SOSTENIR-SE AL CONGOST DE MONT-REBEI
Més enllà del tràfec de turistes que no van enlloc, els vuit miradors de Prudenci Español sobreviuen com una invitació al silenci i l'observació que ja ningú sembla tenir temps de practicar.

ENS SITUEM: a l’avui massificat Congost de Mont-rebei, un dels principals signes d’identitat de la Serra del Montsec des del punt de vista ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic, geològic, espeleològic i esportiu, on pocs imaginen que els 8 bancs-miradors que trobem en el camí foren concebuts per l'arquitecte Prudenci Español per a la contemplació calmada i serena de l'entorn i fer-nos flotar en aquest paisatge.
NOS SITUAMOS: en el hoy masificado Congost de Mont-rebei, uno de los principales signos de identidad de la Sierra del Montsec desde el punto de vista ecológico, paisajístico, histórico, arqueológico, geológico, espeleológico y deportivo, donde pocos imaginan que los 8 bancos-miradores que encontramos en el camino fueron concebidos por el camino fueron concebidos por el camino. del entorno y hacernos flotar en este paisage.WE ARE LOCATED AT: to the now crowded Congost de Mont-rebei, one of the main signs of identity of the Serra del Montsec from an ecological, landscape, historical, archaeological, geological, speleological and sporting point of view, where few imagine that the 8 benches-viewpoints that we find on the way were conceived by the architect Prudenci Español for the calm and serene contemplation of the surroundings and to make us float in this landscape.Índex

El Portell del Montsec
Abans de ser un paradís del selfie i d’instagramers aliens a la geografia i la història de Catalunya i Aragó, el congost de Mont-rebei s’anomenava, senzillament, el Portell (o també el Portell del Montsec).
Era la porta natural, l'única escletxa lògica per on la Noguera Ribagorçana (baixada des dels estanys gèlids del Pic de Molières) s'obria camí cap a la plana. Per aquí es pujava a la Ribagorça i el Pallars Jussà, i es baixava cap a la Noguera amb la calma que imposa la tracció animal.
Fins al 1924, passar-hi era un exercici de funambulisme i no pas en un sentit figurat. Fou la Mancomunitat de Catalunya qui va tenir el seny de picar la roca viva per obrir un camí de bast pel marge esquerre, la paret de Catalunya. Aquella obra no es estaba dirigida a instagramers, excursionistas o turistes, es va fer per unir el país.
Aquest camí obert per la Mancomunitat de Catalunya va permetre una continuació a peu entre les poblacions al nord del congost (Pont de Montanyana i la subcomarca de La Terreta) i les poblacions al sud del congost (la vall d’Àger i fins a Balaguer).
Però després va arribar el progrés amb cara de ciment. La construcció del pantà de Canelles va ser un daltabaix: l'aigua va pujar, les comunicacions entre riberes es van ofegar i el veïnatge es va trencar definitivament.
Aquell camí de la Mancomunitat de Catalunya va quedar sepultat sota les aigües el 1977 amb l’augment de la capacitat del propi pantà.

Vam haver d’esperar a l’any 1982 perquè la companyia elèctrica Enher, empesa per la pressió que va exercir una comissió d’entitats excursionistes de Catalunya, piqués la paret trenta metres més amunt de l’antic traçat.
La construcció del nou camí va trigar més d’un any i va incloure una palanca sobre el Barranc Fondo. És el camí que trepitgem avui: una ferida oberta a la pedra de Catalunya que ens permet, encara, sentir la petitesa humana davant d’una espectacle geològic orgasmic.
El riu discorre pel fons d’aquest canó, fent de límit entre Lleida i Aragó on alguns trams l’amplada no passa dels 20 m. És l’únic gran congost de Catalunya que es manté verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica.
Més tard, a l'any 1999 la Fundació Territori i Paisatge (de l'antiga Caixa de Catalunya) adquirí unes 600 hectàrees, a la riba esquerra, que inclouen tant el mateix congost de Mont-rebei, la riba esquerra del riu, així com els espadats meridionals i la part de la suau obaga del Montsec d’Ares, amb l’objectiu de preservar els seus valors naturals i paisatgístics.
Actualment l’àrea del congost de Mont-rebei és catalogada com espai d’interès geològic, així com també reserva natural parcial dins de l’Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec.

El Projecte dels Miradors de Mont-Rebei
La intervenció en el camí de ferradura de Mont-rebei és una lliçó magistral de modèstia. En un paratge on la natura crida amb tanta força, l'arquitectura només pot fer una cosa: callar i acompanyar.
Aquest va ser el repte de Prudenci Español i Pons, arquitecte de llarg recorregut format a l’ETSAB i amb experiència a cavall entre casa nostra i el Regne Unit, que l'any 2001 va entomar l’encàrrec de la Fundació Territori i Paisatge.
Amb la col·laboració d’Andreu Rafa i Josep Fornieles, van donar forma al projecte «Vuit miradors en el Congost de Mont-rebei». No es tractava d’aixecar monuments, sinó de disposar vuit bancs-mirador, punts de repòs que funcionen com a punts d’observació per al caminant.
Són elements d’un caràcter elemental, gairebé primari, pensats per fer contrast amb la grandiositat gairebé insolent de la paret. Allà dalt, el diàleg és pur: la verticalitat del buit davant de l’horitzontalitat del camí que ens sosté.

Però, és clar, portar bancs a un lloc on l’amplada a vegades no arriba als vint metres i les parets cauen a plom no és feina per a paletes convencionals. Aquí apareix una de les curiositats més notables del projecte: la instal·lació va anar a càrrec de l’empresa JOM Big Wall, dirigida per Joaquín Olmo.
Per als qui no estiguin al cas, Olmo és una institució, un dels escaladors i especialistes en treballs verticals més reconeguts del país.
Haver de penjar aquests miradors va ser una extensió lògica de la seva vida entre cordes. Olmo i els seus acompanyants han estat els artífexs d’obrir multitud de vies d’escalada i ferrates que han posat el Montsec al mapa dels valents, com l’Urquiza-Olmo, la Feliz Navidad, la Cast Urquiza-Olmo o la popular Teletubbies, entre moltes altres.
Que aquests mateixos dits que s’agafen a les fissures més impossibles fossin els que collaven els bancs d’en Prudenci, li dona al projecte una autenticitat que pocs s’imaginen quan s’hi asseuen a beure un glop d’aigua o fer-se un selfie.

La Proposta dels Miradors
El repte era majúscul: posar bancs on semblava que no hi cabia res més que la por o l'admiració. La idea de Prudenci Español no va ser fer miradors per fer-hi el fatxenda amb selfies a instagram, sinó crear vuit punts de repòs estratègics que semblessin sorgir de la mateixa verticalitat del congost.
A través d’aquesta tàctica senzilla, es tracen perspectives exclusives i inclusives al llarg del recorregut, regalant al viatger ocasional l’oportunitat de deturar-se, relaxar-se i delectar-se en la contemplació. Són components modestos, fets de fusta i acer, que busquen el que podríem anomenar una discreció absoluta.
En aquests racons, el camí deixa de ser un lloc de pas per convertir-se en una sala d'estar que flota sobre el buit. No hi ha decoracions ni excessos, els bancs tenen una simplicitat geomètrica gairebé tossuda que cedeix tot l'escenari a la natura.
Quan t'hi asseus, sents l'abisme a tocar de les botes. És aquest subtil límit davant del buit el que ens recorda, de cop, la nostra pròpia fragilitat. Són bancs silents que ens conviden a recuperar la percepció més romàntica (i potser més autèntica) d’aquest paisatge gegantí.
En aquesta actitud de reverència, el camí es converteix en un espai preuat, on les addicions prenen un aire escultural, establint un diàleg únic amb el medi natural.
Pel que fa a la construcció, els bancs tenen una contundència física que s'agraeix. Un robust peu d'acer galvanitzat fa de columna vertebral i aguanta tota l'estructura que abraça la fusta. El seient és d'un gruix considerable, deu centímetres de fusta noble, que culmina en unes plataformes amples de pi tractat que fan entre cinquanta i vuitanta centímetres d'amplada, depenent de cada banc.
Però el detall més bonic és el pas del temps. Aquesta fusta de pi no vol ser eterna com el plàstic, vol envellir amb dignitat. Amb els anys, el color gris que ha anat adquirint la fusta acaba per fusionar-se amb els tons de la pedra del congost.
Al final, els bancs assumiran la pàtina immemorial de l'entorn i ja no sabrem si els va posar l'arquitecte o si han estat sempre allà al congost, esperant que seiem i fer-nos sentir que flotem.

En definitiva, seure en un d'aquests vuit bancs de Mont-rebei no és només descansar els músculs del tust de la caminada. És, sobretot, una victòria contra la pressa moderna. Prudenci Españo ens va regalar una excusa per deixar de ser turistes i tornar a ser observadors.
Mentre la fusta de pi segueix el seu curs lent cap al gris de la roca, nosaltres hauríem de fer el mateix: mimetitzar-nos amb el silenci del congost. Perquè al capdavall, en aquest pas estret on la història s'ha negat i s'ha tornat a escriure trenta metres més amunt, l'única cosa que realment se sosté som nosaltres, quiets, davant la immensitat de la paret.


QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai




