DÒLMENS DE CORNUDELLA DE VALIRA I SOPERUNY
El misteriós queixigar de Transàs i la vall alta de Cornudella de Valira amaguen un conjunt de megàlits que revelen un autèntic santuari perdut a la subcomarca de La Terreta o la Clotada d'Areny.
ENS SITUEM A: la desconeguda vall de Cornudella de Valira, al municipi d’Areny de Noguera, a la Ribagorça d’Osca. Un autèntic cul de sac coronat pel llogarret de Soperuny, sota la Serra de Cis, i travessat pel riu Valira de Cornudella, que al llarg dels mil·lenis ha configurat una geologia orgàsmica de formes i relleus absolutament impressionants.
NOS SITUAMOS EN: el desconocido valle de Cornudella de Valira, en el municipio de Areny de Noguera, en la Ribagorça de Huesca. Un auténtico callejón sin salida coronado por la aldea de Soperuny, bajo la Sierra de Cis, y atravesado por el río Valira de Cornudella, que a lo largo de los milenios ha configurado una geología orgásmica de formas y relieves absolutamente impresionantes.WE ARE LOCATED IN: the unknown valley of Cornudella de Valira, in the municipality of Areny de Noguera, in Ribagorça d'Osca. A real cul de sac crowned by the hamlet of Soperuny, below the Serra de Cis, and crossed by the Valira de Cornudella river, which over the millennia has shaped an orgasmic geology of absolutely impressive shapes and reliefs.
Índex
Situació geogràfica de Cornudella de Valira
Cornudella de Valira és un antic municipi de la Ribagorça d’Osca (o Baixa Ribagorça) que, des de l’any 1955, forma part del terme d’Areny de Noguera. Es troba emplaçat en una vall presidida al seu punt més elevat pel gairebé despoblat nucli de Soperuny, encastat just sota l’imponent Serra de Cis.
El nom de Soperuny cal cercar-lo, precisament, en aquests gegantins penyals de la Serra de Cis. El topònim podria interpretar-se com una forma augmentativa de sota el penyal o sota la rocassa, ja que el poble s’aixopluga literalment sota un peruny colossal —un mot poc usual però que, en aquest context, reforça la sensació d’estar dominat per una gran roca. Soperuny es troba a 1.227 metres d’altitud, i segons consta, encara comptava amb 32 habitants cap a la dècada del 1970.
Dalt del cim de la Serra de Cornudella, un contrafort de la Serra de Cis, hi havia l’antic castell de Cornudella, documentat ja l’any 898 i avui desaparegut. Tanmateix, encara roman dempeus —tot i que en estat ruïnós— l’església de Sant Pere de Cornudella. Segons un testimoni oral recollit el 2012, els habitants grans de la contrada encara recordaven pujar en aplec fins a Sant Pere el 29 de juny, festivitat del sant, amb tot el que això implicava de convivència, tradició i sentiment de comunitat.
Aquest castell de Cornudella va donar nom a la vall (o potser va ser al contrari?), a l’antic municipi i també al riu que la travessa: el riu Valira de Cornudella, que brolla a la vessant meridional de la Serra de Cis, sota el pic Amorriador.
Aquest darrer topònim, Amorriador, és ben revelador: és un mot molt usat al Pallars i a la Ribagorça per designar un indret fresc i ombrívol on el bestiar sol parar-s’hi a fer la migdiada. Avui dia, però, molts mapes recullen aquesta muntanya amb el nom de “pic de Amoriedo”, una castellanització desafortunada i fonèticament maldestre del nom original —una mostra clara del desconeixement (o menyspreu) per la toponímia pròpia de la zona.
La llengua tradicional d’aquestes terres és clarament el català, en la seva variant ribagorçana, tot i la castellanització de molts noms de lloc i topònims. Aquest procés s’ha fet tant per desconeixement com, en alguns casos, per una voluntat política de minoritzar les llengües autòctones, un fenomen habitual a diverses zones de la Franja.
La vall de Cornudella, com ja hem dit forma part del municipi d’Areny de Noguera, dins de la subcomarca natural coneguda com la Clotada d’Areny o la Terreta —també anomenada la Noguerola antigament. Aquest territori s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, espai on corren les seves aigües entre dues grans fites geogràfiques: al nord, el Congost d’Escales i la Serra de Sant Gervàs; al sud, el Congost de Mont-rebei i la Serra del Montsec.
Aquesta subcomarca abasta terres situades a ambdues ribes de la Noguera Ribagorçana. Així, a la riba dreta del riu (aragonesa), dins de la Ribagorça d’Osca, inclou totalment o parcialment municipis com Viacamp i Lliterà, Pont de Montanyana, Sopeira i Areny de Noguera. A la riba esquerra (catalana), dins del Pallars Jussà, arriba a termes com Tremp i Sant Esteve de la Sarga.
Malgrat això, també hi ha certa tradició d’anomenar La Terreta només al sector més oriental de la solana de la Serra de Sant Gervàs. Un territori que forma part de l’Espai Natural Protegit de la Vall Alta de Serradell–Terreta–Serra de Sant Gervàs, un entorn de gran valor ecològic i paisatgístic.
En definitiva, la Clotada d’Areny o la Terreta constitueix una subcomarca natural d’uns 425 km², amb una configuració de conca tancada que travessa dues realitats administratives: pertany tant a la província de Lleida com a la d’Osca. Aquest caràcter singular, combinat amb la riquesa geogràfica i lingüística del territori, la converteix en una zona d’una identitat única i profundament arrelada.
Vols ampliar més informació sobre La Terreta o la Clotada d’Areny, pots llegir el següent article on s’aprofundeix:
LA CLOTADA D'ARENY? O LA TERRETA? O QUÈ?
ENS SITUEM A: un territori on sembla que s'hagin barallat dos mapes, on trobem una zona que està dividida administrativament entre la comarca de Ribagorça d'Osca, i la comarca del Pallars Jussà, a Lleida. Dues àrees unides per un fil invisible que segueix el curs del riu
La Serra del Cis
La Serra del Cis —anomenada sovint en la seva forma castellanitzada com Serra del Sis— és una gran dorsal muntanyosa que discorre de nord a sud, exercint de divisòria d’aigües entre dues valls: la de la Noguera Ribagorçana i la del riu Isàvena.
Es tracta d’una llarga carena herbosa, de relleus suaus però majestuosos, que s’estén des de Bonansa fins a les rodalies de Queixigar. Històricament, ha estat una via de pas clau en la transhumància dels ramats, que es desplaçaven des de les altes valls de Castanesa fins a les planes de la Llitera.
El punt més alt de la serra, situat a la capçalera de la Valira de Cornudella, dins el municipi d’Areny de Noguera, és el pic de l’Amorriador, amb 1.791 metres d’altitud. Malauradament, en alguns mapes apareix castellanitzat com a Amariedo, una distorsió que desvirtua el significat del topònim original —amorriar-se vol dir ‘ajeure’s’, especialment el bestiar, per descansar a l’ombra, com hem explicat abans.
Altres cims destacats de la Serra del Cis són, entre d'altres:
Puialto (1.782 m)
Creu de Bonansa (1.765 m)
Tossal del Cis (1.759 m)
Roca Cirera (1.757 m)
Al vessant nord del Tossal del Cis, dins del terme de Beranui, hi trobem el Santuari del Cis, on es venera la Mare de Déu del Cis, figura de gran devoció popular. Al seu voltant, diversos pobles com Soperuny, Ovís, Castrocit, Calbera, Beranui, Serradui i Biesques (també conegut com Biesques d’Ovarra) formen una xarxa de petits nuclis units per la història i la muntanya.
Curiosament, segons va constatar el filòleg Joan Coromines durant el seu treball de camp, el nom Serra del Cis no era gaire usat pels habitants locals. En canvi, era més habitual sentir parlar de la Serra de Soperuny, la Serra de Brocó de Canada (també dita Serra de Brocoló de Canada), o la Serra del Tossal de Cirera. Aquesta variabilitat toponímica mostra com la vivència del territori, des de la proximitat, genera noms més arrelats i sovint més precisos que els oficials.
Pel que fa a l’origen del nom Cis, hi ha diverses teories populars que intenten explicar-lo. Alguns diuen que el nom prové del fet que la serra abraçava els termes de sis pobles. D’altres, que es trigaven sis dies a creuar-la a peu. Són explicacions imaginatives, però Joan Coromines, amb rigor filològic, proposa una etimologia molt més sòlida: el mot Cis derivaria del llatí MONTEM SCISSUM o IN(CISUM), 'muntanya tallada'. SCISSUM és el participi del verb SCINDERE 'fendre', 'tallar en dues parts', un mot d'arrel indoeuropeu d'on deriva el substantiu 'separació', origen de l'actual paraula 'cisma'.
Aquesta explicació encaixa perfectament amb el paisatge. Entre Soperuny i Iscles, es poden observar penyals abruptes i tallats —especialment al voltant del pic de Brocoló de Canada, el pic de l’Aspra, el Forat de Vent i la Collada del Grau— que ofereixen un espectacle geològic realment impressionant. Aquests escarpaments, visibles des de tota la vall de Cornudella, justifiquen plenament el sentit de “muntanya tallada” que defensa Joan Coromines. Per tant, “Cis” (i no Sis) seria la forma etimològicament correcta.
Avui dia, la Serra del Cis forma part d’una Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA), declarada pel Govern d’Aragó. Juntament amb el massís del Turbó, constitueix una àrea protegida de 243,94 km², un refugi natural tant per a la biodiversitat com per a la memòria cultural i lingüística de la Ribagorça.
El Tresor del Brocó de Canada
Diu la llegenda que, quan els musulmans van ser expulsats l’any 914 per Bernat I de Ribagorça (també conegut com Unifred I), fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça, a la batalla de Soperuny, el botí de guerra obtingut després de la derrota i mort del cabdill musulmà Muhàmmad al-Tawil va ser dipositat al monestir d’Obarra. Així nasqué la llegenda del famós Tresor d’Obarra.
Però aquesta no és l’única història de tresors amagats que circula per aquestes muntanyes. Una altra llegenda, més misteriosa i fosca, parla del Tresor del Brocó de Canada, amagat —diuen— en un forat inaccessible d’aquesta penya escarpada que corona l’extrem meridional de la Serra del Cis.
Aquest accident geogràfic rep el nom de Brocó de Canada —o Brocoló de Canada—, i segons la tradició popular el seu nom prové de la seva forma, que recordaria el broc petit d’una “canada”, una mena de càntir o recipient de fusta utilitzat antigament per guardar i transportar líquids. Des de la banda de la vall de l’Isàvena, però, l’anomenen Tossal dels Moros, reforçant la llegenda que vincula aquest lloc amb l’últim pas dels sarraïns per la zona.
Hi ha qui afirma que el tresor no era musulmà, sinó que hauria estat amagat pels capellans del bisbat de Roda d’Isàvena. Davant la imminència de la invasió islàmica, haurien optat per amagar els béns sagrats en el profund forat del Brocó, confiant en la seva inaccessibilitat.
La llegenda no ha deixat d’alimentar l’imaginari local. Tant és així que, a principis del segle XX, una colla d’intrèpids veïns d’Areny de Noguera, encapçalats per un tal Mosca el Santo, van decidir comprovar si la llegenda amagava alguna veritat. Amb cordes, politges i cistelles, van organitzar una expedició temerària, despenjant-se penya avall per arribar fins al forat del tresor.
Però l’aventura va resultar infructuosa. No hi van trobar cap tresor, tot i que, segons van explicar, semblava clar que algú ja hi havia estat abans: el terra estava remogut i l’indret presentava signes de visita anterior. El misteri, doncs, no es resolgué... però sí que va donar peu a comentaris, acudits i fins i tot a coples burlesques, que feien mofa dels atrevits aventurers.
Una de les més conegudes de l’època diu així:
Al general Mosca el Santo, lo tinen pejant a l’aire fins que el llanut Cabalé torne de l’endevinaire. Lo dia de Sant Sebastià va córrer la veu molt lluny los uns puiar i baixar amb lo cartró los altres ballar a Soperuny
Origen Etimològic de Cornudella de Valira
Què ens expliquen els noms dels llocs? Els topònims no són simples etiquetes per identificar un indret. Són finestres obertes al passat, al paisatge i a la identitat d’una comunitat. Cada nom amaga històries, tradicions i fragments de vida que ens connecten amb la memòria col·lectiva d’un territori.
L’etimologia, l’estudi de l’origen i l’evolució de les paraules, ens ajuda a desxifrar el significat primitiu d’aquests noms, revelant les petjades lingüístiques i culturals que han modelat la seva història.
Però no només les paraules parlen: el paisatge també explica la seva pròpia història. Molts topònims són descripcions directes del relleu o dels elements naturals d’un lloc. Pensem en noms com Mont-roig, que evoca la intensitat cromàtica del terreny, o en tants altres que ens recorden muntanyes, rius i boscos.
Els noms dels pobles i els accidents geogràfics són molt més que paraules en un mapa: són símbols d’identitat, lligams entre la terra i la seva gent. Desxifrar-los és com obrir un llibre antic i llegir-hi, en cada lletra, un fragment de la seva història. Perquè darrere de cada nom hi ha un relat esperant ser redescobert... i explicat.
L'etimologia, l'anàlisi de l'origen primitiu d'un nom, ens ajuda a entendre l'origen històric i cultural del lloc.
Sobre l’origen del nom de Cornudella, el filòleg Joan Coromines ens diu:
[...] També a la Ribagorça el nom de Cornudella ha donat peu als pobles de les rodalies per a la invenció de cobles i acudits com el que diu "Los cornuts de Cornudella / van a ballar a Soperuny". La zona coneguda a la Ribagorça amb el nom de Cornudella es troba en la part central de la vall que separa Areny de Betesa; hi ha alguns llogarets (Puimolar, La Ribera, El Sas, Sant Martí del Sas, Vilaplana) i diverses cases aïllades.
DOCUMENTACIÓ ANTIGA: any 974: "est ipsa vinea in castro Cornutella in loco ubi dicitur Bosorui"; a l'any 977: "in termino de castrum Curnetella"; any 987-995: "vindo vinea mea a pago Cornutella"; any 988-996: "in apendicio Cornutella, in loco ubi dicitur Poio altum"; any 1163-1171: "Cornutellensem Guillem disce-per-hensem (signo)"; any 1195: "Guillermus Cornutellensis, per preces de Iohan de Lorrue, hanc cartam scripsit; any 1381: "Cornudela"; any 1385: "Cornudella".
ETIMOLOGIA: D'un llatí CORNETELLA, diminutiu de CORNETA, neutre plural col·lectiu de cornus 'corner', arbust molt abundant i conegut tant a la Ribagorça com al Priorat. [...] Cal suposar un canvi de '*Cornedella' (a. 977 'Curnetella') en 'Cornudella' per assimilació a la vocal de la síl·laba inicial, afavorida per etimologia popular (pensem en el mal nom cornuts que els dónen els pobles del voltant). A la zona de la Ribagorça el nom de l'arbust és actualment curnyer o curnyera i és ben conegut per l'hàbit de fer-ne escombres per als patis i corrals.
