ELS RENTADORS DE BARMÓ: UN PATRIMONI INVISIBLE
Els misteriosos rentadors de Barmó apareixen al Barranc de Paús en mig de la vegetació, com si fossin les restes d'una antiga civilització amagada, a prop del Camí de l'Escala del Pas Nou...
ENS SITUEM AL: Barranc de Paús sota l'ombra del Montsec de Rúbies (o de Meià), a Vilanova de Meià, comarca de La Noguera, on una enigmàtica presa amaga part de la història econòmica i industrial del Montsec. Un racó, abans freqüentat per banyistes locals després de la fi de l'explotació minera, que desplega la seva misteriosa presència tot custodiant secrets d’altres temps.
NOS SITUAMOS EN: el Barranc de Paús bajo la sombra del Montsec de Rúbies (o de Meià), en Vilanova de Meià, comarca de La Noguera, donde una enigmática presa oculta parte de la historia económica e industrial del Montsec. Un rincón, antes frecuentado por bañistas locales tras el fin de la explotación minera, despliega su misteriosa presencia mientras guarda secretos de tiempos pasados.WE ARE LOCATED AT: Barranc de Paús under the shadow of Montsec de Rúbies (or Montsec de Meià), at Vilanova de Meià, La Noguera, where an enigmatic dam conceals a part of Montsec's economic and industrial history. A corner once frequented by local bathers after the end of mining exploitation unfolds its mysterious presence while guarding secrets from times past.
Índex:
Situació Geogràfica dels Rentadors de Lignit de Barmó
Els rentadors s’arrapen al llit del Barranc de Paús, un barranc que baixa decidit fins a lliurar les seves aigües al riu Boix, que serpenteja pel Camí de l’Escala del Pas Nou avall, una via que sempre guardar la memòria d’un temps mineral, de pols negra i de jornals feixucs.
El Barranc de Paús, estret i tossut, fou l’indret escollit per aixecar-hi una presa d’uns cinc o sis metres d’alçada i entre trenta i quaranta metres de llarg. L’obra va crear un embassament menut, gairebé domèstic. Vist des de la distància, sembla més aviat un invent d’enginyeria d’estar per casa que no pas una infraestructura minera.
Acabada l’explotació, quan el silenci va substituir el crit metàl·lic de les pales i el lignit va deixar de tenyir mans i camises, la gent dels voltants hi anava a banyar-se.
La presa, feta amb pedra i ciment, es manté avui sorprenentment sencera, i ha après a defensar-se de les riuades amb d’orgull. Amb els anys, però, els sediments s’hi han anat arrambant, lenta i tossudament. El paisatge ja no és el de les fotografies antigues, però conserva l’aire de lloc oblidat que aguanta el pas del temps sense pressa i sense escarafalls.
