LES MINES DE BAUXITA DE SANT MAMET
A Sant Mamet s'amaga un laberint de mines de bauxita que avui reneixen com a aula geològica, transformant l'antic fracàs industrial en patrimoni. Paradoxalment, la troballa de terres rares...
ENS SITUEM: Al dom de Sant Mamet, als vessants del Montsec de Rúbies (o de Meià), on estrets i profunds congostos son serpentejats pel riu Segre, just abans de sortir cap a la depressió de l'Ebre camí de Camarasa i Balaguer.
NOS SITUAMOS: En el dom de Sant Mamet, en la vertiente del Montsec de Rúbies (o de Meià), donde estrechos y profundos desfiladeros son serpenteados por el río Segre, justo antes de salir hacia la depresión del Ebro camino de Camarasa y Balaguer.WE ARE LOCATED: At the dome of Sant Mamet, slopes of the Montsec de Rúbies (o de Meià), where narrow and deep gorges are meandered by the river Segre, just before leaving for the depression of the Ebro on the way to Camarasa and Balaguer.
Índex
El descobriment dels jaciments de bauxita d’Alòs de Balaguer i Camarasa
Obrir la Muntanya un Altre Cop: A la Recerca de Terres Rares
Situació geogràfica de Sant Mamet
El dom de Sant Mamet no és només una muntanya, és una talaia. Amb els seus 1.391 metres, s’alça com la gran balconada de La Noguera, un punt d’unió entre els municipis d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià.
Si puges al cim, entendràs ràpidament per què és especial: al nord, t’imposa la muralla calcària del Montsec de Rúbies (o de Meià); al sud, la vista es relaxa amb la infinita plana de Lleida. En dies clars, fins i tot Montserrat i el Pirineu semblen saludar-se entre ells des d’aquí dalt.
Però, malgrat que ara està guanyant fama gràcies al repte dels 100 Cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Sant Mamet amaga una història que la majoria d’excursionistes desconeixen. Mentre nosaltres caminem per la superfície, sota els nostres peus hi ha un laberint oblidat.
Sant Mamet, forma part del paisatge dels Aspres del Montsec (o Aspres de La Noguera, o també Aspres de Balaguer, o simplement «Els Aspres»). Es troba dins de l’Espai Natural de la Serra del Montsec i s’estén des de les ribes de la Noguera Pallaresa, a l’oest, fins a les ribes del riu Segre, a la vessant sud, definint límits naturals com la Coma de Meià i la Vall d’Ariet.
La Bauxita: molt més que un simple mineral
A principis del segle XX, entre 1910 i 1920, la tranquil·litat del Montsec es va trencar degut a la recerca de bauxita, una roca sedimentària, de tons vermellosos i marrons (per l’òxid de ferro), que va ser la gran promesa del moment: la matèria primera per fabricar alumini.
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la posterior autarquia, Espanya necessitava desesperadament ser autosuficient, dependre de l’exterior no era una opció pel règim. Això va convertir el Montsec en un objectiu estratègic. L’any 1949, els mapes de l’Institut Geológico y Minero de España (IGME) van confirmar el que molts sospitaven: Alòs de Balaguer i Camarasa tenien jaciments importants.
La bauxita, sovint confosa amb un simple mineral, és molt més que això: és una roca sedimentària, autèntica combinació de components que la converteixen en una peça molt original i complexa.
És una roca formada principalment per hidròxids d’alumini com la böhmita, la gibbsita i la diàspor, a més d’alumogel, un gel ric en alumini. El seu color característic, que sovint varia entre tons vermellosos i marronosos, prové de la presència d’òxids i hidròxids de ferro. A tot això, s’hi afegeixen altres materials que completen la seva rica composició, com les argiles.
El descobriment dels jaciments de bauxita a Alòs de Balaguer i Camarasa
Als inicis del segle XX, la Serra del Montsec es va convertir en el focus d’una febre d’exploració minera. Entre el 1910 i el 1920, l’interès creixent per la bauxita, una roca essencial per a la indústria de l’alumini, va motivar l’exploració detallada de la serra, marcant les primeres passes cap a la delimitació dels seus principals jaciments.
Durant aquest període, l’Institut Geológico y Minero de España (IGME) va encarregar diversos estudis per avaluar la rendibilitat de l’explotació d’aquests recursos. Les investigacions van concloure que els jaciments de la zona tenien un potencial suficient per justificar l’extracció del mineral.
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, les prioritats industrials del país es van transformar. La necessitat d’autonomia en matèries primeres, especialment aquelles vinculades al sector estratègic de l’alumini, va portar a la fundació a Barcelona, l’any 1940, de Alquimia Comercial Anònima. Aquesta empresa va centrar-se en l’aprofitament dels recursos naturals, impulsant l’estudi de la bauxita com a recurs clau per satisfer la demanda interna.
El 1949 va marcar un abans i un després per a l’exploració minera del Montsec. Durant l’elaboració d’un mapa geològic a escala 1:50.000, l’Institut Geológico y Minero de España (IGME) va identificar, amb precisió, els abundants jaciments de bauxita a Alòs de Balaguer i Camarasa.
Aquest redescobriment va posar en relleu la riquesa mineral del Montsec, va obrir nous horitzons d’investigació i va consolidar la zona com un punt estratègic per a l’explotació minera.
Les investigacions posteriors van ampliar l’abast dels jaciments, revelant indicis prometedors a la Serra de Mont-roig i la Serra de Sant Jordi, al terme municipal de Camarasa, tot i que van resultar bosses de minera escases. Paral·lelament, el municipi d’Alòs de Balaguer també es va sumar a la llista de zones amb un alt interès.
A la vessant sud-est de Sant Mamet, els antics jaciments de bauxita, situats a les partides de Les Cóms i de Malagosta, narren l’esplendor minera del passat. Representen un valuós llegat geològic i industrial que narra la història d’una època d’intens desenvolupament, marcada per la recerca de recursos naturals.
Aquest patrimoni, que encara perdura, ofereix una finestra única al passat econòmic i històric de la regió.
Mina Pilar i Mina Consuelo
Al llarg del segle XX, Sant Mamet va ser un focus d’activitat minera intensa, deixant una empremta profunda en el paisatge i en la història de l’explotació de la bauxita a Catalunya. Aquest llegat es va mantenir actiu fins a principis dels anys 80.
Les dues concessions principals, la Mina Pilar (número de concessió 3636) a la partida de Les Cóms, i la Mina Consuelo (concessió número 3625) a la partida de Malagosta, es van estendre sobre més de 50 hectàrees, convertint aquesta zona en un autèntic centre neuràlgic de l’extracció de bauxita.
Al llarg dels anys, diverses empreses van assumir la seva explotació: des dels inicis amb l’empresa Alquimia Comercial Anònima, passant per Bauxites Espanyoles S.A., fins arribar a Ciments Molins S.A. que va tancar el cicle productiu.
A més de les concessions principals, altres punts d’extracció com la Mina Araceli i la Mina Josep complementaven l’activitat minera de la zona.
Durant els anys 60, la mineria a Sant Mamet donava feina a una mitjana de 40 treballadors, que diàriament s’enfrontaven als reptes de l’extracció a cel obert.
Aquest esforç humà no només sostenia l’activitat econòmica local de moltes famílies, sinó que també definia un estil de vida vinculat als recursos de la terra. En total, es calcula que es van extreure unes 200.000 tones de bauxita, consolidant Sant Mamet com un punt clau en l’activitat minera de la comarca.
El jaciment més estudiat, la Mina Pilar, va requerir una investigació exhaustiva que combinava 800 metres de perforacions exteriors i 200 metres d’interiors. Aquest treball va donar lloc a diverses galeries distribuïdes en diferents altures, incloent tres principals: una de 120 metres a la cota 998, una altra de 280 metres a la cota 978, i una de 160 metres a la cota 958.
Per connectar aquests nivells, es van construir 160 metres de plans inclinats, traçant un complex entramat que travessava la vessant sud-est del Sant Mamet, començant a prop de la Font dels Cóms.
Malgrat la riquesa mineral del Montsec i els seus nombrosos jaciments de bauxita, el somni de convertir aquesta regió en un pol miner de referència internacional es va esvair ràpidament. La raó? Una qualitat de bauxita que no estava a l’altura de la competència global.
L’explotació dels jaciments al Montsec va experimentar breus períodes de prosperitat gràcies a les polítiques proteccionistes de l’estat espanyol. Amb la imposició d’aranzels elevats sobre la importació d’alumini i altres minerals, es va donar prioritat a la producció nacional, oferint un respir temporal a la indústria minera local.
Amb la relaxació de les polítiques proteccionistes i el retorn dels preus internacionals a nivells més baixos, la bauxita espanyola es va veure desbordada per la competència global. Jaciments de més qualitat i costos d’extracció més baixos, principalment a països d’Amèrica i Àsia, van deixar fora de joc la indústria catalana.
Tot i el seu declivi, aquestes mines van jugar un paper fonamental en el desenvolupament econòmic del Montsec, transformant el territori i les vides dels seus habitants. Avui, els vestigis d’aquesta indústria haurien de ser reconeguts com part essencial del patrimoni industrial i històric de la regió, un recordatori tangible dels esforços humans en la recerca del progrés.
