CAMÍ DE L'ESCALA DEL PAS NOU
L'antic Camí de l'Escala del Pas Nou seguia el curs del riu Boix des de Vilanova de Meià, a La Noguera, fins a la vall de Barcedana, al Pallars Jussà, captivant amb el seu paisatge bestial.
ENS SITUEM A: l’espectacular congost forjat pel riu Boix a través del majestuós Montsec de Rúbies (o de Meià), al nord del municipi de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera. Un paratge impregnat d'història i travessat per un antic camí marcat pels enormes cingles de Lo Desferrador, la Roca dels Arços i Lo Pelat, d’una bellesa absolutament recomanable.
NOS SITUAMOS EN: el espectacular desfiladero forjado por el río Boix a través del majestuoso Montsec de Rúbies (o de Meià), al norte del municipio de Vilanova de Meià, en la comarca de la Noguera. Un paraje impregnado de historia y atravesado por un antiguo camino marcado por los enormes riscos de Lo Desferrador, la Roca dels Arços y Lo Pelat de una belleza absolutamente recomendable.WE ARE LOCATED IN: the spectacular gorge forged by the Boix river through the majestic Montsec de Rúbies (or Meià), north of the municipality of Vilanova de Meià, in the region of la Noguera. A place steeped in history and traversed by an ancient road marked by the enormeous cliffs of Lo Desferrador, Roca dels Arços and Lo Pelat with an absolutely commendable beauty.
ÍNDEX:
Situació Geogràfica del Pas Nou
El Camí de l'Escala del Pas Nou és més que un vell sender de ferradura: és una costura antiga que, durant segles, ha lligat la vall de Meià (o Coma de Meià) amb el Pallars Jussà. El seu traçat s’enfila amb una elegància dura i obstinada fins al cor del Montsec de Rúbies (o de Meià), com si el camí volgués desafiar la mateixa muntanya a cop de passa.
Fins al segle XIV, el congost del riu Boix era un mosaic salvatge de camins precaris i cabanes de pastor, on només els més valents o els més necessitats gosaven aventurar-s’hi. S’hi encadenaven rutes que, encara avui, sonen com versos d’una epopeia: la Portella Blanca, el Pas de les Eugues, el Graell de Paús (o Pas de Nerill)... I, entre totes, un antic camí medieval que pujava cap a la Conca Dellà, la Conca de Tremp i el Pallars Jussà, buscant l’ombra llunyana de la calçada romana que, per Fabregada i Bonrepòs, conduïa a Isona.
El Pont de la Gata (també dit Pont de Barmó) és un dels vestigis que es conserven de l'antic recorregut que seguia el traçat del riu Boix per travessar el Montsec de Rúbies (o de Meià), al bell mig d'imponents parets de roca per l'anomenat Congost de l'Escala del Pas Nou.
Aquest vell camí unia la vall de Meià (o Coma de Meià) amb l'Hostal Roig, Mata-solana i tota la Vall de Barcedana, endinsant-se cap a la comarca del Pallars Jussà.
Amb la construcció de l'actual carretera del Pas Nou, batejada com L-913 i inaugurada el 1922, es va marcar oficialment el seu final al punt quilomètric 8,5. No obstant això, cal destacar que aquesta via continua gràcies a una pista local asfaltada.
Lamentablement, amb la construcció d’aquesta carretera asfaltada, molts trams del camí de l'Escala del Pas Nou van quedar parcialment inutilitzats o desfigurats a causa d'aquesta modernització. Tot i així, avui dia, la carretera llueix amb un atractiu paisatgístic absolutament captivador, convidant a descobrir un itinerari que s'ha mantingut a través del temps.
A Vilanova de Meià, però, hi hagué reticències. L’historiador Francesc Carreras i Candi explicava que els veïns no volien que la nova carretera d’Artesa de Segre a Tremp seguís aquest traçat. Temien que, en cas de guerra, es convertís en una ruta constant de tropes i intendència militar, amb la càrrega que això comportava. Per aquest motiu, l’Hostal Roig i el Pas Nou quedaren fora de les grans rutes comercials, desviant el tràfec cap al port de Comiols.
Com a nota de topònims, un dels cims més alts d’aquesta zona del Montsec és la Roca dels Arços, sovint mal dita “Roca dels Arcs”. El canvi ve de lluny: la pèrdua de la “ç” i la mutació fonètica de [ars] a [arks] van esborrar el seu significat original. Diversos estudis demostren que la roca no té, ni ha tingut mai, cap arc: el seu nom prové dels arços (Crataegus monogyna) que en coronen la part superior. El nom erroni, però, ha persistit amb tossuderia.
Les cingleres de Lo Desferrador, la Roca dels Arços i Lo Pelat, des de fa dècades, són un paradís vertical per als escaladors. Els seus murs, assolellats o ombrívols segons l’hora, continuen sent un repte i un reclam per als qui, com els antics caminants, busquen mesurar-se amb la muntanya.
Origen Històric del Camí de l’Escala del Pas Nou
A mitjan segle XIV, la Vall de Barcedana —aleshores coneguda simplement com La Vall— era un mosaic de tres nuclis: Sant Miquel de la Vall (o Sant Miquel de Castell Jussà), Sant Cristòfol de la Vall i Sant Martí de Barcedana. Avui pengen del municipi de Gavet de la Conca, a la cara nord del Montsec de Rúbies (o de Meià, dins el Pallars Jussà.
El seu senyor jurisdiccional era Arnau de Llordà, membre d’una branca lateral de la poderosa família dels Meià. El 31 d’agost de 1348, mentre Europa encara tremolava sota l’ombra negra de la pesta, Arnau dictà el seu testament. Morí sense fills —o, si més no, sense descendència masculina— i deixà com a hereu universal i perpetu el monestir de Santa Maria de Meià. Amb aquell gest, La Vall passà a formar part del Priorat de Meià, naixent així la batllia que, segles més tard, seria recordada com la Vall del Priorat de Meià.
Quan el Priorat rebé en herència aquell senyoriu, el prior Hug de Turillén decidí unir físicament les dues meitats d’aquest domini. Ordenà la construcció del Camí de l’Escala del Pas Nou, una artèria de pedra i suor que esdevindria la via més directa entre la Coma de Meià (comarca de La Noguera) i la Vall de Barcedana (Pallars Jussà).
El traçat començava al Portal de la Font de Caps, a Vilanova de Meià, i avançava fins a la Font del Banc de la Paciència, on els viatgers devien aturar-se abans d’afrontar el tram més exigent. Després, baixava cap al riu Merler i, girant a l’esquerra, pujava per sobre de la Font de l’Hedra fins a creuar el riu Boix pel Pont de la Gata. Des d’aquí, seguia pel marge dret del Boix, endinsant-se a poc a poc en el Congost de l’Escala del Pas Nou.
En alguns punts, la muntanya obligava a la inventiva: graons tallats directament a la roca, que donaren nom al camí, permetien superar passos estrets fins als Cingles de Desferrador.
Allà, al límit del terme de Vilanova de Meià, s’estenien Els Enforcats, també anomenat Pla de les Forques. Era un indret d’advertència macabra: les forques s’hi alçaven amb els cossos esquarterats dels condemnats, un missatge clar per a malfactors i viatgers sobre el pa que s’hi donava a la vila.
Però el camí també tenia una cara més viva i quotidiana. Cada vigília de Sant Martí, les perdiuaires de la Vall de Barcedana descendien per l’Escala del Pas Nou amb gàbies plenes de perdius, camí de la fira de Vilanova de Meià, celebrada l’11 de novembre. Aquell mercat de perdius gaudia d’una fama que traspassava valls i ports. Avui, la tradició continua sota el nom de Fira de la Perdiu., mantenint un fil viu amb el passat.
El Riu Boix
El riu Boix és l’ombra fidel del Camí de l’Escala del Pas Nou. Neix discretament a l’obaga del Montsec de Rúbies (o de Meià), a 1.280 metres d’altitud, i des d’allà comença un viatge que no és gens senzill. S’obre pas entre parets de roca, travessa la muntanya pel Congost de l’Escala del Pas Nou i, com si estigués decidit a veure mar, corre en direcció nord-sud al llarg de 23 quilòmetres.
És un riu singular: un dels tres que tenen la gosadia de travessar la Serra del Montsec, al costat dels gegants Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa. Després de donar vida a la Coma de Meià i banyar les terres de Baldomar, lliura les seves aigües al riu Segre, completant un cicle que comença en el fred silenci de l’alta muntanya i acaba en el flux més ample de la plana.
El Boix no viatja sol. Rep l’aigua i les històries dels seus afluents: el riu de l’Obac, o de Sant Pere, que s’origina prop del Coll d’Orenga; el riuet de Sant Jordi, nascut a tocar de Vilanova de Meià; i el barranc de la Vall d'Ariet, que baixa nerviós per afegir-se a la seva corrent. Junts formen una xarxa hídrica que, des de fa segles, ha estat columna vertebral de camins, horts i vides.
Situació en el Mapa del Pas Nou
QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com. 