HEROIS DEL MONTSEC: D'ESTOPANYÀ A SECRETARI DE FRANCESC MACIÀ
Antoni Puch Ferrer, nascut a Estopanyà el 1889, va ser una de les grans veus del periodisme republicà català. Compromès, combatiu i exiliat, va fer de la paraula escrita una eina de resistència.
RECORDEU
Si valoreu la nostra feina, considereu la possibilitat d'una subscripció de pagament. El vostre suport ens permet dedicar el temps necessari a escriure aquest butlletí.
❤️ Gràcies per llegir-nos ❤️
Índex
Antoni Puch Ferrer: els orígens
En un racó mil·lenari de la Ribagorça d’Osca, a Estopanyà —avui un poble petit del Montsec de l’Estall que arribà a tenir més de 1000 habitants— va néixer l’any 1889 un jove que acabaria sent una de les veus més combatives, perseverants i inspiradores de la premsa republicana catalana del primer terç del segle XX: Antoni Puch Ferrer.
La seva trajectòria vital i professional és una lliçó de compromís, lucidesa i resistència.
Diferents branques de la seva família van donar grans personatges a la vida pública de l’època: actors, fotògrafs, músics, metges, etc. Encara es conserva a Tamarit de Llitera una de les cases més importants d’una de les branques familiars, la qual està catalogada pel patrimoni històric d’Aragó.
Antoni Puch va ser fill del metge cirurgià Antoni Puch Castarlenas, originari de Camporrells, membre del grup fundador del Col·legi Mèdic Provincial d'Osca (1898), i de Lluïsa Ferrer Salés, originària d’Estopanyà.
La seva infància va transcórrer entre Estopanyà i les aules dels instituts de Lleida i Osca. Es creu que va estudiar magisteri —com alguns dels seus germans—, però ben aviat va deixar-se atrapar per l’energia frenètica de les rotatives i la força transformadora del compromís de la paraula escrita.
Amb tan sols 21 anys, l’any 1910, s’incorpora a la redacció d’El Diario de Lérida, on s’encarrega de la secció telegràfica i telefònica. Un any més tard, entra a treballar al diari L’Ideal, vinculat a la Joventut Republicana de Lleida.
Una Vida al Servei de la Paraula Lliure
Des del diari L’Ideal denuncia la Guerra del Marroc (o Guerra del Riff o també dita Guerra d’Africa) amb tanta contundència que és empresonat preventivament el 1911.
Seria el primer d’un seguit d’episodis judicials que el consolidarien com una veu incòmoda, valenta i lliure.
Per exemple, el 1919, és processat per injúries al rei —i posteriorment absolt—, fet que el seu entorn celebra amb un banquet d’homenatge.
La seva ploma era brillant, i també àcida quan calia. A L’Ideal, que dirigeix entre 1911 i 1919, publica cròniques d’alt voltatge polític i el seu estil combatiu i directe el va convertir en un referent de la premsa lleidatana, i el seu nom sempre apareix vinculat al periodisme de resistència i compromís.
A més d’escriure, teixia aliances. Cofundador de l’Associació de la Premsa de Lleida, en va ser primer secretari general i després vicepresident. Va dirigir el Full Oficial del Dilluns de la Generalitat de Catalunya el 1932 i el 1936, i col·laborà a capçaleres de referència com Solidaritat Obrera i La Humanitat, òrgans respectivament de la CNT i d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Està clar que la seva activitat professional no es va limitar a la redacció i la va compartir amb la seva militància catalanista.
Paral·lelament, el pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui mantenia una estreta relació, el retratà en un treball a l’oli a l’obra El monje novicio, avui conservada a la Hispanic Society of Amèrica (de Nova York).
De fet, aquest és l’únic retrat que es coneix d’Antoni Puch i Ferrer.
L’any 1928, Antoni Puch entrevistaria el mateix Viladrich per a El Día Gráfico, en una peça que va tenir ressò dins l’àmbit cultural català.
Catalanista i Republicà Fins a la Medul·la
Com a republicà convençut i catalanista actiu, va estar molt vinculat a Francesc Macià (122è president de la Generalitat de Catalunya) i a l’entorn de l’intent d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català. Esdeveniments coneguts com els Fets de Prats de Molló.
Era tant l'adhesió a les idees republicanes i catalanistes que quan Francesc Macià el va convidar a ser el seu secretari personal, va acceptar sense miraments per l’amistat que els unia. Així ho explica Josep Carner i Ribalta a les seves Memòries.
S’explica l’anècdota, en un article de El Heraldo de Madrid del 25 de desembre 1933, on es fa la crònica de la mort de Francesc Macià, que el president Macià quan va trobar a Antoni Puch, exiliat des de l’any 1923 a Perpinyà degut a la dictadura de Primo de Rivera, li va proposar ser el seu secretari personal:
—Em fa falta un secretari. Vostè val molt. I a més, vostè té una cosa excel·lent.
—I és…?
-Una màquina d'escriure, que ens servirà per a les nostres propagandes.
Macià i Puch es van traslladar a París, portant a l'equipatge una “Underwood”, amb la qual van fer més mal al dictador que amb una metralladora.
La seva adhesió als ideals de llibertat i justícia el portaren també a col·laborar en el seu moment amb el president de la generalitat Lluís Companys.
Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar per segona vegada a l’any 1939 amb la seva dona Elionor Oriola Carré.
Des de Tolosa de Llenguadoc, col·laborà amb el diari El Patriota del Sud-Ouest, diari d’informació, òrgan del front de lluita per l’alliberació, la independència i la grandesa de França, on va continuar escrivint fins a la seva mort.
Antoni Puch Ferrer va morir a Auterive (Alta Garona) el 31 de desembre de 1944.
Diverses publicacions catalanes de l’exili, com setmanari El Poble Català, Foc Nou i La Humanitat, li van retre homenatge, destacant-ne la seva honestedat, la seva fidelitat a la causa republicana i el seu compromís intel·lectual.
Avui, al poble que el va veure néixer, potser ningú no recorda la remor de la seva Olivetti, però la seva trajectòria és el testimoni viu d’una generació de periodistes que van entendre l’ofici com una forma de lluita.
Antoni Puch Ferrer, fill del Montsec, va fer de la paraula escrita una trinxera contra la injustícia i un far de la dignitat.
Fonts
https://latradiciodecatalunya.blogspot.com/
https://mirandoenlaalberca.blog/
Castro, A. (2025, 14 julio). Los Puch, una familia olvidada de Tamarite de Litera: jueces, fotógrafos, médicos y periodistas. heraldo.es. https://www.heraldo.es/noticias/ocio-y-cultura/2025/07/13/los-puch-una-familia-olvidada-de-tamarite-de-litera-jueces-fotografos-medicos-y-periodistas-1839033.html
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com. 