ART RUPESTRE DE LES COVES D'ANTONA
On el riu Segre s’encaixa entre la Serra del Munt i el Turó d’Antona, engorjat entre coves i avencs, trobem les pintures rupestres d’Antona, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
ENS SITUEM A: un paratge fascinant, ple de coves i avencs i una combinació perfecta de natura, formant part de l'Espai Natural Protegit de l'Aiguabarreig del Segre - Noguera Pallaresa, i un ric patrimoni històric. Entre els municipis d'Artesa de Segre i Foradada, trobem una experiència única per entendre la interacció entre l'home i el seu entorn.
NOS SITUAMOS EN: un paraje fascinante, lleno de cuevas y simas y una combinación perfecta de naturaleza, formando parte del Espacio Natural Protegido del Confluencia del Segre - Noguera Pallaresa, y un rico patrimonio histórico. Entre los municipios de Artesa de Segre y Foradada, encontramos una experiencia única para entender la interacción entre el hombre y su entorno.WE ARE LOCATED IN: a fascinating place, full of caves and chasms and a perfect combination of nature, forming part of the Protected Natural Area of the Aiguabarreig del Segre - Noguera Pallaresa, and a rich historical heritage. Between the municipalities of Artesa de Segre and Foradada, we find a unique experience to understand the interaction between man and his environment.
Situació Geogràfica del Turó d’Antona
Imagina un turó solitari, una mena de península que s’esmuny de la Serra del Munt com si volgués fer camí pel seu compte. No és cap error geogràfic ni un caprici del mapa: és el Turó d’Antona, una curiositat natural a la comarca de la Noguera.
El motiu de la seva “independència”? El riu Segre, que en aquest tram es comporta com un escultor tossut. Engorjat i decidit, s’obre pas entre parets de roca, envolta el puig d’Antona amb una elegant corba i el separa de la Serra del Munt.
Aquest paratge és molt més que un accident geogràfic. És un escenari majestuós, ple de coves, avencs i penya-segats que deixen sense paraules. Un racó de món que sembla pensat per fer-hi silenci, respirar profundament i deixar-se captivar. Aquí, la Mare de Déu de Salgar hi té el seu santuari, un espai de devoció antiga que encara avui atreu visitants i pelegrins.
Però la bellesa no sempre ha estat sinònim de pau. Durant la Guerra Civil Espanyola, aquest entorn tan salvatge i remot va ser refugi per a moltes persones de la contrada. Entre les ombres de les coves i el silenci espès del bosc, s’hi amagaven vides en perill, esperances fràgils i silencis que ho deien tot. Un escenari idíl·lic convertit, per força, en escut contra la barbàrie.
Al cim del puig d'Antona es conserven les restes del castell de Malagastre, així com els vestigis d’un antic poblat ibèric. A les seves vessants, també hi trobem diverses balmes, algunes de les quals contenen les pintures rupestres d’Antona, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La combinació d’un entorn natural excepcional amb la presència d’elements històrics i arqueològics de gran valor converteix aquesta zona en un indret d’una riquesa extraordinària. Visitar-la no només permet gaudir del paisatge, sinó també comprendre millor la relació profunda i ancestral entre els éssers humans i el medi que els envolta.
El Turó d’Antona
El Turó d’Antona és un punt estratègic de primer ordre. Des de les seves vessants oest, sud i est, es pot controlar de manera eficaç el pas del riu Segre, que s’encaixona entre la Serra del Munt i el mateix turó.
Mirant cap al nord, s’obre una vista espectacular sobre la plana de Baldomar, el dom de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies (o de Meià). Si la mirada es dirigeix cap a l’est, es domina el Mig Segre amb el pla d’Artesa de Segre.
Aquesta situació privilegiada ha conferit al Turó d’Antona una gran importància tàctica al llarg de la història. Ja des de temps antics, ha estat un lloc desitjat per al control territorial i l’establiment de fortificacions. Des d’aquest emplaçament es mantenia una línia visual directa amb el Castellot d’Artesa de Segre, el castell de Rubió i el castell de Montmagastre, creant una xarxa defensiva perfectament comunicada visualment.
Però més enllà del seu valor estratègic, el Turó d’Antona és també un magnífic mirador natural. La bellesa de les vistes que s’hi poden contemplar el converteixen en una destinació obligada per als amants de la natura i dels paisatges impactants. La combinació de relleus, conques i horitzons muntanyosos genera un mosaic visual d’una força i serenitat sorprenents.
Pel que fa al conjunt d’art rupestre d’Antona, aquest es distribueix en tres cavitats. La primera es troba a un nivell inferior, mentre que les altres dues, molt properes, s’ubiquen lleugerament per sobre i a la dreta de la primera.
Es tracta d’un petit santuari de pedra on el passat s’ha conservat amb una delicadesa que emociona.
Aquestes pintures prehistòriques constitueixen un autèntic tresor arqueològic. Ens connecten amb els primers pobladors d’aquestes terres i ens ofereixen una finestra, encara que fragmentària, a la seva cosmovisió, creences i quotidianitat. Contemplar-les és aproximar-se als orígens de l’expressió artística humana, a aquell moment en què l’ésser humà va començar a representar el món que l’envoltava.
És veritablement impressionant pensar com aquestes pintures han resistit el pas dels segles i han arribat fins als nostres dies. El seu testimoni silenciós ens parla d’un temps remot, però fonamental, en la història de la humanitat.
Origen Etimològic d’Antona
Què ens expliquen els noms dels llocs? Els topònims no són simples etiquetes per identificar un indret. Són finestres obertes al passat, al paisatge i a la identitat d’una comunitat. Cada nom amaga històries, tradicions i fragments de vida que ens connecten amb la memòria col·lectiva d’un territori.
L’etimologia, l’estudi de l’origen i l’evolució de les paraules, ens ajuda a desxifrar el significat primitiu d’aquests noms, revelant les petjades lingüístiques i culturals que han modelat la seva història.
Però no només les paraules parlen: el paisatge també explica la seva pròpia història. Molts topònims són descripcions directes del relleu o dels elements naturals d’un lloc. Pensem en noms com Mont-roig, que evoca la intensitat cromàtica del terreny, o en tants altres que ens recorden muntanyes, rius i boscos.
Els noms dels pobles i els accidents geogràfics són molt més que paraules en un mapa: són símbols d’identitat, lligams entre la terra i la seva gent. Desxifrar-los és com obrir un llibre antic i llegir-hi, en cada lletra, un fragment de la seva història. Perquè darrere de cada nom hi ha un relat esperant ser redescobert... i explicat.
Al seu Onomasticon Cataloniae, Joan Coromines esmenta a Antona d’aquesta manera:
[…] Segurament pre-romà, potser del mateix origen cèltic que el nom de Tona (Plana de Vic); car també fora possible trobar explicació cèltica de l'anteposat AN-.
[…] Sobretot per a Antona es podria suposar ANDI- 'gran' (la gran bota, o bony, o pellissa, o coberta). O bé AMBI- 'entorn de’.
Oi que ens quadra bastant amb la descripció geogràfica i l’aspecte físic i orogràfic del Turó d’Antona?
L’Art Rupestre del Turó d’Antona
El jaciment del Turó d'Antona destaca per les seves 34 figures úniques, que l'ubiquen dins d'una sèrie de jaciments de pintures rupestres relacionats amb la pintura esquemàtica prehistòrica.
El descobriment d'aquest conjunt es va produir el 1976 durant una campanya de prospecció i estudis realitzada per Enric Sunyer, Antoni Borrell i l'alcalde de Baldomar, Lluís Trepat, de l'Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona.
A partir d'aquell moment, el jaciment va ser estudiat per Díez-Coronel, amb la col·laboració d'E. Carrera Salse, J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate. Els resultats d'aquestes investigacions van ser presentats en el XV Congrés Nacional d'Arqueologia i publicats a la revista Ilerda de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
Finalment, el 1986, les pintures van ser exhaustivament documentades com a part del Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, realitzat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Cova d’Antona I
Les figures representades en aquest lloc es localitzen a la paret esquerra, a uns 7 metres de l'entrada, i es concentren pràcticament al llarg de 3 metres de suport rocós.
S'han individualitzat 16 figures, totes elles amb la mateixa coloració vermell marronós, que en algunes zones sembla més clara, encara que segurament es tracta de la mateixa pigmentació, que varia per efectes de la dissolució durant el temps, de l'estat i de la coloració del suport o de la conservació de la zona on se situa.
Aquestes figures corresponen a traços, anells, cercles, ramiformes, alteriformes i restes de pigment, que mostren diferències tècniques (traç simple i tinta plana).
Cova d’Antona II
Aquí ens trobem amb una gran cavitat que conserva 3 figures corresponents a pintures en forma de barres. La tècnica utilitzada és de traç simple i els colors són el vermell marronós i vermell.
Cova d’Antona III
Es tracta d'una cavitat de grans dimensions immediatament contigua a l'anterior, la Cova d’Antona II. La majoria de les figures es localitzen al fons de la balma, excepte dues que es troben en una petita cavitat a la dreta.
S'han individualitzat 15 figures que corresponen a un pectiniforme, un ramiforme, indeterminats, quadrúpedes, un antropomorf, un ancoriforme i restes de pigment, totes elles de color vermell marronós, excepte l'ancoriforme que és de color vermell carmí. La tècnica és de traç simple.
L’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani
Les pintures rupestres de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica constitueixen un conjunt artístic extraordinari que ens transporta a la fi de la prehistòria. Aquestes representacions, úniques per l’estil i la temàtica, ofereixen una visió viva i eloqüent de la forma de vida dels nostres avantpassats en un moment clau del desenvolupament humà.
Amb un llenguatge visual eminentment esquemàtic i simbòlic, aquest art conforma el conjunt més extens de jaciments rupestres de tot Europa. Es tracta d’un autèntic tresor patrimonial que retrata, amb sorprenent detall i expressivitat, escenes de caça, rituals, danses i moments de la vida quotidiana, oferint-nos una finestra a la mentalitat i l’univers simbòlic d’aquelles societats prehistòriques.
A Catalunya, aquestes manifestacions es troben en indrets com Bellver de Cerdanya, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp i El Cogul —aquest darrer, un dels més emblemàtics.
Dins del territori del Montsec i el seu entorn immediat, també hi ha jaciments significatius a Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp i Camarasa. Però aquest art traspassa fronteres administratives: es localitza en desenes de punts de les províncies de Barcelona, Tarragona, Almeria, Jaén, Alacant, Castelló, València, Múrcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca i Guadalajara, entre d’altres.
Aquest extensíssim paisatge d’art prehistòric fou reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) —en la categoria de Zona Arqueològica— d’acord amb la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. El seu valor universal fou, a més, ratificat el desembre de 1998, quan la UNESCO declarà l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani Patrimoni Mundial.
Situació en el Mapa del Turó d’Antona
Fonts
Díez-Coronel, 1978 / DÍEZ-CORONEL, 1979 / VIÑAS-ALONSO, 1977-78 / VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / CPRC1, 1990 / C.A. La Noguera.
Maluquer, J. Antona. Fulls del Museu del Montsec, vol.1. Artesa de Segre (1984).
Ros, J.; Solanes, E. La recerca arqueològica a Antona: estat de la qüestió. Revista d’Arqueologia de Ponent, vol. 11-12 (2002)
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.
PROTEGIU EL TERRITORI MONTSEC
Molts paratges de la Serra del Montsec són espais protegits, i alguns especialment fràgils. Estan gestionats per diferents administracions sota règims de protecció específics.
✔️ Si vas en bicicleta de muntanya, segueix només les pistes marcades per evitar danyar la vegetació, alterar la fauna o causar erosió als camins.
✔️ Respecta aquests espais per preservar el seu valor científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic i mediambiental.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
