HEROIS DEL MONTSEC: MELITÓN SALA
Al poble de Tòrrec va néixer Melitón Sala Ribaudàs (1899-1945), conegut també com 'Melitón de Tòrrec', o també 'Milton' un agent de la resistència francesa integrat a les Forçes Franceses...
La història de Melitón Sala i Dolors Sala, ambdós de Tòrrec, ens recorda el preu insondable que paguen aquells que lluiten per la justícia i la llibertat en temps de guerra, repressió i persecució. El seu sacrifici és un commovedor recordatori dels valors humans que hem de protegir i preservar, perquè a través de la memòria i el respecte puguem mantenir viva la seva esperança i el seu llegat.
La historia de Melitón Sala y Dolors Sala, ambos de Tòrrec, nos recuerda el precio insondable que pagan aquellos que luchan por la justicia y la libertad en tiempos de guerra, represión y persecución. Su sacrificio es un conmovedor recordatorio de los valores humanos que debemos proteger y preservar, para que a través de la memoria y el respeto podamos mantener viva su esperanza y su legado.The story of Melitón Sala and Dolors Sala, both from Tòrrec, reminds us of the unfathomable price paid by those who fight for justice and freedom in times of war, repression and persecution. His sacrifice is a poignant reminder of the human values we must protect and preserve, so that through memory and respect we can keep his hope and legacy alive.
Índex
Situació Geogràfica de Tòrrec
Antigament coneguda com la Baronia de la Vansa, aquesta antiga jurisdicció senyorial abastava les poblacions de Lluçars, Boada, Tòrrec, Argentera i Gàrzola, situades a la comarca de La Noguera, dins del terme municipal de Vilanova de Meià, als peus del Montsec de Rúbies (o de Meià).
L’origen del nom Vansa cal buscar-lo, precisament, en els paratges escarpats i plens de misteri que envolten Tòrrec. Una terra de barrancs profunds i feréstecs, com el de Fontfreda, Tartera, l’Espluga, la Coveta o el mateix barranc de la Vansa, que sembla que hagin estat esculpits per gegants antics.
La majoria d’aquests barrancs s’estenen de nord a sud, i molts d’ells tenen el seu origen en una zona plena de coves i balmes espectaculars, moltes d’elles habitades des de la prehistòria i fins ben entrat el segle XX. Conegudes com les Coves de Gramenet i les Coves de Montadó, aquestes formacions han estat adaptades amb parets, sostres i fornícules, mostrant una fusió impressionant entre natura i hàbitat humà.
Aquestes balmes es troben en formacions molàsiques, discordants i constituïdes per conglomerats poligènics, gresos i llims —termes que potser sonen tècnics, però que parlen d’una geologia complexa i plena d’història. Els especialistes les daten de l'Eocè terminal a Oligocè, per la seva posició sobre terrenys inferiors ja estudiats paleontològicament.
Al cor d’aquest paisatge tan abrupte, trobem el petit poble de Tòrrec, on destaca l’impressionant Cova de la Vansa, una gran balma obrada que va estar habitada fins al 1951. El poble s’aixeca a l’esquerra del riu del mateix nom, tot i que uns quilòmetres més avall, el curs d’aigua rep el nom de riu de les Segues, un indret on, segons recordava Melitón Sala Ribaudàs, ell mateix hi pescava barbs quan era jove.
Tòrrec ens ofereix racons d’una gran bellesa: des de la deu de Fontfreda fins a les banyeres naturals de la Peixera, tot envoltat d’un paisatge dur, salvatge i singularment bell, que sembla resistir el pas del temps com un refugi del món antic.
Els Sala, l’heroisme resistent de Tòrrec
Al petit poble de Tòrrec va néixer Melitón Sala Ribaudàs (1899-1945), a Cal Botiguer.
Conegut també com Melitón de Tòrrec o pel seu àlies clandestí Milton, aquest home senzill de la Serra del Montsec es convertiria en un agent clau de la resistència francesa, integrat a les Forces Françaises Combattantes (FCC) durant la Segona Guerra Mundial.
La seva determinació incansable com a passeur de frontière (passador de frontera) i missatger clandestí el va fer destacar dins la xarxa resistent. Travessava valls, ports i cims pirinencs per una sola causa: la llibertat.
Les missions d’en Melitón són llegendàries. El seu nom hauria de figurar als llibres d’història amb lletres majúscules. Però no va estar sol en aquesta lluita: cal destacar també el paper essencial de la seva esposa, Dolors Sala (1905-1979), originària de Cal Casanova, també a Tòrrec. Ella va ser molt més que un suport: va ser una resistent compromesa, valorada per la seva valentia i la seva dedicació incansable a la causa.
En el si de la resistència francesa, Melitón va col·laborar estretament amb la Xarxa AKAK, encarregant-se de fer arribar correu aliat secret a través de la frontera franco-espanyola.
No només això: acollia aviadors abatuts, jueus perseguits, membres de la França Lliure i altres refugiats antifeixistes. A molts d’ells els guiava amb perícia i coratge, creuant el Pirineu cap a Puigcerdà i després cap a Berga, en rutes plenes de perill i incertesa.
La Xarxa AKAK va ser un important sistema de resistència i espionatge actiu durant l'ocupació alemanya, lligat a l'OSS (Office of Strategic Services), els serveis secrets nord-americans. Fou fundada per Camille Fort i es va estendre per tota la França ocupada com a estructura de suport clandestí i recolzament logístic.
La Xarxa AKAK treballava sovint en col·laboració amb altres estructures com la Xarxa Morhange o els Travaux Ruraux, i molts dels seus integrants tenien vincles amb el MUR (Mouvements Unis de Résistance) o, en el cas dels catalans, amb el PSUC i el Partit Comunista francès clandestí.
Els codis i estratègies eren tan enginyosos com discrets: els missatges secrets viatjaven des de Vilafranca de Conflent dins una lletera, transportats pel Petit Train Jaune fins a la Tor de Carol, després amagats en un estable de Queixans i finalment arribaven en tren fins al Consolat Britànic de la Plaça Urquinaona de Barcelona.
Melitón, fidel a la seva missió i al seu silenci, va fer diversos viatges al Consolat Britànic de Barcelona, amb total discreció. La seva última visita, l’any 1944, el va portar de tornada a la seva estimada Tòrrec, un poble que aleshores encara comptava amb més de 100 habitants.
Aquella visita, breu i emotiva, seria el seu comiat definitiu. Un darrer adéu a la seva família i a la terra que l’havia vist néixer i forjat com a home lliure.
Dolors Sala i Meliton Sala Ribaudàs, Un Camí de Supervivència
A la recerca d’una vida millor, Dolors Sala i Melitón Sala Ribaudàs van emprendre una veritable odissea que els conduí riu amunt per la conca del Segre fins arribar al poble d’Ur, a la Cerdanya francesa. En aquell indret fronterer, entre muntanyes i dificultats, començarien una nova etapa marcada per l’esforç, el coratge i una robusta determinació.
Melitón es va incorporar a les obres de construcció del tram de ferrocarril entre la Guingueta d’Ix i La Tor de Querol – Enveig, el conegut Petit Train Jaune, on es va especialitzar en la manipulació d'explosius. Aquest treball no només li proporcionà ingressos, sinó també coneixement profund del territori pirinenc i de la seva complexa geografia humana.
També va ser contractat com a xofer a la lleteria Domènech, que recollia la llet produïda a tota la Cerdanya i la distribuïa fins a Perpinyà i la plana del Rosselló. Aquesta feina li va permetre viatjar amb llibertat, recórrer el Capcir, l’Alt Conflent i altres racons del Pirineu, i establir una xarxa de contactes molt útils per a futures accions de resistència.
Amb el pas del temps, Melitón esdevingué un missatger de confiança i una peça clau en el funcionament quotidià de masos i granges. Portava medicaments, feia encàrrecs i distribuïa informació oportuna, especialment entre refugiats i exiliats. El seu altruisme, coratge i coneixement del territori el convertiren en una figura imprescindible a la comunitat.
Durant la Guerra Civil Espanyola, quan els anarquistes de la FAI havien perdut el control de Puigcerdà, Melitón va fer diversos viatges arriscats conduint camions carregats d’armes des de la regió de París fins al Pirineu, amb la complicitat d’agents duaners francesos.
Al costat de Dolors Sala, la seva inseparable companya, van fer front a un món incert. En plena onada de guerra i repressió franquista, la seva casa esdevingué un refugi per a exiliats i una llar d’esperança.
Van ajudar, entre d’altres, a dos veïns de Tòrrec que havien caigut en desgràcia: Rossendo Roca, de cal Ferri, i Pere Casals, de cal Janera (1917–1987). Havien estat internats en camps de concentració per excombatents republicans, i Melitón no dubtà a treure’ls d’allà i buscar-los feina i allotjament.
L’actitud de Melitón reflectia una convicció profunda: l’ajuda mútua com a resistència. El seu esperit solidari deixà empremta. De fet, Pere Casals, un dels acollits, aconseguí tornar al seu estimat Tòrrec i arribà a ser-ne batlle entre 1963 i 1979, deixant una petjada perdurable en la vida del poble. Un exemple clar de com la generositat pot canviar destins.
La relació entre Melitón i Dolors també fou testimoni d’un equilibri profund entre ideologies i afectes. Melitón, anticlerical convençut, respectava la religiositat fervent de Dolors, qui conservava a la capçalera del llit un santcrist i dues imatges de la verge, símbol de la seva fe inalterable.
No obstant això, quan va arribar la tràgica notícia de la detenció i posterior mort de Melitón, Dolors es va veure profundament colpida. Tot i la seva fe, aquella nit, sola, davant del silenci, Dolors es va aixecar del llit i, amb mans tremoloses, va despenjar les imatges religioses. Un gest que revela la magnitud de la seva pèrdua i l’impacte emocional d’aquella tragèdia.
El 8 de febrer de 1944, Melitón fou capturat per la Gestapo a causa d’una delació. Primer fou empresonat al camp de Compiègne, i posteriorment deportat a Alemanya, als camps de Neuengamme i després a Fallersleben, on finalment va morir el 18 de març de 1945.
A Fallersleben, Melitón fou obligat a fer treballs esclaus en una bòbila que havia estat confiscada a un ciutadà jueu. Fallersleben formava part del complex industrial de Volkswagen, on molts presoners van morir a causa de les condicions laborals infrahumanes. Aquest detall connecta amb una altra cara desconeguda de la guerra: el vincle entre indústria i la deportació nazi.
El seu final va ser silenciat per l’horror de la guerra i la mà implacable de l'opressió del nazisme i el feixisme, però el seu llegat de dignitat, coratge i solidaritat encara ressona.
Els Reconeixements a Melitón i Dolors
En reconeixement a l’heroisme i al sacrifici de Dolors Sala i Melitón Sala Ribaudàs, l’Estat Francès els va atorgar, a títol pòstum, les més altes distincions militars i civils.
Unes condecoracions que parlen per elles mateixes: la prestigiosa Chevalier de la Légion d’Honneur, la Médaille de la Résistance, la Croix de Guerre amb Etoile de Vermeil i l’Ordre de l'Armée, on Melitón fou ascendit simbòlicament al grau de segon tinent.
Aquests honors oficials no només reconeixen una vida de resistència i coratge, sinó que perpetuen el llegat d’un home que va combatre la barbàrie amb el cor i l’esperança. El seu nom, gravat entre els grans de la història, continua inspirant generacions a lluitar per un món més just i lliure.
El 14 de setembre del 2013, el petit poble de Tòrrec es vestí de memòria i emoció. L’Associació Joves de la Vall de Meià va retre homenatge a aquest fill de la terra, als peus del Montsec de Rúbies (o de Meià). L’acte va reunir dos dels fills de Melitón, i la cantautora Sílvia Tomàs va omplir l’aire amb música i sentiment, interpretant poemes de Roger Sala, fill de Melitón i Dolors.
La veu d’Emmanuel de Miguel Mornet, cònsol emèrit de França a Lleida, va ressonar amb paraules de reconeixement profund. I com a testimoni perdurable, es va descobrir una placa commemorativa que recorda per sempre la seva tasca llibertària, a la mateixa terra on Melitón havia fet els seus primers passos.
Com escrigué Antoni Cayrol, conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà (1920–2011), poeta, dramaturg i també camarada de lluita de Melitón:
Dins del seu riure hi cabia el món i el seu somriure es va fondre en el sorral negre de l’Alemanya. Allà, entre aquells pins nous que amaguen mal, una part nostra hi va deixar arrel.
També, com a reconeixement, el nom Melitón Sala Ribaudàs és un dels tres que apareixen al monument als caiguts de la Guingueta d’Ix, a la Cerdanya francesa, inaugurat a l'any 1995.
El setembre de 2021, el poble de Guingueta d’Ix li va retre homenatge. Una petita plaça d’aquest poble ara porta el seu nom.
Situació en el Mapa
Fonts
Sánchez Agustí, F. Espías, contrabando, maquis y evasión. La II Guerra Mundia en los Pirineos. Editorial Milenio. 2003.
Sánchez Agustí, F. Maquis al Montsec. Pagès Editors.
Lucien Maury, La Résistance audoise, 1940- 1944, t. 2, Comité d’histoire de la Résistance du département de l’Aude, Quillan, Imprimerie nouvelle, 1980.
Revista La Palanca. Número 230. Octubre 2013.
Ferran Sánchez, Agustí. Espías, contrabando, maquis y evasión. La II Guerra mundial en Los Pirineos. Lleida: Milenio, 2003. Pág.251-269.
AAVV. Livre-mémorial des déportés de France arrêtés par mesure de répression et dans certains cas per mesure de persécution 1940-1945. París: Éditions Tirésias, 2004. Pág.II-730.
Bermejo, Benito ; Checa, Sandra. Libro memorial: españoles deportados a los campos nazis (1940-1945). Madrid: Ministerio de Cultura, 2006. Pág.326
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com. 