HEROIS DEL MONTSEC: D'ESTOPANYÀ A SECRETARI DE FRANCESC MACIÀ
Con la llegada de la primavera volvemos a las asambleas presenciales. La cita será pasado mañana viernes 10 de abril, como es costumbre, a las 18 horas en Puente de Montañana.
Actualització del 08.04.2026
Aquest article ha estat revisat i reescrit gràcies a la contribució inestimable d’un familiar d’Antoni Puch que ens va contactar: Milena Aran.
Antoni Puch Ferrer va ser el seu tiet-besavi i les seves aportacions han sigut molt aclaridores, malgrat encara ens trobem davant d’un personatge d’una entitat enorme que ha quedat en l’oblit.
Després de la Guerra Civil Espanyola, en paraules de la Milena, es perd tota pista de l’Antoni Puch Ferrer així com de les seves propietats i bens. I és que com diu la Milena costa molt ressuscitar un enterrat en l’oblit.
La Milena, ens explica que també porten molt de temps intentant trobar suports a través dels ajuntaments de Camporrells i Estopanyà per trobar més informació sobre Antoni Puch Ferrer i així poder completar dades de la seva vida i el seus orígens, però han estat gestions completament infructuoses ja que no han trobat res més que silenci per part d’aquests municipis.
Des d’aquí no podem més que fer-nos la següent pregunta: podria ser que la seva militància fortament catalanista ajudi a que des de l’Aragó se l’ignori quasi completament, provocant que al mateix temps s’oblidi la seva vessant periodística, republicana i de lluita per les llibertats i la democràcia?
A sota podem observar una imatge restaurada (amb IA) a partir d’una fotografia en blanc i negre publicada al diari Última Hora de dilluns 1 de juny de 1936 dins de l’article titulat El President Companys es reuneix a sopar amb els antics redactors i obrers de ”La Lucha”.
En aquesta fotografia del dia 31 de maig de 1936, trobem Antoni Puch assegut amb vestit marró clar a l’extrem dret de la fotografia. Havia estat redactor del diari La Lucha del 1916 al 1919, on Lluís Companys era el cap de redacció i Francesc Layret l’havia estat fundat.
Si valoreu la nostra feina, considereu la possibilitat d’una subscripció de pagament. El vostre suport ens permet dedicar el temps necessari a escriure aquestes publicacions.
❤️ Gràcies per llegir-nos ❤️
Índex
Antoni Puch Ferrer: Els Orígens
En un racó mil·lenari de la Ribagorça d’Osca, concretament a Estopanyà (avui un poble petit del Montsec de l’Estall que en el seu moment va arribar a tenir més de 1000 habitants), va néixer el 29-11-1888 un jove que acabaria sent una de les veus més combatives, perseverants i inspiradores de la premsa republicana catalana del primer terç del segle XX: Antoni Puch Ferrer.
Avui, al poble que el va veure néixer, potser ningú no recorda la seva veu, però la seva trajectòria és el testimoni viu d’una generació de periodistes que van entendre l’ofici com una forma de vida i de lluita.
Antoni Puch Ferrer, fill del Montsec, va fer de la paraula escrita una trinxera contra la injustícia i un far de la dignitat. La seva trajectòria vital i professional és una lliçó de compromís, lucidesa i resistència.
Diferents branques de la seva família van donar grans personatges a la vida pública de l’època: actors, fotògrafs, músics, metges, etc. Encara es conserva a Tamarit de Llitera una de les cases més importants d’una de les branques familiars, la qual està catalogada pel patrimoni històric d’Aragó.
Antoni Puch Ferrer va ser fill del metge cirurgià Antoni Puch Castarlenas, originari de Camporrells, membre del grup fundador del Col·legi Mèdic Provincial d’Osca, i de Lluïsa Ferrer Salés, originària d’Estopanyà.
Instal·lats a Estopanyà, en algun moment de l’any 1894, el matrimoni, juntament amb els fills, van desplaçar el seu domicili a Camporrells a una vivenda del carrer nou.
L’avi patern era Francisco Puch Cariello, originari de Tamarit de Llitera i l’avia paterna era Teresa Castarlenas Ardanuy, nascuda a Camporrells.
D’altra banda, l'avi matern de l'Antoni Puch Ferrer era el mestre d'Estopanyà i es deia Francisco Ferrer Vidal, també nascut a Estopanyà. L'àvia materna, es deia Dolors Salés Malagarriga i el seu orígen el trobem a Salàs de Pallars. Aquests avis materns van viure al carrer Major, 3 d'Estopanyà.
La seva infància i adolescència va transcórrer entre Estopanyà, Camporrells i les aules dels instituts de Lleida i Osca. Es creu que va estudiar magisteri (com alguns dels seus germans), però ben aviat va deixar-se atrapar per l’energia frenètica de les rotatives i la força transformadora del compromís de la paraula escrita.
Amb tan sols 21 anys, l’any 1910, s’incorpora a la redacció d’El Diario de Lérida, on s’encarregava de la secció telegràfica i telefònica. Un any més tard, entrava a treballar al diari L’Ideal, vinculat a la Joventut Republicana de Lleida.
Una Vida al Servei de la Paraula Lliure
Des del diari L’Ideal va denuncià la Guerra del Marroc (o Guerra del Riff o també dita Guerra d’Africa) amb tanta contundència que és empresonat preventivament el 1911.
Seria el primer d’un seguit d’episodis judicials que el consolidarien com una veu incòmoda, valenta i lliure.
Per exemple, el 1919, és processat per injúries al rei (i posteriorment absolt), fet que el seu entorn va celebrà amb un banquet d’homenatge molt recordat.
La seva ploma era brillant, i també àcida quan calia. A L’Ideal, que dirigeix entre 1911 fins l’any 1923, publica cròniques d’alt voltatge polític i el seu estil combatiu i directe el va convertir en un referent de la premsa lleidatana.
El seu nom sempre apareix vinculat al periodisme de resistència i compromís.
A més d’escriure, tenia una habilitat innegable per teixir aliances al seu voltant. Cofundador de l’Associació de la Premsa de Lleida, en va ser primer secretari general i després vicepresident.
Va dirigir el Full Oficial del Dilluns de la Generalitat de Catalunya des del 1932 (excepte el període que va ser destituït amb motiu dels Fets d’octubre de 1934) fins finals del desembre 1939), mentre col·laborava a capçaleres de referència com Solidaritat Obrera i La Humanitat, òrgans respectivament de la CNT i d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Queda clar doncs, que la seva activitat professional no es va limitar a la redacció i la va compartir amb la seva coneguda militància catalanista.
Paral·lelament, el pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui mantenia una estreta relació, el retratà en un treball a l’oli a l’obra El monje novicio, avui conservada a la Hispanic Society of Amèrica (de Nova York).
De fet, aquest és un dels pocs retrats que es coneixen d’Antoni Puch i Ferrer fins ara.
L’any 1928, Antoni Puch entrevistaria el mateix Viladrich per a El Día Gráfico, en una peça que va tenir ressò dins l’àmbit cultural català.
Catalanista i Republicà Fins a la Medul·la
Com a republicà convençut i catalanista actiu, Antoni Puch Ferrer va estar molt vinculat a Francesc Macià, un vell conegut seu del moviment polític de Lleida.
Francesc Macià, 122è president de la Generalitat de Catalunya, va ser artífex de l’intent d’invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya.
Aquests esdeveniments coneguts com els Fets de Prats de Molló van tenir un gran rebombori i van participar una llista llarga de persones. Antoni Puch Ferrer va formar part d’aquesta llista anomenada “Els conjurats de Macià”.
Era tant l’adhesió a les idees republicanes i catalanistes que quan Francesc Macià el va convidar a ser el seu secretari personal, va acceptar sense miraments per l’amistat que els unia així com la connivència ideològica que compartien. Així ho explica, per exemple, Josep Carner i Ribalta al seu llibre Memòries. de Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats.
S’explica l’anècdota, en un article de El Heraldo de Madrid del 25 de desembre 1933, on es fa la crònica de la mort de Francesc Macià, que el president Macià quan va trobar a l’Antoni Puch, exiliat des de l’any 1923 a Perpinyà degut a la dictadura de Primo de Rivera, Macià va proposar-li ser el seu secretari personal:
—Em fa falta un secretari. Vostè val molt. I a més, vostè té una cosa excel·lent.
—I és…?
-Una màquina d’escriure, que ens servirà per a les nostres propagandes.
Macià i Puch es van traslladar a París, portant a l’equipatge una “Underwood”, amb la qual van fer més mal al dictador que amb una metralladora.
La seva adhesió als ideals de llibertat i justícia el portaren també a col·laborar en el seu moment amb el president de la generalitat Lluís Companys.
Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar per segona vegada a l’any 1939 amb la seva dona Elionor Oriola Carré.
Des de Tolosa de Llenguadoc, col·laborà en el diari El Patriota del Sud-Ouest, diari d’informació, òrgan del front de lluita per l’alliberació, la independència i la grandesa de França, on va continuar escrivint fins a la seva mort.
Antoni Puch Ferrer va morir a Auterive (Alta Garona) el 31 de desembre de 1944.Diverses publicacions catalanes de l’exili, com setmanari El Poble Català, Foc Nou i La Humanitat, li van retre homenatge, destacant-ne la seva honestedat, la seva fidelitat a la causa republicana i el seu compromís intel·lectual.
Fonts
Banzo, J. A. (s/f). Mirando en la alberca. Mirando en la alberca. Recuperat el 8 d’abril de 2026, de https://mirandoenlaalberca.blog/
Torralba, P. P. (s/f). La Tradició de Catalunya. Blogspot.com. Recuperat el 8 d’abril de 2026, de https://latradiciodecatalunya.blogspot.com/2016/09/entrevista-josep-bru-i-jardi-1893-1983.html
Castro, A. (2025, 14 juliol). Los Puch, una familia olvidada de Tamarite de Litera: jueces, fotógrafos, médicos y periodistas. heraldo.es. https://www.heraldo.es/noticias/ocio-y-cultura/2025/07/13/los-puch-una-familia-olvidada-de-tamarite-de-litera-jueces-fotografos-medicos-y-periodistas-1839033.html
Cattini, Giovanni C. L’aixecament de Prats de Molló. Rosa dels Vents 2021.
Cuenca, P. B. i. (2026, març 14). L’exèrcit de Francesc Macià. El Punt Avui. https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2627255-l-exercit-de-francesc-macia.html
Carner-Ribalta, Josep. Memòries. de Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats. Viena Editorial 2009.
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com. 