruta s’aboca riu avall, buscant el Congost de Siscar. És una passejada d’una hora llarga, d’anada i tornada, sense grans escarafalls ni pendents traïdores. Un camí pla, amable, fins i tot accessible per ciclistes aventurers.
La senyalització és d’una ingenuïtat deliciosa: unes fites liles i grogues, pintades amb una intenció artística per una dona de Tolba, que ens guien amb més eficàcia que molts mapes sofisticats. A més trobareu senyalització oficial amb plafons informatius.
La primera part del trajecte ens acosta, amb una lentitud gairebé cerimoniosa, a la llera del riu. De sobte, el relleu s’estreny en els anomenats Gossos de Pinyana: dues moles de roca imponents que semblen vigilar el pas com si fossin els can cerbers de la mitologia, muts i petrificats des de fa mil·lennis.
Just abans d’aventurar-nos a creuar les aigües per unes passarel·les, topem de nou amb la Manroia, aquell prodigi geològic que ja hem esmentat i que aquí se’ns mostra amb tota la seva nuesa.
Més endavant, el sender s'enfila sobre el llom d'una antiga sèquia de regadiu. Avui està obstruïda, convertida en un record d'aquells horts que un dia van alimentar les famílies del poble, però la seva estructura encara serveix de guia a través d’un bosc que sempre ens queda a l’esquerra del riu.
El Queixigar, riu de caràcter mudable, s’ha de creuar fins a quatre vegades. Això, és clar, és possible quan el corrent és suau i té aquell caminar cansat dels rius d’estiu. Si baixés ple, el creuament es pot complicar.
A mig camí, la història se’ns torna a presentar en forma de ruïna: el molí fariner de Fontcalent. Té una bassa immensa, d’uns cent metres, que ara és un clot sec on creixen els herbatges, però que ens dóna la mesura de la força que un dia va tenir aquest indret.
Passem després per uns boscos d’avets, uns arbres que durant dècades van ser enviats cap a la gran ciutat, a Barcelona, per guarnir les festes nadalenques. Són avets que han sobreviscut a la destral i que ara formen una cúpula de verdor fins a arribar a l’aiguabarreig, on el riu Sec s’ajunta amb el Queixigar en una pau absoluta.
Durant tot el trajecte, si un té la bona pensada d’alçar la vista de la punta de les botes, veurà sempre el Tossal de Fals. Allà dalt, la torre de guaita i les restes de l’església ens recorden que aquesta terra va ser, abans de ser paisatge, una frontera de ferro i pedra.
El camí, però, té un límit físic. Arriba un moment en què la terra s’acaba i el sender s’enfonsa irremissiblement dins l’aigua, entre parets verticals que no deixen marge a la bota seca.
És el punt on el riu s’encaixona en el que anomenen els Foscos del Queixigar. Aquí la natura tanca la porta i ens diu que, per anar més lluny, caldria mullar-se o tenir ales. És, per tant, el moment de girar cua i refer els passos cap a Tolba.
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai