DÒLMENS DE CORNUDELLA DE VALIRA I SOPERUNY
El misteriós queixigar de Transàs i la vall alta de Cornudella de Valira amaguen un conjunt de megàlits que revelen un autèntic santuari perdut a la subcomarca de La Terreta o la Clotada d'Areny...
ENS SITUEM A: la desconeguda vall de Cornudella de Valira, al municipi d’Areny de Noguera, a la Ribagorça d’Osca. Un autèntic cul de sac coronat pel llogarret de Soperuny, sota la Serra de Cis, i travessat pel riu Valira de Cornudella, que al llarg dels mil·lenis ha configurat una geologia orgàsmica de formes i relleus absolutament impressionants.
NOS SITUAMOS EN: el desconocido valle de Cornudella de Valira, en el municipio de Areny de Noguera, en la Ribagorça de Huesca. Un auténtico callejón sin salida coronado por la aldea de Soperuny, bajo la Sierra de Cis, y atravesado por el río Valira de Cornudella, que a lo largo de los milenios ha configurado una geología orgásmica de formas y relieves absolutamente impresionantes.
WE ARE LOCATED IN: the unknown valley of Cornudella de Valira, in the municipality of Areny de Noguera, in Ribagorça d'Osca. A real cul de sac crowned by the hamlet of Soperuny, below the Serra de Cis, and crossed by the Valira de Cornudella river, which over the millennia has shaped an orgasmic geology of absolutely impressive shapes and reliefs.
ÍNDEX: Situació Geogràfica de Cornudella de Valira | La Serra del Cis | El Tresor del Brocó de Canada | Origen Etimològic de Cornudella de Valira | Origen Històric | Conjunt Megalític de Cornudella | Dòlmens de Soperuny | Dòlmens de Cornudella de Valira
Què és la SerradelMontsec.cat? Benvinguts a la increïble i emocionant Serra del Montsec i el seus voltants, un paradís terrenal i celestial per als amants de la natura. Prepareu-vos per una aventura on tot és possible i res us deixarà indiferents. Seguir llegint…
SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE CORNUDELLA DE VALIRA
Cornudella de Valira és un antic municipi de la Ribagorça d'Osca que a l'any 1955 va quedar agregat al terme d'Areny de Noguera. Una vall presidida al seu punt més alt pel quasi despoblat de Soperuny, situat just a sota de la Serra de Cis.
L'origen del nom de Soperuny l'hem de buscar, precisament, als enormes penyals de la Serra de Cis, sota els quals es situa aquest poblet, donant un sentit augmentatiu de sota el penyal o sota la rocassa ja que està realment dessota d'un peruny colossal. Se situa a 1.227 metres d'altitud i sembla ser que a la dècada de 1970 encara tenia 32 habitants.
Al cim de la Serra de Cornudella, contrafort de la Serra de Cis, es trobava l'antic castell de Cornudella, documentat des de l’any 898 i avui desaparegut, però encara es conserva l'església de Sant Pere de Cornudella, tot i que actualment en ruïnes. Segons un testimoni oral recollit a l’any 2012, les persones grans de l’entorn encara recordaven haver pujat de romeria a Sant Pere de Cornudella el 29 de juny, durant la festivitat de Sant Pere.
Aquest castell va donar nom a la vall, a l'antic municipi i també al riu que travessa aquesta vall, anomenat Valira de Cornudella, riu que neix al vessant meridional de la Serra de Cis, sota el pic Amorriador.
El nom amorriador acostuma a utilitzar-se molt a les zones del Pallars i la Ribagorça per indicar aquell lloc on el bestiar s'atura a fer la migdiada, normalment un lloc ombrat.
El pic Amorriador, avui surt en molts mapes amb el nom de pic de Amoriedo, que resulta de la castellanització ridícula del nom original d’Amorriador.
La llengua tradicional d'aquestes terres és netament el català en la seva variant ribagorçana, malgrat la castellanització de molts noms de lloc i topònims intentant imposar-los i adaptant-los al castellà, tant des del desconeixement, de vegades, com des de la intenció política en contra de les llengues minoritzades, en d'altres.
La vall de Cornudella pertany al municipi d’Areny de Noguera que resta dins de la subcomarca anomenada Clotada d'Areny o La Terreta, també anomenada La Noguerola. S’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, unes terres que aboquen les seves aigües sobre aquest riu entre el Congost d’Escales i Serra de Sant Gervàs, al nord, i el Congost de Mont-rebei i la Serra del Montsec, al sud.
Englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. És a dir, ocuparia a la riba aragonesa (costat dret del riu), dins de la comarca de la Ribagorça d'Osca, part o en la seva totalitat els municipis de Viacamp i Lliterà, Pont de Montanyana, Sopeira, i Areny de Noguera. A la riba catalana (costat esquerra del riu), dins de la comarca del Pallars Jussà, abraçaria part dels municipis de Tremp i Sant Esteve de la Sarga.
Tot i això, hi ha certa tradició d'aplicar el nom de La Terreta al sector més oriental de la solana de la Serra de Sant Gervàs. Una bona part d'aquesta àrea resta dins de l'Espai Natural Protegit de la Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs.
Així doncs, la Clotada d'Areny o La Terreta constitueix una subcomarca natural d’uns 425 km2 que forma una conca tancada, que administrativament pertany a les dues bandes de la Noguera Ribagorçana, és a dir forma part tant de Lleida com d’Osca al mateix temps.
Si vols ampliar més informació sobre La Terreta o la Clotada d’Areny, pots llegir el següent article on es descriu què és:
LA SERRA DEL CIS
La Serra de Cis (o Serra del Sis en la seva forma castellanitzada) forma una gran dorsal que de nord a sud fa de divisòria d'aigües entre la vall del riu Noguera Ribagorçana i la vall del riu Isàvena.
Forma una llarga carena que s'estén des de Bonansa fins a les proximitats de Queixigar. Formada per un llarg i ample llom herbós constitueix històricament un lloc de pas dels ramats en la seva transhumància des de les altes valls de Castanesa fins a les planes de La Llitera.
El pic més alt de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella, dins del municipi d’Areny de Noguera, és l'Amorriador (alguns l'anomenen Amariedo, castellanitzant de forma ridícula el nom) de 1.791 metres d'alçada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena.
El Puialto, és un altre dels cims més alts, de 1.782 metres. Altres cims elevats de la Serra de Cis, de nord a sud, són: la Creu de Bonansa (1.765 m), el Tossal del Cis (1.759 m) i la Roca Cirera (1.757 m).
Al vessant septentrional del Tossal del Cis, dins el terme de Beranui, es troba el Santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis. Els pobles situats a les immediacions són Soperuny, Ovís, Castrocit, Calbera, Beranui, Serradui i Biesques (també anomenat Biesques d’Ovarra).
El filòleg Joan Coromines va poder comprovar que curiosament el nom de Serra del Cis en realitat no era gaire popular a la zona. Els habitants dels voltants anomenaven aquesta serra més aviat com Serra de Soperuny, o Serra de Brocó de Canada (o Brocoló de Canada), o Serra del Tossal de Cirera.
L'etimologia popular, segons li van explicar els propis habitants de la zona a Joan Coromines, deia que Serra del Sis provenia del fet que la serra abraçava els termes dels sis pobles. També, alguns afirmen que el nom de Serra del Sis té origen en el fet que es trigava 6 dies en travessar-la.
Però Joan Coromines afirma, aquesta vegada des del punt de vista científic i filològic, que prové de MONTEM SCISSUM o IN(CISUM), 'muntanya tallada'. SCISSUM és el participi del verb SCINDERE 'fendre', 'tallar en dues parts', un mot d'arrel indoeuropeu d'on deriva el substantiu 'separació', origen de l'actual paraula 'cisma'.
Coromines entén que aquest origen etimològic prové clarament dels enormes penyals tallats que es formen entre Soperuny i Iscles, entre el pic de Brocoló de Canada (o Brocó de Canada), el pic de l'Aspra, el Forat de Vent i la Collada del Grau on l'espectacle rocós forma uns tallants enormes que es poden observar des de tota la vall de Cornudella. Per tant ‘Cis’ seria la grafia etimològica correcte per anomenar la Serra del Cis.
Actualment la Serra del Cis està catalogada com àrea ZEPA (Zona Especial de Protecció d'Aus) pel govern d'Aragó juntament amb el massís del Turbó amb un àrea de 243.94 km2.
EL TRESOR DEL BROCÓ DE CANADA
Diu la llegenda que quan els musulmans van ser expulsats a a l'any 914 per Bernat I de Ribagorça (també anomenat Unifred I), fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça, a la Batalla de Soperuny, on va morir Muhàmmad al-Tawil, el botí obtingut en la victòria es va dipositar al monestir d'Obarra, sent conegut com el Tresor d'Obarra.
Però també es manté una altre llegenda sobre el Tresor del Brocó de Canada, que diu que un tresor va ser abandonat pels musulmans en un forat inaccessible d’aquesta penya de l’extrem de la Serra del Cis.
El nom de Brocó de Canada (o Brocoló) té origen en la seva semblança amb un broc petit d’una canada, una mena de càntir de fusta. Aquest formació geoglògica, des de la vall d’Isavena l’anomenen Tossal dels Moros.
Fins i tot s’afirma que aquest tresor no seria dels musulmans sino de l’antic bisbat de Roda d’Isavena que davant de la invasió, els capellans de Roda el van amagar en el forat del Brocó.
A principis del segle XX, una colla de veïns d’Areny de Noguera dirigida per l’intrèpid Mosca el Santo es van aventurar a despenjar-se des de dalt del pic, amb cordes i cistelles, per accedir-hi al suposat forat del tresor.
Però tot va resultar infructuós… ni rastres del tresor, tot i que van descobrir que algú havia estat a dins i havia remenat abans.
Aquesta aventura no va està absenta de facècies i rumors sobre la colla d’atrevits i es van crear unes cobles enginyoses burlesques:
Al general Mosca el Santo, lo tinen pejant a l’aire fins que el llanut Cabalé torne de l’endvinaire. Lo dia de Sant Sebastià va córrer la veu molt lluny los uns puiar i baixar amb lo cartró los altres ballar a Soperuny
ORIGEN ETIMOLÒGIC DE CORNUDELLA DE VALIRA
El nom d'un lloc, l'anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d'identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada de memòria col·lectiva.
L'etimologia, l'anàlisi de l'origen primitiu d'un nom, ens ajuda a entendre l'origen històric i cultural del lloc. Segons el filòleg Joan Coromines:
[...] També a la Ribagorça el nom de Cornudella ha donat peu als pobles de les rodalies per a la invenció de cobles i acudits com el que diu "Los cornuts de Cornudella / van a ballar a Soperuny". La zona coneguda a la Ribagorça amb el nom de Cornudella es troba en la part central de la vall que separa Areny de Betesa; hi ha alguns llogarets (Puimolar, La Ribera, El Sas, Sant Martí del Sas, Vilaplana) i diverses cases aïllades.
DOCUMENTACIÓ ANTIGA: any 974: "est ipsa vinea in castro Cornutella in loco ubi dicitur Bosorui"; a l'any 977: "in termino de castrum Curnetella"; any 987-995: "vindo vinea mea a pago Cornutella"; any 988-996: "in apendicio Cornutella, in loco ubi dicitur Poio altum"; any 1163-1171: "Cornutellensem Guillem disce-per-hensem (signo)"; any 1195: "Guillermus Cornutellensis, per preces de Iohan de Lorrue, hanc cartam scripsit; any 1381: "Cornudela"; any 1385: "Cornudella".
ETIMOLOGIA: D'un llatí CORNETELLA, diminutiu de CORNETA, neutre plural col·lectiu de cornus 'corner', arbust molt abundant i conegut tant a la Ribagorça com al Priorat. [...] Cal suposar un canvi de '*Cornedella' (a. 977 'Curnetella') en 'Cornudella' per assimilació a la vocal de la síl·laba inicial, afavorida per etimologia popular (pensem en el mal nom cornuts que els dónen els pobles del voltant). A la zona de la Ribagorça el nom de l'arbust és actualment curnyer o curnyera i és ben conegut per l'hàbit de fer-ne escombres per als patis i corrals.
ORIGEN HISTÒRIC DE CORNUDELLA DE VALIRA
Al voltant de l'any 720 la invasió musulmana va arribar a la zona mitjana del riu Noguera Ribagorçana creant tot un sistema econòmic de petites explotacions agropecuàries, anomenades almúnies. Algunes d'aquestes explotacions musulmanes de la Clotada d’Areny van ser probablement controlades des de l’àrea de Sobrecastell damunt del turó on se situa l’actual Casa Fontdevila.
Als seus peus es va erigir el llogaret de Freixenet, que segurament seria el més gran de totes aquelles explotacions, on es trobaria la mesquita, com sembla indicar la toponímia, ja que han perdurat microtopònims com Convent de la Mesquita i Lo Lleral de las Mesquites situats dins la partida de Freixenet.
Posteriorment, al segle IX, els penyals elevats d'Orrit i d'Areny de Noguera, situats a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, es convertirien en fortaleses refugi emblemàtiques de l'avanç cristià cap al sud així com de la línia de frontera que protegia camins i terres de cultiu de la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana, sempre enfront dels musulmans.
Des dels castells d’Areny de Noguera i Orrit fins al hisn de Montanyana, segurament va existir durant un bon temps una zona desmilitaritzada i despoblada, un terreny de frontera estratègic i buit.
Guillem I de Tolosa, cosí de Carlemany, fou el primer franc en establir contactes i oferir protecció als habitants de l’anomenat pagus d’Orrit vers l’any 802. Aquest pagus, concepte d’organització territorial heretat de la administració romana, sembla que comprenia el terme actual de Sapeira i els d'Espluga de Serra, Sopeira, i d’altres, incloent-hi el monestir d'Alaó, de gran importància a la Ribagorça i el Pallars durant l'edat mitjana.
Fins i tot, hi ha indicis de referències a una possible seca d’origen iber i romà anomenada Orretum i Ore relacionades amb el pagus orritense medieval, així com també amb una seca referenciada com Alaun i relacionada, potser, amb l’important monestir d’Alaó.
Tot plegat constataria la gran importància d’aquest gran pagus durant l’època romana i alt medieval, ja que també hi ha documents que parlen d’una urbs i alguna via romana important.
Aquest Guillem I de Tolosa, com ja hem dit cosí de Carlemany, deixà com hereu un tal Bigó de Tolosa, el qual va establir al territori d’Orrit, cap a l’any 806, l’anomenada Marca Tolosana.
La Marca Tolosana va ser una mena d’entitat política amb l'objectiu de protegir les terres frontereres del sud de l'Imperi Carolingi, composta de diferents subentitats anomenades comtats. La marca, governada per un marquès, es situava sota l'autoritat del seu rei.
Posteriorment, Ramon II de Pallars-Ribagorça (també anomenat per alguns historiadors com Ramon I), que regentava els llunyans (des del punt de vista Tolosà) paratges de la Ribagorça i el Pallars, va aprofitar aquesta llunyania del comtat de Tolosa, i a l'any 872 es va apoderar d’aquests comtats creant una nissaga comtal pròpia.
Aquesta separació política i territorial va marcar un canvi important en la història dels comtats de Ribagorça i Pallars, que van passar a ser governats per una nissaga comtal pròpia importantíssima que marcar la història i la cultura d'aquests territoris.
Poc després, cap a l'any 874, dins de la vall alta del riu Valira de Cornudella, es documenten l’establiment d’alguns centres monàstics, com el de Sant Martí del Sas, que organitzarà l'entorn muntanyós d'Iscles, Puimolar i Soperuny.
El comte Ramon II de Pallars-Ribagorça, ja vell, va veure com una incursió musulmana, encapçalada per Muhàmmad al-Tawil a l'any 908, va prendre Roda d'Isàvena, Iscles i Soperuny. El principal motiu era entorpir les bones relacions que hi havia entre els comtats d'Aragó i Ribagorça.
Després d’aquesta incursió musulmana, Ramon II de Pallars-Ribagorça va reforçar el Castell d'Abellasia (probable nom antic de Betesa) prop del capdamunt de la Serra de Cis.
Això va permetre que, anys més tard, a l'any 914, Bernat I de Ribagorça (també anomenat Unifred I), fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça, pogués atacar per sorpresa Soperuny i venjar la mort de la seva família. Aquesta operació militar és coneguda com la Batalla de Soperuny, on va morir Muhàmmad al-Tawil i on el botí obtingut en la victòria es va dipositar al monestir d'Obarra, sent conegut com el Tresor d'Obarra.
Així, durant el segle X, es van construir les fortificacions d'Iscles, Cornudella i Soperuny com a línia de frontera i de defensa contra els musulmans. Més tard, els comtes de Ribagorça i Pallars van promoure la centralització del poder polític i religiós a la Clotada d’Areny, consolidant el Monestir de la Mare de Déu d'Alaó com un centre de control territorial i eclesiàstic.
CONJUNT MEGALÍTIC DE CORNUDELLA DE VALIRA I SOPERUNY
Tots els dòlmens, tant els de Cornudella com els Soperuny estan construïts amb blocs de pedra enormes de pudinga, procedents de l’arrossegament d’antigues morrenes glacials. La majoria de dòlmens descoberts conserven la coberta, però els seus túmuls han desaparegut gairebé del tot.
La pudinga és un conglomerat d'elements arrodonits i el seu nom comú és pedra avellanada o avellanat. És un tipus de roca sedimentària formada per còdols provinents de del jaç d'un riu o d'una platja, són cimentats junts mitjançant sílice que fa de matriu d'unió. La roca formada és molt dura i resistent al desgast. Els còdols que conté són generalment de pedrenyal, i tant aquests com la matriu estan fets de sílice.
Les troballes fruit de l'excavació dels dòlmens van ser fragments de ceràmica tosca, burins, raspalls petits, raspalls de cristall de roca i també diversos fragments de teula àrab, ceràmica vidriada i curiosament una moneda de Carles II, que provaria utilització continuada, per diferents usos, d'aquests monuments fins els segles XVII-XVIII.
A la carena de la Serra de Cis, també es poden trobar una desena d'estructures de pedra identificats com cromlecs.
Podem trobar altres tipus de roques sagrades que des de temps immemorials els habitants de la vall de Cornudella de Valira han atorgat valors espirituals, emocionals o simbòlics. És el cas de l'enorme bloc monolític situat a la vora d'una bassa de reg al costat del mas de l'Hostalet, l’anomenada Pedra de la Basa.
A la part superior de la Pedra de la Basa, durant generacions es van encendre grans fogueres les nits de Sant Joan i Sant Pere amb l'objectiu de netejar les pestes i esperits malignes. Aquesta pràctica se segueix realitzant per part de la família que viu al mas de l'Hostalet, encara que ja no les fan damunt de la pedra sinó a l'espai que hi ha entre aquesta i la bassa.
La paraula dolmen procedeix etimològicament del bretó. Els termes dol i men signifiquen respectivament 'taula' i 'pedra'. Els dòlmens són sepulcres megalítics prehistòrics, utilitzats per a inhumacions col·lectives, que es van construir principalment al vessant atlàntic europeu durant el final del Neolític i l'Edat del Coure, entre dos i tres mil anys abans de Crist.
Alguns estudiosos indiquen que la seva situació podria coincidir amb itineraris tradicionals o que tinguessin també funcions de possible delimitació territorial. La majoria de les tombes megalítiques han arribat als nostres dies, total o parcialment, espoliades i mutilades en la seva arquitectura original.
També és cert que els dòlmens descoberts han arribat al coneixement científic i arqueològic a través de les fonts orals, les llegendes, o la toponímia, però molt poques vegades a través de fonts escrites.
DÒLMENS DE SOPERUNY
El dolmen de Soperuny I és una petita joia arqueològica descoberta als anys 70 del segle passat. El conjunt del dolmen es compon de dos ortostats que formen la cambra funerària i una gran llosa de coberta que cobreix l'estructura.
Tot el conjunt és de material conglomerat (pudinga) molt abundant per la zona, destacant un gran còdol incrustat en un dels ortostats. El túmul està gairebé desaparegut.
La situació del dolmen es a prop de la pista que des d’El Sas porta a Soperuny, una vegada s'ha deixat enrere el gran Queixigar del Sas (o roureda del Sas), concretament a la partida de Lo Coscollar on el paisatge ja es trasnforma pròpiament en un paisatge d’alta muntanya. Veure el Dolmen de Soperuny I al mapa.
El dolmen de Soperuny II és curiosament molt més conegut i fins i tot està senyalitzat amb un més que pobre cartell de fusta, en un desviament de la pista finalitza a Soperuny.
Aquest dolmen ha perdut la gran llosa de la coberta i resta situat en un petit pujol al costat de la pista que porta a Coll de Boix i que després enllaça amb el Coll de Guàrdia i el Pic Amorriador, concretament a la partida de Les Feixes. Veure el Dolmen de Soperuny II al mapa.
Cap dels dos dòlmens ha estat excavat ni estudiats fins avui.
DÒLMENS DE CORNUDELLA DE VALIRA
A Cornudella de Valira, concretament al bellíssim i misteriós queixigar del Transàs (o roureda de Transàs), prop de l'Hostalet, s'han trobat dos dòlmens i un menhir, així com també multitud de túmuls que resten encara pendents d'estudiar.
Val la pena visitar aquest bosc i els seus megàlits abans de la posta de sol per copsar tota la magnitud i bellesa del lloc. A la Roureda de Transàs abunden els vestigis de murs i ruïnes de construccions, molt emmascarats per la vegetació però que probablement són de cronologia medieval.
Les lloses dels dòlmens de Cornudella de Valira constitueixen un bon exemple de la utilització de les pudingues (blocs conglomeràtics allisats per l'erosió glacial). Ambdós dòlmens, La Cabaneta del Fornó i La Cabaneta del Tancat de Dalt, van ser estudiats científicament a l'any 1973 per T. Andrés.
Tots dos són de dimensions reduïdes, no arriben als dos metres de longitud, però ambdós conserven la coberta.
La Cabaneta del Fornó, s'orienta en direcció NW-SE, amb una probable entrada pel sud-est. Conserva tant la càmera com el túmul, encara que aquest últim el trobem molt incomplet i possiblement tallat en un dels costats per un mur de cantells.
Aquests murs divisoris petris, de fabricació més recent, són molt abundants per tota la roureda. Durant l'excavació arqueològica, la cambra ja es va trobar violada pels excavadors clandestins furtius, i únicament es van localitzar uns quants objectes en sílex i ceràmica prehistòrics, altres d'època recent i absolutament res de les inhumacions.
L'excavació va revelar que podria haver tingut, a través del túmul i fins a l'entrada de la cambra, una mena de passadís o corredor sense cobrir. Igualment es va poder apreciar que la cambra havia estat reforçada per la part exterior amb pedres superposades en dues fileres, posteriorment cobertes pel túmul.
A uns 300 metres, trobem La Cabaneta del Tancat de Dalt, un dolmen una mica més petit que la Cabaneta del Fornó. Va ser construït també amb lloses de conglomerats, allisades per l'erosió glacial, procedents de la morrena sobre la qual s'assenta.
La càmera està orientada a l'est i conserva parcialment el túmul artificial a la zona SW. Durant la seva construcció es va poder aprofitar la pròpia estructura del terreny sobre el qual es va disposar.
El contingut sepulcral presenta les mateixes característiques que la Cabaneta del Fornó degut a les remocions antigues de la cambra. Ressalta l'absència d'ossos humans i la presència escassa d'objectes en pedra o ceràmica.
A la zona hi ha vestigis abundants d'altres construccions megalítiques. Destaca un possible menhir clavat, a 200 metres de La Cabaneta del Tancat de Dalt, anomenat Menhir de Lo Mossar.
És un gran bloc enlairat amb una cara llisa, de dos metres d'alçada, al qual conflueixen tres murs que l'han triat com a fita, i del qual no podem decidir ni la cronologia ni la funció, ni si es tracta d'un element intencional o accidental.
Tot i això és curiosa la forma que té ja que per un dels costats s'observen unes incisions lineals que bé podrien voler dibuixar la forma de la punta d'un penis erecte.
Hi ha també restes del que podia ser un altre dolmen destruït, encara que les restes de construccions en aquest lloc són moltes vegades només aparents, ja que abunden els blocs de conglomerat, allisats per una o dues cares per efecte de l'erosió, que produeixen un efecte enganyós.
Veuré els dòlmens i Menhir de Cornudella de Valira al mapa.
SITUACIÓ AL MAPA, PROTECCIONS i FONTS
🎯 SITUACIÓ AL MAPA DELS DOLMENS DE CORNUDELLA I SOPERUNY
✅ FONTS
Barrull Perna, C. La cristianización y “ribagorzanización”
de un territorio prepirenaico: Areny y el Valle de Soperuny.Tremosa Palau, R. La demografia i l’economia de la Clotada d’Areny (1900-1980). Un model per a interpretar l’evolució del Prepirineu, Mancomunidad de la Ribagorza Oriental- Diputación Provincial de Huesca, Zaragoza.
Domínguez Arranz A. i Calvo Ciria M.J. La Arquitectura Megalítica. Instituto de Estudios Altoaragnoses. 1990.
Tremosa i Palau, Ramon. La demografia i l’economia a la Clotada d’Areny (1900-1980). Un model per a interpretar l’evolució del Prepirineu.
Barrull, A. i Sistac, Ramon. Fronteres polítiques i dialectals a la Terreta (Ribagorça).
Sancho, Alexis. Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya / Aragó).
Tort i Donada, Joan. Notes sobre la Terreta i l’antic terme de Sapeira.
Tort i Donada, Joan. Viatge a la frontera de Ponent.
Rosàs Redondo, Laia. El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta. Tesi doctoral.
Montclús, Joaquim. La Franja de Ponent avui.
Vallès i Sanchis. Frontera político-linguística i fissures internes de l’àrea linguística catalana.
Montclús, Joaquim. La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics.
Palau i Baduell, JM. El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315). Tesi doctoral.
Boix, Jordi. Ribagorça a l’Alta Edat Mitjana. Tesi Doctoral.
Oliva Frago, Ricard. Topònims, Camins, Assentaments i Organització a la Terreta Medieval.
Elcanutdelsminairons.cat, web de Lluís Colomés.
Romero Galera, S. El Text d’Orrit. Revista Garona-Nogueres 01.
Coll, Pep i Moner, Jep de. Indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Cossetània Edicions. 2012.
🚴♀️
LA TERRETA BIKEPACKING LOOP
En Javi Castillo, creador de la Montsec BikePacking Loop (MBL) i de la Isàvena Loop, no se sentia prou satisfet i ha ampliat la seva col·lecció de rutes amb la Terreta Loop.
Els recorreguts estan pensats per fer-los en format bikepacking, la versió més minimalista del cicloturisme d'alforges de tota la vida. La filosofia del bikepacking vindria a ser la del cicloturisme tradicional però adaptat per a fer camins de grava i de terra, amples, estrets i fins i tot molt estrets i tècnics.
La Terreta Loop transcendeix aquest territori poc poblat amb desnivells pronunciats, incloent-hi la pujada al Pui de Lleràs, el camí a Sapeira o l'ascens a la Serra de Sant Adrià.
Es planteja completar el recorregut en 2/3 jornades, amb la possibilitat de connectar amb la Montsec BikePacking Loop (MBL) als trams de Vilamolat de Mur i Tremp o també amb la Isàvena Loop justament a Areny de Noguera, l’anomenada capital de la Terreta o la Clotada d’Areny. .
Però això no és tot.
La Terreta Loop, transitant per la subcomarca de la Terreta o la Clotada d'Areny, serveix com a punt central per unir les comarques del Pallars Jussà, la Noguera i la Ribagorça d'Osca, o sigui fa de baula per unir la Serra del Montsec amb la vall d'Isàvena i la Serra del Cis així com amb la vall de la Noguera Ribagorçana i la Serra de Sant Gervàs.
I si no fos prou, a més a més, també es connecta amb una altra iniciativa similar, la Fera Pyrenees Mountain Gravel, que abraça la comarca del Pallars Sobirà.
🙏 PROTEGEIX EL TERRITORI MONTSEC
Recorda! Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils. Molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions. Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental, sí us plau respecta’ls.
Oblida les presses i sincronitza't amb el ritme de la vida local.
Descobreix l'essència tradicional del medi natural i rural.
Consumeix productes i serveis locals.
Fes un consum responsable i redueix els teus residus.
Fes servir les papereres, containers o emporta’t la brossa a casa.
🙏 PROTEGE EL TERRITORIO MONTSEC
¡Recuerda!
Muchos de los parajes de la Sierra del Montsec son espacios protegidos y algunos extremadamente frágiles. Muchos de estos parajes están dotados de distintos regímenes de protección y gestión establecidos por las distintas Administraciones.
Para preservar su interés científico, arquitectónico, arqueológico, histórico, geológico, ecológico, cultural, paleontológico, paisajístico o medioambiental, por favor respétalos.
· Olvida las prisas y sincronízate con el ritmo de la vida local.
· Descubre la esencia tradicional del medio natural y rural.
· Consume productos y servicios locales.
· Haz un consumo responsable y reduce tus residuos.
· Utiliza las papeleras, containers o llévate la basura a casa.
🙏 PROTECT THE MONTSEC TERRITORY
Remember!
Many of the places in the Montsec mountains are protected areas and some are extremely fragile. Many of these places are equipped with different protection and management regimes established by the different Administrations.
In order to preserve their scientific, architectural, archaeological, historical, geological, ecological, cultural, palaeontological, landscape or environmental interest, please respect them.
· Forget the rush and synchronize with the rhythm of local life.
· Discover the traditional essence of the natural and rural environment.
· Consume local products and services.
· Consume responsibly and reduce your waste.
· Use the bins, containers or take your rubbish home.
Aquest article ha estat publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat.
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
Este artículo ha sido publicado por primera vez en
SerradelMontsec.cat.
Ninguno de los contenidos de la web SerradelMontsec.cat se pueden utilizar, copiar, redistribuir, realizar transformaciones y/o modificaciones, sin autorización previa. Si quieres distribuir o utilizar estos contenidos, contacta con nosotros previamente para acordar las condiciones de uso.
Si te gustan estos contenidos y estas fotografías y necesitas que elaboremos contenido para ti, envíanos un mail a serradelmontsec@gmail.com.
This article has been published for the first time on
SerradelMontsec.cat.
None of the content of the SerradelMontsec.cat website can be used, copied, redistributed, transformed and/or modified, without prior authorization. If you want to distribute or use these contents, contact us beforehand to agree on the terms of use.
If you like this content and these photographs and you need us to create content for you, send us an email at serradelmontsec@gmail.com.
Excelent document. Es una zona que no conec i que després de llegir tota aquesta informació encara tinc més ganes de descobrir.