ESCAPADA AL MONTSEC DE L'ESTALL: EL MÉS SALVATGE I DESCONEGUT
Aquest article va ser publicat al número 325, del mes de març del 2026 dedicada a la Serra del Montsec.
Fa uns mesos, ens van contactar l’Elena Cuesta (directora) i en Joan Morales (editor) de la revista Descobrir.
Tot va ser a arrel de la publicació del nostre llibre Serra del Montsec: 101 Propostes (Efadós), premiat amb el guardó “Cèsar August Torras” de la 10a Edició Premi Editorial 2024 de la Fira del Llibre de Muntanya, de la Fira de la Muntanya de Vic.
Ens va encarregar la preparació de tres rutes senzilles de cap de setmana (una per cadascun dels ‘Montsecs’) destinades al seu número 325, del mes de març del 2026 i dedicada a la Serra del Montsec: “Montsec: El gran espectacle geològic del Prepirineu”.
La revista porta un dossier central amb tres grans articles dedicats al Montsec prenent com a fil conductor l’aigua, la roca i el cel del Montsec. També hi ha articles addicionals com un escrit pel cuiner de referència del Montsec, en Sergi de Meià, director de la Fundació Coma de Meià.
Ara, us volem compartir el text de la senzilla ruta de cap de setmana pel Montsec de Rúbies (o de Meià) que vam preparar per aquest número 325 de la revista, la qual ajuda a entendre aquesta part del Montsec tant a la cara sud, comarca de La Noguera, como a la cara nord, comarca del Pallars Jussà.
📢 ATENCIÓ! És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut tranquil·lament.
Montsec de l’Estall: El Més Salvatge i Desconegut
Des de la fortalesa de Benavarri fins a les passarel·les de Montfalcó, passant per la quietud sorprenent de les llacunes d’Estanya, aquest recorregut permet entendre com la geologia i l’aïllament han configurat aquest territori.
DIVENDRES TARDA
Arribem a Benavarri, la capital històrica de la Ribagorça, i ens instal·lem a L’Olivera, un bon punt per començar a descobrir.
Pugem al Castell de Benavarri, una fortalesa que va ser palau dels comtes de Ribagorça i seu de la justícia medieval. Des de la torre de l’església gòtica (construïda sobre una de romànica), la panoràmica controla bona part del Montsec i els antics poblats defensius del voltant.
Agafem el cotxe i ens apropem en 5 minuts a Xocolates Brescó, on continuen elaborant delicada xocolata de manera artesanal i centenària, i a Quesos de Benabarre on el Juanjo i la Pili elaboren formatges de cabra premiats internacionalment. Fixeu-vos en el seu logotip: és la silueta del congost de Mont-rebei, la seva identitat des del primer dia.
Atenció! Quesos Benabarre ha tancat i lamentablement no podreu gaudi d’aquesta valuosa experiència. Si voleu saber més, podeu llegir aquest article que vam escriure:
L’ÚLTIM FORMATGE DEL MONTSEC DE L’ESTALL
Sobre el tancament de “Formatges Benabarre”, la dignitat de l’ofici i el buit que s’instal·la en el paisatge gastronòmic del Montsec de l’Estall i de la Ribagorça d’Osca.
Per assegurar uns esmorzars de categoria pels pròxims dies, a més de xocolata i formatge, ens proveirem del pa artesà de la Fundació Crisàlida al seu petit espai de la benzinera Repsol de Benavarri.
Sopem al restaurant Mars, on descobrirem producte d’alta qualitat i cultura compartida i tornem a l’allotjament (L’Olivera) on podrem gaudir d’una piscina climatitzada per relaxar-nos i agafar forces.

DISSABTE MATÍ
Esmorzem proximitat pura: el pa, el formatge i la xocolata d’ahir ens acompanyen a taula.
Ens dirigim a les Llacunes d’Estanya, un dels conjunts càrstics més importants d’Aragó. És un entorn de pau absoluta i sense explotacions agrícoles intensives que s’ha conservat verge.
Antigament, els veïns les anomenaven «ulls de mar» perquè, com que s’alimenten d’aqüífers subterranis, no se’n veia el fons profund ni l’entrada d’aigua.
Fem la volta a la Llacuna Gran (o estany de Baix) i ens aturem a l’observatori d’aus per espiar bernats pescaires i martinets blancs.
Abans de marxar, pugem a l’ermita de Sant Esteve, del segle XII, que vigila les aigües des de les altures.
Per dinar, ens apropem a Estopanyà, a l’Hostal La Rurala, on (amb reserva prèvia) podrem tastar els famosos bolets cultivats de La Mandraula, un projecte local singular.

DISSABTE TARDA
A la tarda viatgem cap al silenci de Montfalcó, un nucli que es va despoblar a la dècada de 1960 per la política hidroelèctrica.
Avui, Casa Batlle (una antiga casa senyorial del segle XVII) resisteix com a alberg i far de vida.
Des d'aquí, emprenem la breu excursió a l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci. Prepareu la càmera i l'alè. L'edifici romànic (segle XI) està construït sobre una cresta de roca tan estreta que sembla un miracle d'equilibri.
Des de la finestra geminada del mur oest, recuperada en la restauració, o des del propi cingle, les vistes sobre l'embassament de Canelles i la boca sud del congost de Mont-rebei són d'aquelles que justifiquen tot el viatge.
Sopem i dormim a l'alberg de Casa Batlle, sota un cel que aquí, sense contaminació lumínica, és un tresor.
Panoràmica de l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, el pantà de Canelles i el Congost de Mont-rebei.
DIUMENGE MATÍ
El diumenge és per als valents. Sortim de l'alberg cap a l’anomenat mal anomenat “Camí Natural de Montfalcó”. Aquesta ruta s'ha fet famosa per les seves passarel·les de fusta ancorades a la roca vertical.
Són dos trams que salven desnivells de vertigen (més de 80 metres d'altura), una obra d'enginyeria espectacular (i molt polèmica per als puristes) que ens regala una perspectiva única de les muralles calcàries del Montsec.
Són estructures estretes, amb trams aeris i esglaons que obliguen a avançar amb atenció, especialment per a qui tingui vertigen. El recorregut té poc més de quatre quilòmetres fins el pont penjant que uneix l'Aragó amb Catalunya, una ruta exigent però molt agraïda.
Just aquí, davant del Congost de Mont-rebei, som testimonis de la ferida geològica que separa el Montsec d'Ares del de l'Estall.
Tornem a Casa Batlle per dinar i recuperar l'alè, amb el Montsec més salvatge dins la memòria.


HO SABÍEU?
El castell de Benavarri guarda un secret que pocs coneixen: al voltant de les seves pedres hi descansen les cendres de l’Eugenio.
El famós humorista català, inconfusible per les seves ulleres fosques, la camisa negra i el cigarret a la mà, s’estimava profundament aquestes terres.
Tant és així que va demanar que, en morir, les seves cendres fossin escampades en aquest punt elevat del Montsec de l’Estall, des d’on la vista domina l’horitzó amb la mateixa serenitat amb què ell començava els seus acudits: «Saben aquell que diu...».

Voleu que us expliquem el Montsec?
El llibre Serra del Montsec: 101 Propostes no es va escriure per quedar-se quiet en una prestatgeria, es va fer per vosaltres. Si voleu entendre què hi ha darrere d’aquest immens territori, us oferim una presentació gratuïta on examinem la Serra del Montsec.
Observarem el Montsec des de molts angles possibles: històric, cultural, mediambiental, polític i administratiu, etc, etc. No vindrem a fer una lectura de dades, vindrem a explicar el perquè d’aquest llibre i l’ànima d’aquest territori.
Som contrabandistes que portem el Montsec amunt i avall trepitjant places fortes com Tremp, Artesa de Segre i Estopanyà. En els tres casos, repetint plaça, com els bons toreros.
Hem passat per Guàrdia de Noguera, Os de Balaguer, Àger, Lllimina, Balaguer i també Les Avellanes. Hem creuat cap a la Ribagorça i ens han escoltat a Benavarri, el Pont de Montanyana i Areny de Noguera. Fins i tot hem baixat a nivell de mar a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.
Ens van venir a visitar la bona gent de TV3 i hem enviat la nostra veu amb entrevistes als micròfons de RNE Ràdio 5 i a les ones de ponent de Ràdio Sió d’Agramunt (a l’espai Aquí, a l’Oest).
No ens importa l’escenari: una llibreria amb olor de paper, un centre excursionista, una biblioteca silenciosa, un centre cultural o un bar amb ganes de gresca cultural. Si teniu un espai i curiositat, nosaltres posem el mapa, la narrativa i el llibre.
Contacteu-nos i trobarem la manera de creuar camins.
📩 Correu: serradelmontsec@gmail.com
Tota la info del llibre aquí 👇
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Voleu saber més?GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai







