RÈQUIEM PEL CENDRAT
Amb l'adéu a les cabres s'extingeix el mític Cendrat del Montsec i s'apaga el gran formatge que, tot sol, va aconseguir posar Clua, la vall d'Ariet i la Serra del Montsec al mapa d'aquest país.
ENS SITUEM: a la frontera occidental del municipi d'Artesa de Segre, on s'estén l’accident orogràfic conegut com la Vall d'Ariet, situat a la comarca de La Noguera. Un conjunt de masies disperses que s'organitzen en Ariet de Sòls (o de baix), Ariet del Mig i Ariet de Caps, amb l’important Castell de Castelló de Meià al capdamunt de tot, l’ermita romànica de Sant Bartomeu al capdavall i a l’extrem sud-est el llogarret de la Clua.
NOS SITUAMOS: la frontera occidental del municipio de Artesa de Segre, donde se extiende el accidente orográfico conocido como Vall d'Ariet, situado en la comarca de La Noguera. Un conjunto de masías dispersas que se organizan en Ariet de Sòls (o de abajo), Ariet del Mig y Ariet de Caps con el importante Castillo de Castelló de Meià en lo más alto, la ermita románica de Sant Bartomeu al final y en el extremo sureste la aldea de Clua.WE ARE LOCATED: the western border of the municipality of Artesa de Segre, where the orographic accident known as Vall d'Ariet extends, located in the region of La Noguera. A set of dispersed farmhouses that are organized into Ariet de Sòls, Ariet del Mig and Ariet de Caps with the important Castle of Castelló de Meià at the top of everything, the romanesque hermitage of Sant Bartomeu at the bottom and the southern end the village of Clua.Índex
Situació geogràfica de la vall d’Ariet
A l’extrem occidental del terme municipal d’Artesa de Segre, trobem un sector força disseminat que pren el nom del relleu que l’acull: la Vall d’Ariet, a la comarca de la Noguera. Es tracta d’un conjunt de masies escampades dins d’un espai remot i dividit en tres nuclis amb nom propi: Ariet de Sòls (també conegut com Ariet de Baix), Ariet del Mig i Ariet de Caps.
Avui dia, totes aquestes masies es troben deshabitades, i moltes han caigut en ruïna. El silenci hi regna, només interromput pel vent, el pas discret d’algun cabirol, algun ramat i algun tractor.
Al fons de la vall, a Ariet de Sòls, hi destaca l’església de Sant Bartomeu, una petita joia romànica que guarda la memòria d’una comunitat que ja no hi viu. Aquesta vall s’estén com una franja de terra allargassada entre els municipis d’Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià, sempre dins dels límits d’Artesa de Segre.
El paisatge és tancat i protegit per les muralles calcàries que dibuixen la Serra de l’Obac a llevant, i les vessants del Montsec de Rúbies (o de Meià) i de la Serra de Sant Mamet a nord i ponent.
Per arribar-hi, tens dues rutes possibles:
Des de Baldomar (des del sud), segueix la carretera asfaltada en direcció a Clua (o Clua de Meià). Al cap d’uns 7 quilòmetres, trobaràs una pista de muntanya a mà esquerra. Pren aquest camí de terra: en poc més de dos quilòmetres, t’endinsaràs en la vall i arribaràs a Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet, un dels temples més bells i solitaris del Montsec de Rúbies.
Des de Santa Maria de Meià (des del nord), el recorregut és més aventurer: només és accessible per pistes forestals, sense asfalt. Ascendiràs per la muntanya fins arribar a les restes del castell de Castelló de Meià, conegut també com el Castell d’Ariet.
El llogarret de la Clua, el trobem situat a l’extrem sud-est de la vall. Per evitar confusions amb altres localitats que comparteixen nom, és conegut també com Clua de Meià —no pas com Clua de la Conca (situat a Sant Esteve de la Sarga) o Clua de Bassella (situat a l’Alt Urgell).
Història de la Formatgeria de Clua
La Clua de Meià, o simplement Clua, llogarret situat a la vall d’Ariet, a la comarca de la Noguera, a tocar de l’Espai Natural de la Serra del Montsec, durant l’estiu del 2022 va patir molt de prop l’incendi del dom de Sant Mamet, fent perillar la seva existència.
Clua, que havia estat deshabitada i repoblada amb una comunitat de neorurals als anys setanta del segle passat, els quals van reconstruir part del poble, que havia quedat abandonat i en ruïnes, va tornar a ser notícia en totes les televisions del país aquell estiu.
Però la seva fama prové de molt abans, del famós formatge Cendrat del Montsec, que des dels anys vuitanta s’elaborava aquí.
L’antiga comunitat neorural va entendre que la cabra era l’animal més ben adaptat a la serra del Montsec, de paisatges aspres, abarrancats i de clima rigorós. Aquesta comunitat aviat va començar a obtenir una llet de cabra d’alta qualitat i així, cap a l’any 1979, van encetar l’elaboració de formatges amb un gust i aromes que amb el temps es van fer convertir en sinònim de la gastronomia del Montsec.
Posteriorment, l’Amaia i en Pau es van fer càrrec de la formatgeria cap a l’any 2017, quan l’obrador feia uns quants anys que estava en crisi i estava perdent la seva identitat. Amb empenta i il·lusió la van fer renéixer recuperant la personalitat dels seus formatges, promovent visites guiades per l’obrador així com degustacions dels seus productes.
La clau dels seus formatges es trobava en l’obtenció de la llet del ramat de la mare de l’Amaia: la Maria Àngels, una de les neorurals que es van establir al llogarret de Clua durant els anys setanta, un ramat de cabres criades lluny de l’estrès que originava el contacte i la visió amb els humans. Només la Maria Àngels, vetlladora del ramat, tenia contacte amb els animals i procurava que la llet fos molt abundant i de la més alta qualitat.
Tots els formatges tenien la base de llet crua de cabra però es diferenciaven pel bany i la curació.
El formatge Cendrat del Montsec va ser el formatge que va donar la gran fama a la formatgeria de Clua durant els anys vuitanta i noranta del segle passat: deliciós, de pasta tova i amb la pell cendrada amb carbó vegetal, que hi donava un color grisós exterior.
Al llarg de la seva petita història, els formatges de Clua van rebre diversos guardons que situaven aquesta formatgeria com una de les més prestigioses de dins i fora de Catalunya.
Més que Llet, Paisatge
Hi ha silencis que fan mal a l’ànima. I el que ha quedat ara a la vall d’Ariet n'és un. La Clua de Meià no és només un punt al mapa de la comarca de la Noguera i del Montsec de Rúbies, és una cicatriu de resistència.
Aquest llogarret, que als anys setanta va ser reconstruït pedra a pedra per una comunitat neorural quan ja tothom el donava per mort, s'enfronta ara a una pèrdua que ni el foc del 2022 va aconseguir provocar.
Fa dos estius, quan les flames del dom de Sant Mamet llepaven les cases, Clua va resistir. Però el que no va poder cremar el foc, ho han apagat els despatxos i la convivència humana.
Després de nou anys de renaixement sota les mans de l'Amaia i en Pau, la formatgeria de Clua tanca.
Per entendre la magnitud de la tragèdia cal entendre què s'ha perdut. No era només un obrador de formatges.
La clau de volta de tot plegat era la Maria Àngels i el seu ramat. Les seves 280 cabres eren reines vivint lluny de l'estrès humà, pasturant un paisatge aspre que després, gràcies a l'alquímia de l'Amaia i en Pau, es convertia en formatge.
El ramat s'ha dispersat cap al Pirineu i el Pallars. Les cabres continuaran donant llet, sí, però ja no tindrà gust de Clua, gust de vall d’Ariet, gust de Montsec.
El llegat del Cendrat
El que ens queda és la memòria del paladar.
Recordarem el Cendrat del Montsec, aquell formatge icònic recuperat dels anys vuitanta que semblava una pedra més del camí, fosc per fora pel carbó vegetal, però que en obrir-lo es desfeia en una pasta tova inoblidable.
L'Amaia i en Pau van agafar un obrador en crisi el 2017 i el van convertir en un lloc de pelegrinatge. No venien productes, oferien un tros de la seva vida. El "Suau de Clua" feia honor al seu nom, i els seus iogurts eren, senzillament, la textura de la calma.
Avui, l'obrador queda mut. Els premis i els reconeixements, que van situar Clua al mapa gastronòmic de Catalunya, queden penjats a la paret com a testimonis d'una era daurada.
La Clua ha demostrat molts cops que sap renéixer de les seves cendres, però aquesta vegada, el Cendrat marxa per no tornar.
Ens queda el consol que, allà on vagin aquelles cabres, portaran a la sang la memòria d'una Serra del Montsec, on durant un temps, es va fer un dels millors formatges del país.
Requiem pro Cendrato.
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del sec: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l’Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d’Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l’escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t’agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia’ns un mai